Resultats de la cerca
Es mostren 489 resultats
Johann Lukas von Hildebrandt
Arquitectura
Arquitecte austríac.
Estudià a Roma, amb C Fontana i, al Piemont, amb els seguidors de GGuarini El 1696 s’establí a Viena, on obtingué el títol d’enginyer Les primeres obres collegiata de Göltweig, al palau Schwarzenberg, 1697-1715 palau Dau-Kinsky, 1713-16, a Viena, assenyalen la influència de la monumentalitat del classicisme italià i francès Mort JMFischer von Erlach, fou nomenat arquitecte oficial de la cort 1720 i inicià la construcció del palau Belvedere 1720-45, la seva obra cabdal A Salzburg projectà la residència de Würzburg i la reconstrucció del castell de Mirabell
Aguilar de Campoo
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, al Campoo, al vessant meridional de la serralada Cantàbrica.
Terme drenat pel Pisuerga, on hom ha construït el pantà d’Aguilar de Campoo, d’una capacitat de 247 milions de m 3 i una superfície de 1 646 ha, que produeix energia i rega una àrea de cereals i fruiters Les pastures donen lloc a una rica ramaderia pedreres de marbre i guix, fàbriques de galetes i farina és el centre d’una subàrea comercial Conserva importants monuments artístics, com ara les restes de muralles medievals, la collegiata gòtica de San Miguel s XIV i l’abadia benedictina de Santa María la Real s XII-XIII
Ramon de Bianya
Escultura
Escultor.
Actiu al Rosselló Autor de l’estàtua tombal del bisbe Ramon i de la de Fde Soler, datada el 1203 ambdues obres signades, al claustre d’Elna Hom atribueix al seu obrador dos capitells de l’ala meridional del mateix claustre Hi ha qui el creu possible autor del Crist i d’altres estàtues de la collegiata de Sant Joan el Vell de Perpinyà, així com d’altres obres a Arles i a Canet Representant destacat de la darrera etapa de l’escultura romànica catalana, el seu art té similituds amb el del llombard Benedetto Antelami
Manuel Climent i Cavedo
Música
Compositor i organista.
Es formà musicalment a la collegiata de Gandia Organista i mestre de capella a Algemesí 1825-30 i organista, a partir del 1831, de la parròquia de Sant Nicolau de València Emigrà a França el 1840 i s’acredità a Gueret Llemosí com a professor de piano i de cant Més tard anà a París, on es relacionà amb Chopin, Auber i altres músics romàntics Visqué a Madrid, on publicà una Gramática musical 1852 És autor d’una missa amb acompanyament orquestral, himnes, motets, villancicos , una òpera — La rosa mágica 1853— i la sarsuela Tres para uno 1856
Isidre Escorihuela
Música
Compositor.
Fou mestre de capella de la collegiata d’Alacant i de la catedral de Tarragona del 1691 al 1716 És considerat el compositor que introduí a la península Ibèrica els violins en la música religiosa Fou defensor de les teories harmòniques innovadores de Francesc Valls Les seves obres conservades són villancicos a sis i a vuit veus, tonos per a solista i a quatre veus, una missa a dotze veus amb instruments, una salve per a veus i instruments, uns improperis i els motets La fuente angular i Christus factus , ambdós a sis veus Les seves obres obtingueren una gran difusió a la seva època
Sant Sebastià de Mudegons (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
Aquesta era l’església de l’antiga vila de Mudegons documentada des de l’any 916 villa Mutationes Per a tenir notícies d’aquest temple cal esperar fins al 1170, que és esmentat en una donació de Ramon de Peralada a Arnau Comte L’any 1447 va ser unida a la collegiata de Sant Joan de Perpinyà Sembla que amb el temps tingué diverses advocacions El 1577 es trobava dedicada a sant Salvador i a mitjan segle XVII apareixia sota l’advocació de santa Maria Magdalena Sant Sebastià de Mudegons es trobava a la riba dreta de l’Aglí, a prop del mas Llobet
José? Bernal González
Música
Compositor de suposat origen castellà.
Després de formar part de la capella reial de Carles V com a cantor, a mitjan segle XVI ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata del Salvador, a Sevilla Poques són les dades conegudes d’aquest músic, del qual es conserven algunes obres El Cancionero Musical de Medinaceli inclou una missa ferial, el motet Domine memento mei i part d’una passió, totes a quatre veus El mateix manuscrit transmet una cançó profana, Navego en hondo mar , atribuïda a Bernal González, que podria ser obra del mateix compositor Altres manuscrits de Toledo i Guadalupe conserven còpies d’himnes de la…
Jaume Martí i Sanjaume
Historiografia catalana
Prevere i historiador.
Ordenat el 1897, es doctorà en dret canònic a Tarragona el 1919 Fou beneficiat de l’antiga collegiata de Puigcerdà, tasca que compaginà amb la d’arxiver municipal S’interessà per la història de la Cerdanya en Historia de Santa María de Puigcerdá, hoy de Sagristía 1925, Las vírgenes de Cerdaña 1927 i Dietari de Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de la vall de Ribes 1926 i 1928, on recopila notícies sobre les valls pirinenques a l’època medieval També publicà articles a Petraria ,revista de Ribes de Freser Morí víctima de la persecució del començament de la Guerra Civil…
orde del Sant Sepulcre
Militar
Orde religiós i militar originat en la comunitat de canonges regulars que des de la fi del s XI tenia cura de l’església del Sant Sepulcre de Jerusalem, i doblat al principi del s XII amb una branca de cavallers, a imitació dels ordes templer i hospitaler.
El 1126 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i el bisbe de Vic cediren a Beremund, patriarca de Jerusalem, i a Giraud, prior del Sant Sepulcre, l’església dels Prats de Rei amb les seves sufragànies de la Manresana i Sant Ermengol El 1134 la mort d’Alfons I d’Aragó els constituí un dels hereus del regne, i per obtenir-ne la renúncia 1140 hom els féu importants lliuraments El mateix prior Giraud rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona importants viles a Aragó i la facultat d’erigir un convent del seu orde a Calataiud 1149, que fou el centre de les possessions de l’orde a Aragó i de…
Santa Maria de la Real
Interior de l’església canonical de Santa Maria de la Real
© Fototeca.cat
Monestir
Canònica augustiniana establerta a l’església de Santa Maria de la Real, de Perpinyà (Rosselló), el 1381, procedent del monestir d'Espirà de l'Aglí.
L’església, magnífic exemplar de l’art gòtic meridional, fou construïda al principi del segle XIV en un terreny adquirit pels cònsols de Perpinyà al rei de Mallorca el 1301 Hi residia una comunitat de preveres a la qual el bisbe d’Elna uní els canonges de l’Espirà, transformant així la nova comunitat en abadia canonical que depenia directament del bisbe Jaume Borró, el darrer prior d’Espirà, passà a ésser-ne el primer abat El 1592 fou secularitzada i es convertí en collegiata, que continuà regida per un abat fins el 1689 A partir del 1691 la seva església i dignitat, per concessió reial, s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina