Resultats de la cerca
Es mostren 1034 resultats
Xavier Güell
Pintura
Pintor.
Collaborà a diversos setmanaris humorístics barcelonins i participà en exposicions collectives, com el Primer Saló d’Humoristes de Barcelona 1916 Hom el qualificà de preciosista a la manera de Beardsley Participà a l’Exposició d’Art Modern Nacional i Estranger Barcelona, 1929 amb un quadre sonor titulat Asfalt , que portava incorporada una botzina elèctrica aquesta obra fou molt discutida i posteriorment fou vista com a precursora d’alguns moviments d’avantguarda Participà també al Primer Saló d’Independents de Barcelona i illustrà una edició de luxe de Les flors del mal , de Baudelaire Es…
Joan Escalas
Música
Compositor i flautista català.
Fou conegut durant la segona meitat del segle XIX com a compositor de música ballable i està documentat com a flautista en diferents orquestres de teatres barcelonins El 1875 era actiu al Gran Teatre del Liceu i també se sap que formà part de la Banda Municipal de Barcelona El seu prestigi com a solista feu que durant els darrers anys de la seva vida dugués a terme una intensa tasca pedagògica A més, li permeté de formar una orquestra de ball que gaudí de molta popularitat a Catalunya i amb la qual actuà arreu del país F Pedrell, en els seus escrits, el comparà amb el compositor…
Salvador Moles Abelló

Salvador Moles Abelló
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
Començà a jugar amb deu anys al Club Nestlé de Barcelona Campió d’Espanya i internacional en les categories de base, amb disset anys aconseguí el seu primer títol espanyol absolut amb el Club 21, per equips Jugà també amb la Penya Solera, el 7 a 9 i el Calella, i acumulà setze títols de campió d’Espanya nou en dobles, sis per equips i un en mixtos, sis de Lliga, setze de campió de Catalunya cinc per equips, quatre en individual, quatre en mixtos i tres en dobles i set de campió de Barcelona Formà una de les millors parelles de dobles amb Josep Maria Palés, amb qui guanyà vuit títols espanyols…
Organería Española
Música
Empresa española d’orgueneria fundada el 1941.
Fou una refundació de la casa Elizgaray d’Azpeitia Guipúscoa duta a terme per Ramón González de Amezúa que, poc després, absorbí el taller de tubs de la vídua d’Antoni Estadella i l’obrador d’orgueneria d’Antoni Alberdi, ambdós barcelonins Aviat copà tota l’activitat del ram dins l’Estat espanyol, intentant una certa reacció contra l’orgue romàntic i un apropament a la tradició hispànica, sense assolir-ho, ja que calia retornar a la transmissió mecànica, als salmers de corredores i a un tractament més emparentat amb la vella escola Tot l’esforç es reduí a la substitució del…
Josep Blanxart i Camps
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i novel·lista en llengua castellana.
Es llicencià en dret a Osca 1841 i feu d’advocat a Berga fins que, el 1863, fou nomenat secretari de la Universitat de Barcelona Sense connexió visible amb els grups barcelonins adherits al romanticisme, publicà, a Berga, Olot o Vic, un drama històric Un trono y cuatro reyes , 1847, una novella de model i ambient walterscottià El convento de Stirling , 1843 i poemes i reculls de poemes, la majoria d’evocació de la seva muller, morta jove, o d’amics també morts Poesías , 1852 La tumba del valle , 1855 Suspiros del alma , 1856, i Armonías de la noche La cruz de la alquería y el…
Roger III de Foix
Història
Comte de Foix (1124-48).
Fill de Roger II i de la seva segona muller Estefania de Besalú Poc després d’haver pres possessió del comtat 1125, renovà el contracte estipulat pel seu pare amb la família del vescomte Bernat Ató I de Carcassona-Besiers, el qual, malgrat la venda dels comtats de Carcassona i Rasès feta per la seva mare Ermengarda al comte Ramon Berenguer I de Barcelona 1067/ 70, se n’havia tornat a apoderar 1082 En les rivalitats entre les cases comtals de Tolosa i Barcelona, mantingué una actitud neutral, favorable als propis interessos, si bé el seu casament amb Ximena de Barcelona vers el 1117, filla de…
Muralles versus eixamples
Ban per a la subscripció popular per a l’enderrocament de les muralles de Barcelona, 5-7-1843 AC / GS Al desembre del 1840 l’ajuntament de Barcelona va convocar un concurs públic de treballs científics que plantegessin la qüestió de l’enderrocament de les muralles de la ciutat El fort creixement demogràfic de Barcelona en les darreres dècades ofegava els habitants en un espai reduït i amb unes insuficients condicions higièniques A més, el fet de tenir muralles atorgava a la ciutat l’estatus de plaça forta militar i, per tant, no es podia construir cap edificació dins una àmplia zona al…
varietats
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle format per números independents de cant, ball, prestidigitació, escenes còmiques, acrobàcia, etc, sense cap relació entre ells.
Hom situa la seva aparició a París vers el 1770, en l’anomenat cafè concert cafè 4 3 Més endavant hom creà nous locals, el cabaret, amb espectacles de característiques similars Les varietats assoliren un èxit extraordinari a tot Europa, principalment a Alemanya i Anglaterra, i als EUA Als Països Catalans els espectacles de varietats aparegueren a la darreria del s XIX, importats principalment de França Hom en presentava als cafès cantants barcelonins, inicialment, com l’Edèn Concert o l’Arnau, i, a València, el cafè teatre Martí 1916 Posteriorment, els anys vint, hom en millorà…
Robert Goberna i Franchi
Música
Compositor, organista i crític musical català.
Estudià música a l’Escolania de Montserrat, on adquirí una sòlida formació com a organista A Barcelona, fou alumne de piano de CG Vidiella, i durant un temps desenvolupà una carrera de pianista, tocant en diversos cafès barcelonins Organista de l’església de la Concepció, oferia concerts d’orgue al Palau de Belles Arts, que posseïa un dels instruments més importants a la Barcelona del seu temps, el primer a la Península Ibèrica de funcionament elèctric Dirigí durant l’any 1905 la Societat Coral Euterpe, i també l’Orfeó Barcelonès Fou un crític musical molt ben considerat i…
Vergés
Nissaga barcelonina de titellaires iniciada per Sebastià Vergés i Prats (1900-1974), que, havent après l’ofici amb Jaume Anglès i Vilaplana, fundà Putxinel·lis Vergés amb el seu germà Antoni (1909—1990) i la seva muller, Isabel Cadena (1905—1997).
Els seus fills Sebastià 1929 i Martí Vergés Cadena 1931 s’afegiren al grup, que viatjà per tot Catalunya i treballà de forma estable al Turó Parc, el Tibidabo i diversos locals barcelonins Els Quatre Gats 1939-45, el Poble Espanyol de Montjuïc 1940-58 i Can Jorba 1949-63 Pioners dels espectacles de titelles per televisió, han fet també obres per a adults La guerra de la Independència , Batalla Naval , L’enderrocament de l’Infern , etc El 1973, la secció de titelles de l’Institut del Teatre atorgà a Vergés i Prats el Premi d’Honor a la trajectòria artística, i el mateix any…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina