Resultats de la cerca
Es mostren 1526 resultats
broqueta
Broquetes de gambes
© Corel
Gastronomia
Combinació culinària preparada utilitzant broquetes.
El nom de la carn utilitzada dóna el nom del plat broqueta de ronyons, etc
Les russulals
La crualga abellera o crualga pudent Russula foetens és un típic representant d’un grup de rússules Ingratae que sovint fan olor d’ametlles amargues Els exemplars joves com el de la dreta tenen el barret hemisfèric, mentre que els ben desenvolupats com el del mig mostren solcs marginals separats per rengles de papilles La seva olor és més aviat nauseosa, i per això no és comestible Josep M Vidal / SCM Totes les russulals presenten carn de textura granulosa, de manera que, encara que pugui ésser compacta, es trenca amb facilitat i dona fractures de superfície neta que recorden…
escarlet
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de 6 a 10 cm d’alt, amb el barret sinuós i de color de crema vermellós, i amb el peu fibrós, blanquinós i el barret pruïnós.
La carn és tova, d’olor fruitosa i de sabor amarg És comú als boscs de coníferes
cor de bou
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de conquilla, de la subclasse dels eulamel·libranquis, cordiforme, d’uns 8 cm de diàmetre, amb l’àpex retorçat en forma d’hèlix i les dues valves iguals.
És de color groc rosat o castany Viu en fons fangosos, i la seva carn és comestible
cassoleta bruna
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa de 2 a 7 cm de diàmetre, bru tirant a color d’oliva per dintre, i bru tirant a avellana, amb aspecte de feltre blanc a la base, per fora.
La carn és gruixuda, blana i sucosa Apareix a la primavera, en boscs i landes sorrencs i humits
flota d’alzina
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 15 cm d’alt de color groc, però falb o bru al centre del barret, el qual presenta una gran quantitat de metxes falbes o brunes.
La carn, de color blanc, no és hidròfana Es fa en alzinars i rouredes, on forma flotes denses
rossellona
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids, d’uns 5-6 cm de llargada, closca oblonga, un xic més llarga pel davant que pel darrere, amb solcs longitudinals molt fins i junts i costelles transversals molt fines.
És molt freqüent en fons sorrencs de les mars dels Països Catalans La seva carn és molt apreciada
escarlet blanc
Escarlet blanc
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de barret de 4 a 10 cm d’amplada, al principi convex i després estès, blanc però sovint engroguit al centre, de superfície llisa i seca, amb làmines blanques, decurrents i espaiades.
La carn és espessa i molt dura Fa olor de fruita Apareix principalment a les rouredes i fagedes
profiterola
Profiteroles
Gastronomia
Lionesa petita, farcida amb una preparació normalment dolça (crema o nata generalment) i recoberta amb xocolata desfeta tèbia.
Hom pot farcir-la també amb una preparació salada i aleshores sol acompanyar plats de carn o de caça
cresta
Pastisseria
Pasta de forma semblant a una cresta de gall, elaborada amb farina, ous, mantega i aigua, farcida i fregida.
Hom la pot farcir amb carn, peix, ous durs, olives, tonyina, tomàquet, etc, o bé amb crema, melmelada, etc