Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
Felip de Bèlgica

Felip de Bèlgica
Història
Política
Rei dels belgues.
Fill d’ Albert II de Bèlgica i de Paola Ruffo di Calabria Casat el 1999 amb l’aristòcrata flamenca Matilde d’Udekem d’Acoz, el matrimoni ha tingut quatre fills Elisabet 2001, Gabriel 2003, Manuel 2005 i Elionor 2008 Graduat a la Reial Escola Militar de Brusselles 1980, posteriorment estudià ciències polítiques a les universitats d’Oxford i de Stanford Califòrnia, on obtingué el Màster en Ciències Polítiques 1985 Duc de Brabant, el 1993 fou declarat príncep hereu Accedí al tron en abdicar el seu pare 21 de juliol de 2013
Francesc de Borja
Cristianisme
Cardenal de paternitat no documentada.
Des del s XVI hom l’havia suposat falsament un bastard d’Alfons de Borja Calixt III Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vicecanceller Roderic de Borja Alexandre VI, cosí germà del seu pare Posseí un canonicat a València Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània 1495 i arquebisbe de Cosenza a Calàbria 1499 tresorer pontifici, fou creat cardenal per ell el 1500 Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà
marquesat de Sanet
Història
Denominació catalana antiga del marquesat d’El Cenete (o d’El Zenete) instituït sobre La Calahorra i set pobles propers a Granada i concedit el 1491 per Ferran el Catòlic a Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos com a recompensa a la seva participació en la guerra de Granada.
Estigué vinculat al Regne de València des del 1494 com a Sentor de la vila d’Aiora i de la baronia d’Alberic —aquesta baronia fou coneguda també, més endavant 1707, amb el nom de marquesat de Cenete— Fou heretat per la seva filla Mendoza y de la Cerda, muller 1540 del duc de Calàbria Ferran d’Aragó passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, marquesos de Tavara, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i als Carvajal, i li fou reconeguda la grandesa d’Espanya el 1909 a favor del catorzè titular
Balasc d’Alagó
Història
Noble aragonès, majordom, com el seu avi homònim, del casal de Barcelona.
Acompanyà l’infant Alfons a la conquesta del regne de Jaume II de Mallorca 1285 Capità general i lloctinent de Jaume II de Catalunya-Aragó a Calàbria, guanyà la batalla de Montalto 1291, que li va donar el domini de tota la regió No acceptà el tractat d’Anagni 1295 i, malgrat les prohibicions de Jaume II, continuà al servei de Frederic II de Sicília fins a la seva mort, per malaltia, al setge de Messina Desclot, i molts historiadors després d’ell, l’han confós amb Blasco d’Alàscia
Juan de la Cerda y Silva
Història
Quart duc de Medinaceli.
Fou virrei de Sicília en 1557-64 impedí un desembarcament turc a Calàbria 1558 d’acord amb Jean Parisot de La Valette, gran mestre de Malta, organitzà i dirigí una expedició 1560 fracassada contra Dragut per tal de reconquerir Trípoli conquerí, però, l’illa de Gerba, que es mantingué solament dos mesos en poder cristià Fou virrei de Navarra 1567 i conseller d’estat El 1571 fou nomenat per Felip II de Castella als Països Baixos per succeïr el duc d’Alba com a governador, el qual, però, no volgué cedir el càrrec
Hug Roger II de Pallars
Història
Comte de Pallars Sobirà (1369-1416), fill d’Hug Roger I i de Geralda de Cruïlles.
Succeí el seu germà Arnau Roger III Es casà amb Blanca de Foix-Castellbò, i després amb Violant d’Orcau Fou camarlenc i conseller de l’infant Joan, i collaborador seu quan aquest fou rei Rebutjà la invasió armanyaguesa en 1389-90, féu costat a la reina Sibilla en morir el Cerimoniós 1387 i combaté, amb èxit, contra la incursió del seu nebot Mateu de Foix el 1396 Durant l’interregne fou valedor de Lluís de Calàbria S'oposà a la revolta de Jaume d’Urgell en 1412-13
Dionís Climent
Literatura catalana
Novel·lista.
Notari valencià autor del llibre de cavalleries Crónica del muy alto príncipe y esforzadocavallero Valerián de Hungría València 1540, dedicat a Mencía de Mendoza, segona muller del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó L’autor pretén que ha obtingut l’obra manuscrita de mans d’un cavaller del seguici de Carles V i diu que l’ha traduïda del llatí al castellà Sembla estar relacionada amb l’activitat de “pedagogia” cortesana que tingué lloc a la cort virregnal valenciana, com passa amb les obres de Ll del Milà
Rossano
Ciutat
Ciutat de la província de Cosenza, a Calàbria, Itàlia.
Situada a 297 m d’altitud, al vessant nord de la Sila, prop de la mar Jònica Arquebisbat Fou una de les principals ciutats bizantines de la Itàlia meridional entre els segles VIII-XII Al segle XV rebé d’Alfons el Magnànim el títol de principat i fou successivament cedida a diverses famílies Ruffo, Sforza, Aldobrandini, Carafa, Borghese L’església de San Marco segle IX-X, construïda damunt una roca, a l’extrem de la ciutat, de planta quadrada i amb cinc cúpules i tres absidioles, és el monument bizantí més antic L’església de San Bernardino és d’estructura gòtica refeta en època…
Paola
Ciutat
Ciutat de la província de Cosenza, a Calàbria, Itàlia.
Important centre comercial i nou centre pesquer Santuari de San Francesco da Paola, d’estil barroc
Acri
Ciutat
Ciutat de la província de Cosenza, a Calàbria, Itàlia.
Situada al NE de la ciutat de Cosenza, als marges de la Sila Greca, prop del Mucone, afluent del Crati, en una àrea de desenvolupament hidroelèctric Produeix i exporta vi, oli i bestiar Conserva el palau dels prínceps de Bisignano, del s XVII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina