Resultats de la cerca

Després de titular-se a l’Escola d’Arts i Oficis de València 1973, el 1981 fou cofundador del grup Enebecé de disseny gràfic i el 1983 de La Nau, de la qual fou el principal impulsor fins que cessà l’activitat el 1991 L’any següent fundà l’Estudi Paco Bascuñán, que fou el centre de la seva activitat en el disseny gràfic en tots els seus àmbits industrial, editorial, identificació, senyalització, etc Fou membre de l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana, del BEDA Bureau of Europen Designers Associations i del patronat de la Fundació Comunicació Gràfica Fou també…

Cofundador del Student Non-violent Coordinating Committee SNCC, n'esdevingué president pel juny del 1966 Aquest mateix any, però, en el pamflet What We Want renuncià a l’estratègia no violenta d’aquesta organització, de la qual fou expulsat el 1967 Es convertí aleshores en el màxim representant del Black Power , que difongué en les seves campanyes a través dels EUA, i esdevingué un destacat líder de l’organització radical negra Black Panthers fins el 1969, quan, en oposar-se a la decisió de la direcció a collaborar amb grups d’extrema esquerra blancs, anà a Guinea, on, amb el nom…

Llicenciat a Barcelona el 1904, des del 1907 dirigí amb Sayé i Darder el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona Introductor del pneumotòrax a la península Ibèrica, el 1920 publicà una obra sobre aquesta tècnica Dirigí la secció d’homes del servei de tisiologia creat el 1930 a l’Hospital de Sant Pau La Universitat Autònoma el nomenà professor de tisiologia 1933 Fou cofundador de l’Associació de Patologia Respiratòria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, que presidí El 1937 passà a l’Espanya de Franco i dirigí l’hospital militar de Salamanca Després del 1939…

Llicenciat en periodisme, el seu interès per la ufologia, les civilitzacions antigues, els fenòmens paranormals i l’ocultisme han centrat la seva trajectòria professional, tant periodística com literària Redactor en cap de la revista Mas Allà 1998-2005 i cofundador de la revista Año Cero 1990, collabora en programes radiofònics Les seves novelles es troben entre les més venudes i de més difusió internacional i més traduïdes La dama azul 1998, Las puertas templarias 2000, El secreto egipcio de Napoleón 2002, La cena secreta  2004, El ángel perdido 2011, El maestro del Prado  2013 i La pirámide…

Residí des de petit a Barcelona, on feu els estudis de dret Collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Joventut  i Catalunya Nova , i fou cofundador de societat La Jove Catalunya 1868 Amic de Jacint Verdaguer —li prologà el llibre pòstum Eucarístiques 1904—, conreà la poesia mística i religiosa, en català i en castellà obtingué dues violes 1897 i 1901, un premi extraordinari 1905 per una traducció de Veni, Creator , als Jocs Florals de Barcelona, i altres premis en certàmens d’arreu del país Publicà un recull de les seves composicions a Lectura Popular  1920 Fou…

S’afilià a les Joventuts Socialistes el 1975 i, del 1997 al 2001, fou secretari general del Partido Socialista de Euzkadi-PSOE Arran del pacte de Lizarra 1998 s’aproximà al Partido Popular de Jaime Mayor Oreja per a derrotar el PNB en les eleccions al Parlament basc del 2001, però en no aconseguir-ho dimití el càrrec Conseller de l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas des del 2008, el 2014 fou cofundador de la plataforma espanyolista Libres e Iguales, creada per combatre l’independentisme català El setembre del 2023 fou expulsat del PSOE pel seu posicionament contrari a…

Cofundador del Movimiento Nacional Revolucionario, la seva narrativa constitueix un retrat àgil i directe de la història boliviana del s XX La seva obra més destacada són les narracions sobre la guerra del Chaco recollides a Sangre de mestizos 1936 En Metal del diablo 1946 narra la vida d’un magnat de l’estany, inspirant-se en la figura d’A Patiño, i en El dictador suicida 1956 novellà la història de Bolívia del 1900 al 1940 Altres obres són El presidente colgado 1966, Salamanca o el metafísico del fracaso 1973, Crónicas heroicas de una guerra estúpida 1975 i Las dos queridas del tirano 1984

Soci del Club Tennis Barcino, que presidí 1981-85, sota el seu mandat el club es proclamà campió de la Copa Intercontinental 1983 Collaborador de la Reial Federació Espanyola de Tennis 1978-82, l’any 1982 fou l’organitzador del primer torneig de 25000 $ fet a Catalunya i de l’Associació Catalonian Tournements L’any 1986 fou cofundador, juntament amb Lluís Bruguera, de l’Academia Top Team També presidí el Club Nacional de Presidents de Clubs de Tennis d’Espanya 1987-91 i el Club de Tennis Llafranc 1998-2010 Creà el Campionat Escolar de Tennis de Catalunya amb la Fundació Jesús…

Fou cofundador, juntament amb el seu germà Vicenç, del club de futbol sala Industrias García l’any 1975 Fou entrenador del primer equip durant diversos períodes de la dècada de 1990 També ocupà el càrrec de vicepresident Fitxà els primers jugadors brasilers del club, entre els quals destacà João Belfort També se centrà en la formació de base Propietari de l’empresa de vins Marfil Alella, el 2001 es convertí en el principal patrocinador del club, que l’any seguent passà a denominar-se Marfil Santa Coloma D’altra banda, durant la dècada de 1990 i principi del 2000 també patrocinà…

Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana 1922, i fundà i presidí la Societat d’Artistes Independents Rossellonesos 1936 Fou secretari de redacció de “Le Coq Catalan” 1927-39 i ha collaborat en diversos periòdics i en la revista “Tramontane” Ha publicat els reculls de poesia Lumière d’Olivier i Romances foraines , i és mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or Cofundador de la companyia teatral Les Tréteaux Membre del partit socialista des del 1936, ajudà els republicans durant la Guerra Civil Espanyola estigué en relació amb Malraux Participà en la…