Resultats de la cerca
Es mostren 387 resultats
aigües amoniacals
Farmàcia
Química
Solució aquosa obtinguda en les fàbriques de gas que destil·len hulla i en els forns de coc, en depurar, en refredar i en condensar parcialment els productes volàtils.
Les aigües amoniacals contenen amoníac lliure i sals amòniques carbonat, sulfur, cianur, tiocianat, tiosulfat i clorur Llur recuperació es fa trasformant-les en sulfat amònic Durant molts anys fins al ple desenvolupament de la indústria de l’amoníac sintètic foren la principal font d’amoníac i dels seus derivats
estannat
Química
Qualsevol compost d’estany on aquest actua amb una valència o nombre d’oxidació -4.
D’estructura poc definida, hom els pot obtenir a partir del clorur d’estany II en presència d’un excés de bases L’estannat potàssic K 2 SnO 3 3H 2 O i l’estannat sòdic Na 2 SnO 3 3H 2 O són emprats en tintoreria i impressió
mètode de Leblanc
Química
Mètode d’obtenció de carbonat sòdic.
Per reacció d’àcid sulfúric sobre clorur sòdic hom obté sulfat sòdic aquest, escalfat amb coc i carbonat càlcic en un forn giratori, és reduït a sulfur, el qual, per reacció amb la calcita, dóna el carbonat sòdic El mètode de Leblanc, descobert el 1791, ha caigut actualment en desús
hidròxid de potassi
Química
Sòlid blanc, deliqüescent, que absorbeix activament aigua i diòxid de carboni de l’aire, soluble en l’aigua i alcohols, que es fon a 360°C.
Hom l’obté per electròlisi de solucions concentrades de clorur potàssic Presenta caràcter fortament bàsic i és emprat en la fabricació de sabons i detergents, principalment líquids, com a agent de blanqueig, en la manufactura de l’àcid oxàlic, en la preparació de sals potàssiques, reactiu analític i com a additiu alimentari alcalí
Gran Llac Salat
Llac
Llac de l’estat d’Utah, EUA.
Té una superfície de 4 690 km 2 , la qual, però, fou molt extensa durant el Quaternari i ara varia segons la pluviositat i els anys La gran concentració de clorur i sulfat de sodi de l’aigua fa que aquesta, de vegades, arribi a solidificar-se en els llocs poc profunds
organoclorat
Química
Nom genèric d’un grup de composts orgànics que tenen clor com a constituent.
A aquest grup pertanyen la clorina, el policlorinat de bifenil, el clorur de polivinil, el DDT, el DDPV i el DDE insecticides Tenen una gran activitat biològica i llur acció té una gran persistència més d’un any el DDT i diverses dècades el DDE, motiu pel qual, com a insecticides, són sovint substituïts per organofosfats
desodoració
Tecnologia
Operació d’eliminar les pudors i olors estranyes d’un local, un frigorífic o un objecte qualsevol.
Per a desodorar locals o embalatges hom empra substàncies oxidants que destrueixen les olors clor, aigua oxigenada, clorur de calci, ozó Unes altres substàncies desodorants emmascaradors o ambientadors encobreiexen les pudors amb les seva olor característica vinagre o perfums o n'adsorbeixen alguns tipus carbó vegetal i animal En general, el millor desodorant és l’ozó
al·lofanat
Química
Cadascuna de les sals o èsters de l’àcid al·lofànic.
En general, els èsters cristallitzen bé i són recomanats per a la identificació dels alcohols terciaris Són obtinguts, per exemple, tractant l’alcohol amb clorur d’allofanoil Amb l’amoníac donen biuret Els allofanats metàllics són obtinguts hidrolitzant els èsters Si a partir d’un allofanat hom intenta d’alliberar l’àcid, hom obté urea i CO 2
organosol
Química
Dispersió col·loidal d’un material insoluble en un medi orgànic.
Els organosols metàllics són liòfobs i inestables, mentre que si la fase dispersa és també orgànica, els organosols obtinguts solen ésser estables i presentar comportament liòfil D’aquests darrers són importants els formats per èsters de cellulosa en dissolvents polars i els de poli clorur de vinil en ftalat d’isooctil, de gran aplicació en la indústria dels plàstics
baquelita
Química
Nom comercial de la resines fenòliques
termoendurible obtinguda en la polimerització de fenol i formaldehid.
L’any 1878 Adolf Baeyer estudià aquest tipus de reacció de condensació, l’aspecte pràctic i industrial de la qual fou desenvolupat i patentat el 1900 per Leo Hendrik Baekeland, de qui procedeix el nom d’alguns d’aquests productes Fins fa poc temps la baquelita era molt emprada com a material aïllant, però ha estat desplaçada pel poli clorur de vinil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina