Resultats de la cerca
Es mostren 654 resultats
astroquímica
Astronomia
Química
Aplicació de la radioastronomia i l’espectroscòpia a l’estudi de l’abundància dels elements químics en l’espai interestel·lar.
Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestellar El 99% de la matèria interestellar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestellar El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans La més gran detectada fins ara té com a…
contingut
Lingüística i sociolingüística
Conjunt formalitzable d’elements que componen una determinada unitat fonològica o lèxica.
En la teoria glossemàtica de LHjelmslev, el contingut, en oposar-se a l’expressió, correspon al que uns altres corrents anomenen significat Ambdós plans d’abstracció, l’expressió i el contingut, presenten una substància, pròpiament el significat, que es manifesta mitjançant una forma, o classe distribucional, que és característica de cada llengua Trubeckoj aplica el terme contingut per referir-se al conjunt de trets pertinents que conforma totes les realitzacions normals d’un fonema Així, en català, si el fonema consonàntic /p/ s’oposa a /b/ pel tret d’absència de sonoritat, a /f/ per…
Els òrgans limfoides
Anatomia humana
Fisiologia humana
Són anomenades òrgans limfoides les diverses estructures en què s’elaboren i diferencien les cèllules defensives i també les que participen d’una manera o altra en l’activitat del sistema immunitari en conjunt Bàsicament, hom diferencia dos grups d’òrgans limfoides els primaris i els secundaris Els òrgans limfoides primaris són els que elaboren, diferencien i maduren les cèllules defensives la medulla òssia i el tim La medulla òssia és l’estructura que es troba a l’interior d’alguns ossos, dins la cavitat medullar Té per funció l’activitat hematopoètica, és a dir, d’elaborar els elements…
Víctor Oroval i Tomàs
Historiografia catalana
Mestre i advocat.
Vida i obra D’àmplia formació humanista, fou des del 1948 el director de la Biblioteca Pública Municipal de Carcaixent, on desenvolupà una important tasca cultural Mantingué bones relacions amb l’arabista Julià Ribera i Tarragó, i amb altres estudiosos com Francesc Fogués Juan, JE Martínez i Ferrando, Felip Mateu i Llopis i Desamparados Pérez Pérez El 1971 participà en el Primer Congrés d’Història del País Valencià i, posteriorment, el 1979, fou membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià La seva obra, moderna i rigorosa, es compon de més de 80 articles de temes locals i comarcals…
Ibercom
Servei de Telefónica de España, adreçat a les empreses, que integra veu i dades en les comunicacions tant internes com externes.
El suport físic del servei és proporcionat conjuntament per la xarxa telefònica commutada i la xarxa de commutació de paquets Iberpac Aparegué com una etapa prèvia vers la Xarxa Digital de Serveis Integrats, i encara és operatiu en un nombre considerable d’empreses Permet d’establir comunicacions entre terminals de la mateixa companyia, amb marcatge abreujat i sense cost addicional, encara que la comunicació s’estableixi entre terminals situats en edificis distants L’estructura bàsica del servei es compon de mòduls de xarxa d’accés a Ibercom MXAI, distribuïts a cada edifici on…
fructosa
Química
Cetohexosa que es dóna en estat lliure, juntament amb la glucosa i la sacarosa, en la fruita i la mel i combinada amb altres sucres en els oligosacàrids.
La fructosa natural és fortament levogira α D 2 0 D = -92° activitat òptica, fet que donà lloc al seu primer nom, levulosa La D- fructosa CH 2 OHCO CHOH 3 CH 2 OH fou sintetitzada per E Fischer el 1890 Hom fabrica la fructosa per hidròlisi àcida de la inulina , polisacàrid que es compon, quasi exclusivament, d’unitats de D- fructofuranosa, la qual és una forma cíclica de la fructosa A les cèllules dels músculs dels vertebrats la fructosa és degradada segons les vies metabòliques de la glucòlisi, gràcies a la seva fosforilació, a α-D-fructosa-6-fosfat catalitzada per l’enzim…
Cordó espermàtic
Anatomia humana
El cordó espermàtic és el conjunt de les diverses estructures que comuniquen el testicle i l’epidídim, situats a l’interior de l’escrot, amb la cavitat abdominal Així, es compon fonamentalment del conducte deferent, els vasos sanguinis i els limfàtics del testicle i els nervis d’aquest òrgan Totes aquestes estructures convergeixen a la part dorsal i superior del testicle, i es troben envoltades per les mateixes capes de teixit que el testicle Així, es constitueix una estructura cilíndrica i flexible que es pot palpar a l’arrel de l’escrot Aquesta estructura comuna s’introdueix al…
composició
Caràcter d’una assemblea, una junta, un parlament, etc, en funció dels membres de què es compon.
Anatomia de l’orella
Anatomia humana
Situació de l’orella Hom considera que l’ orella és un òrgan doble perquè n’hi ha dues de formades per estructures similars, situades simètricament a ambdues bandes del cap Cada orella es troba situada a la part lateral del crani, als costats del rostre Les diverses estructures de l’orella s’organitzen en tres parts ben diferenciades Així, hom hi diferencia tres sectors l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna Des de l’exterior només es pot veure una part reduïda de les estructures que componen l’orella externa el pavelló auricular i l’entrada del conducte auditiu extern La resta…
p
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Setzena lletra de l’alfabet català, anomenada pe [pl pes].
L’estructura inicial de la P passà al llatí d’unes formes gregues arcaiques arribades a Itàlia abans del període clàssic La P llatina es compon d’un traç vertical i d’un semicercle adossat a la part superior dreta Té reforços estètics a dalt i a baix del traç vertical En l’escriptura comuna clàssica el reforç interior tendeix a unir-se d’un sol traç amb el vertical formant una corba més o menys marcada El segon traç, com a record de la forma original arcaica, sovint no tanca per sota, ans tendeix a obrir-se totalment en una línia diagonal Amb el pas a l’escriptura comuna nova o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina