Resultats de la cerca
Es mostren 993 resultats
Living Theatre
Teatre
Grup de teatre nord-americà creat per Julian Beck i Judith Malina el 1951.
Els seus primers treballs es produïren en la línia de l’Off-Broadway i constituïren una resposta contracultural a la guerra del Vietnam i a la societat de consum El 1964 s’exiliaren a Europa, on donaren a conèixer un nou estil, barreja de les teories d’Artaud, de la improvisació collectiva i de tècniques de happening Les principals creacions collectives foren Mysteries and Smaller Pieces 1964, Frankenstein 1965 i Paradise Now 1968, espectacle que fou prohibit al festival d’Avinyó El 1969 se separaren en tres grups el grup que continuà amb Beck i Malina anà al Brasil, on preparà Seven…
Gabriel Celaya
Literatura
Pseudònim del poeta Rafael Gabriel Juan Múgica Celaya Leceta Cendoya.
Començà a publicar abans de la guerra civil Marea del silencio 1935, La soledad cerrada 1936 Després d’un llarg parèntesi escriví una obra abundosa, primerament de caràcter realista Tranquilamente hablando , 1947 Las cosas como son, 1949 Poesía, 1934-1961 , 1962 etc, i després, experimental Los espejos transparentes, 1968 Técnica de cámara , 1969 Se serví de la poesia com a mitjà per a una presa de consciència collectiva encaminada a una transformació de la societat La voz de los niños 1972, Parte de guerra 1977, etc, tot i que, en els darrers anys, inicià un procés d’experimentació en el…
Ramon Anglasell i Serrano

Ramon Anglasell i Serrano
© Fototeca.cat
Economia
Economista i especialista en administració.
Estudià a la Junta de Comerç i a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1843 El mateix any entrà a la càtedra d’economia política, dret públic i administratiu de la Universitat de Santiago, de la qual, el 1851, fou nomenat catedràtic, com a substitut de Manuel Colmeiro el 1853 vingué a Barcelona per substituir Laureà Figuerola Ocupà diversos càrrecs en institucions barcelonines, com ara la presidència de l’Ateneu Català La seva única obra, Compendio de las lecciones de Economía Política dadas en la Universidad de Barcelona 1858, és una continuació del pensament proteccionista del seu…
Banc Franco-espanyol (1881-1882)
Léon Bardou i Companyia L’11 d’abril de 1881 es creà a Barcelona una societat regular collectiva anomenada Léon Bardou i Companyia, que es volia dedicar a les operacions de banca Era formada per Léon Bardou i Mitjavila, un rossellonès resident a Barcelona, Isidor Lluís Gambús, exnotari i resident a Perpinyà, i Alexandre Marron de Martin, banquer a Perpinyà Tres mesos després i en resposta, segons tots els indicis, a la pressió del mercat, acordaren transformar la societat collectiva en una d’anònima La constitució Títol del Banc Franco-Espanyol El Banc Franco-Espanyol es constituí a Barcelona…
vodú
© Fototeca.cat
Etnografia
Religió
Ritual popular dels negres de les Antilles, principalment d’Haití, i del S dels EUA, en bona part dansat, el qual normalment adopta formes extàtiques de possessió.
És originari dels cultes animistes del Benín Vodũ era considerat una divinitat o un esperit entre els fols, però entre els esclaus haitians, oficialment catòlics des de la segona meitat del segle XVIII hom els batejava sistemàticament al cap de vuit dies d’arribar, adoptà unes formes sincrètiques, mitjançant la fusió dels esperits d’origen africà amb els sants de l’Església Catòlica Celebració d'un ritual vodú Cada comunitat local té el seu lloc de culte, presidit per un houngan o una mambo, que és alhora sacerdot, guaridor, conseller i protector contra els embruixaments Els voduns hi dansen…
la Sucrera del Segre
Economia
Agronomia
Antiga sucrera del municipi de Menàrguens (Noguera), inaugurada el 1901.
La fàbrica, dedicada al processament de remolatxa, és dividida en tres naus i ocupa una superfície de més de 80000 m 2 A més de l’edifici principal, té edificis annexos que acollien diverses dependències, entre els quals hi ha la Casa Gran, d’estil noucentista L’any 1899 Manuel Bertrand i Salsas fundà la societat collectiva M Bertrand i Companyia, amb l’objectiu de produir, fabricar i vendre sucre de remolatxa, i comprà uns terrenys per a construir-hi la fàbrica a Menàrguens, al costat del Segre Com que mancaven vies de comunicació per al transport de les matèries primeres i del producte…
Antoni Marí i Ribas
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Autodidacte i pintor decorador d’ofici, des del 1940 es dedicà exclusivament a l’art Començà a pintar dins l’impressionisme, i evolucionà cap al dibuix expressionista, a la tinta, en què juguen la taca i la línia amb gran llibertat En aquesta última dedicació, que acabà essent l’única, és on es manifesta la personalitat del creador La seva obra, amb canvis lents, és molt característica hi predomina el grup humà, espès i popular, sobre el paisatge i la figura aïllada Els vaixells i les construccions principalment urbanes, algun cop tema principal, solen ésser el fons d’escenes de port, de…
Ernesto Neto
Escultura
Escultor brasiler.
Viu i treballa a Rio de Janeiro Estudià a l’Escola d’Arts Visuals Pargua Lage i al Museo d’Arte Moderna de Rio de Janeiro Artista antiforma, prengué part del moviment neoconcret, aparegut entre el 1950 i el 1960 al Brasil i en què per primer cop es collocà l’espectador al centre de l’acció creativa Treballa escultures de textura tova, lycra translúcida, de formes elàstiques i materials modestos on les sensacions de lleugeresa i de pes s’equilibren Juga amb els materials de l’interior de les seves creacions per a estimular sentits com l’olfacte o el tacte L’obra va estretament lligada al lloc…
François Loyer
Art
Historiador de l’art francès.
Ha estat mestre de conferències a la Universitat de l’Haute-Bretagne i conservador de la secció del s XX del Musée d’Arts Décoratifs de París Crític d’arquitectura de la revista L’Oeil , és encarregat de curs de l’Escola de Belles Arts de la Sorbona Ha publicat Le Siècle de l’industrie 1983, Paul Hankar la Naissance de l’Art Nouveau 1986, Victor Horta Hotel Tassel 1893-1895 1986, amb Jean Delhaye, Henri Sauvage les immeubles à gradins 1987, amb Hélène Guéne, Paris XIXe siècle l’immeuble et la rue 1987, Réussir les épreuves du CAPES de documentation extreme, interne et spécifiques 1996, amb…
Ramon II de Roergue
Història
Comte de Roergue i, en part, d’Albigès i Carcí, marquès, en part, de Septimània i duc, en part, d’Aquitània (937-961).
Fill i successor del comte Ermengol I i d’Adelaida i nebot del comte Ramon II de Tolosa Es casà amb Berta d’Arle o Provença, vídua de Bosó de Borgonya i filla del comte Bosó I d’Arle-Avinyó, marquès de Toscana El 951, sota la seva ègida, formà una expedició collectiva a Roma amb roergats i alvernesos Al seu testament del 961, fet poc abans d’ésser assassinat, en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, s’esmenta un alou que tenia al Rosselló Ja era mort quan el comte Borrell II de Barcelona anà a Rodés per casar-se amb la seva filla Ledgarda 967 Tingué una altra filla, Ermengarda o Ermessenda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina