Resultats de la cerca

Berga celebra una Patum fora de temporada per Corpus per celebrar la coronació de la Mare de Déu de Queralt, que se celebra cada vint-i-cinc anys des del 1916, i que uneix els dos grans símbols de la ciutat la Patum i el santuari de Queralt El 2016 coincideix també amb el centenari de la coronació

Constava de duels ciclistes entre Barcelona i Madrid amb curses de velocitat i persecució individual i per equips Posteriorment incorporà altres ciutats En la dècada dels cinquanta es tornà una competició de ruta organitzada per l’Agrupació Ciclista Montjuïc

La tradició del cant coral en el si de les entitats excursionistes catalanes sorgí de la necessitat de recuperació cultural durant la dècada de 1950 Una de les primeres corals fou el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, creada l’any 1954 per Elisard Sala Casassas, que també fou el creador de la Festa de la Cançó de Muntanya La festa aplega anualment corals de diferents entitats excursionistes de Catalunya en diferents indrets de la geografia catalana Un dels seus impulsors també fou Jaume Ramon Morros

Hom l’anomena també propi del temps

Era puntuable per al rànquing mundial i tingué la presència dels millors practicants de pentatló modern del món Les proves es disputaren en diversos recintes esportius, com el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès esgrima i natació, les installacions olímpiques de Mollet del Vallès tir olímpic, el Club Hípic Muntanyà hípica i el complex esportiu de la Mar Bella cros

La primera edició tingué lloc al Club de Tennis Barcino, sota el nom de Copa Ciutat de Barcelona –amb la collaboració de l’Ajuntament de Barcelona i organitzat per la Federació d’Esgrima de Catalunya FEC–, i es disputà a espasa individual La victòria fou per al suís Umberto Menegalli, però el primer espasista que aconseguí el trofeu en propietat fou el francès Gabriel Lassalle, gràcies a dues victòries 1959, 1961 Després de vint anys de no disputar-se, la FEC recuperà el trofeu el 1981 i se’n disputà la cinquena edició, tot i que només en floret i amb participació estatal L’any 1982 recuperà…

Per a la representació hom segueix l’arranjament que en féu, a la segona meitat del segle XVIII, Antoni de Sant Jeroni , bé que amb algunes modificacions posteriors Consta de dues parts abans de la processó i durant el seu transcurs En la primera part s’escenifiquen a la plaça alguns passatges del drama de la passió, com la conversió de la samaritana, la presa de Getsemaní pels jueus i el judici de Jesús per Pilat Després comença la processó de primer hi figura Jesús amb els apòstols que reciten parlaments de la Santa Cena Cap a la fi hi ha una altra figura de Jesús, amb la creu al coll i…

En un primer moment, l’organitzà la Comissió Marathon Catalunya, i fou la continuïtat de dues maratons que es disputaren el 1978 i el 1979 a Palafrugell, amb el nom de Marató de Catalunya, denominació que rebé fins el 1998 Entre els anys 1990 i 2000, la prova tingué la sortida a la ciutat de Mataró Maresme i l’arribada a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, a Barcelona L’any 2005 no es disputà a causa de desacords entre els organitzadors i l’Ajuntament Represa el 2006, organitzada per l’empresa RPM, l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament, la Federació Catalana d’Atletisme i la Plataforma Marató a…

Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888 El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa Actualment està formada pels entremesos següents dansa dels turcs i cavallets —antigament moros i cabretes, de…

Fou molt venerada al segle V Les actes del seu martiri, escrites al segle VI, són llegendàries La festa que l’Església Catòlica celebra assolí alguna importància a les comarques occidentals del Principat, on era considerada patrona de les dones Les cerimònies populars celebrades amb aquest motiu eren anomenades, sovint, festa de les dones Se celebra la festa el dia 5 de febrer