Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
les Coves de Vinromà
Vista general de les Coves de Vinromà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta que comprèn la vall mitjana del riu Segarra (o rambla de les Coves), anomenada la foia de les Coves, entre els estrets de la roca del Lledoner, al nord-oest, on deixa l’Alt Maestrat, i l’estret del Riu, al sud-est, on penetra al Baix Maestrat.
Limiten la foia, a l’oest, els tossals Gros 771 m alt i del Boix 734 m alt, i a l’est, les Talaies d’Alcalà 528 m alt i la serra de Murs 425 m alt Oberta pel nord vers Sant Mateu i pel sud vers el pla de l’Arc, aquesta vall forma part del corredor prelitoral situat a l’eix tradicional de comunicacions parallel a la costa mediterrània El 42% del territori és improductiu, ocupat en gran part unes 5600 ha per matollar hi abunden els espartars Als sectors més plans hi ha hortes 160 ha regades amb aigua del subsol els principals conreus de secà són els garrofers, les oliveres, cereals…
Namur

Namur Vista de Dinant
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la Valònia, compresa entre França, al S, i les províncies de Brabant, al N, Lieja, al NE, Luxemburg, a l’E, i Hainaut, a l’W; la capital és Namur.
El territori comprèn des dels turons ardenesos del S, passant per les regions del Condroz, Fagne i Famenne, a l’altiplà de La Hesbaye La travessen els rius Mosa, Sambre i Lesse El solc del Sambre-Mosa comprèn una regió industrial, bé que menys densa que les veïnes de Charleroi i Lieja, amb siderúrgia, metallúrgia, indústria química i del vidre A La Hesbaye, de terrenys alluvials, predominen els conreus de blat, bleda-rave, farratge i hortalisses al Sambre-Mosa hi ha bestiar boví Els principals nuclis urbans són Namur, Dinant, Ciney, Philippeville i Gembloux
Sistema Mediterrani Català
Serralada
Nom amb que es coneix el conjunt de la Serralada Litoral Catalana i la Serralada Prelitoral Catalana.
Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica
Centre National de la Recherche Scientifique
Institució pública creada el 1939, dependent del ministeri francès responsable de la recerca científica; s’encarrega de desenvolupar, orientar, coordinar i subvencionar investigacions científiques de tot tipus i de reunir informació sobre la situació científica.
Comprèn també l’INAG Institut National d’Astronomie et de Géophysique i l’IN 2 P 3 Institut National de Physique Nucléaire et de Physique des Particules Primer organisme francès de recerca, comprèn tots els àmbits científics seccions de física nuclear i de les partícules, matemàtica i física, física per a enginyers, química, ciències de la terra i de l’espai, ciències de la vida, ciències socials i humanitats, i diversos centres de documentació i de càlcul, i controla més de 1500 laboratoris i centres d’investigació El nombre d’investigadors és d’uns 10000
clavariàcies

Peu de rata
© Xevi Varela
Micologia
Família de fongs del grup dels afil·loforats, de carpòfors més o menys carnosos, erectes, en forma de porra, o poc o molt ramificats, revestits per l’himeni, que és llis.
Comprèn principalment fongs humícoles Ramaria comprèn espècies carnoses i molt ramificades peus de rata, Clavulina , formes més petites i menys ramificades, i Clavariadelphus , espècies poc o no gens ramificades, grosses, en forma de porra bosses Sparassis recorda una Ramaria de ramificacions laminars i sinuoses Clavariàcies més destacades Clavariadelphus pistillaris bossa , meta de burra, figa, llengua de gos Ramaria sp peu de rata , pota de rata, ratapeus, gratapeus, manetes Ramaria aurea peu de rata groc, coliflor Ramaria flava peu de rata blanc, coliflor Ramaria formosa peu…
la Salanca
Gran plana costanera del Rosselló, estesa entre el límit amb el Llenguadoc i el Tec, on comença el Vallespir, tot i que arriba, de fet, al N, fins al cap de Leucata, i, al S, fins al començament de la Costa Vermella, més enllà d’Argelers.
Es tracta d’una zona de terres salades i pantanoses que han pres la forma d’una costa lacunar els estanys de Salses i de Sant Nazari ocupen una part important de la seva superfície, recentment conquerida a la mar Fou un centre de producció de sal Sant Llorenç, Canet En un sentit estricte, la Salanca comprèn només les terres entre la Tet i l’estany de Salses, que centra Sant Llorenç de la Salanca i que comprèn Sant Hipòlit de la Salanca, el Barcarès, Clairà, Torrelles de la Salanca, Vilallonga de la Salanca i Santa Maria de la Mar
Adelardo López de Ayala y Herrera
Història
Política
Teatre
Polític i dramaturg.
Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes 1851 i Rioja 1854, drames històrics a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado 1851 L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora El tejado de vidrio 1856, El tanto por ciento 1861, El nuevo don Juan 1863 i Consuelo 1870, entre altres Fou membre de l’Academia Española
paleosiberià
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües, lingüísticament aïllades, parlades pels grups ètnics paleosiberians.
Hom sol classificar-les convencionalment en quatre grups el luorawetlan que comprèn el txuktxi , el kamtxadal i el koriak , el iukaguir , el guiliak , i el ienisseià que comprèn el ket o ostiak , el kott , l' assan i l' arin Res no autoritza a admetre un parentiu, malgrat certes afinitats, per raó del veïnatge de l’antic món uraloaltaic i americà, però disgregades per la propagació del tungús Àsia, les llengües Carregades d’argots esotèrics, arriben a crear un llenguatge masculí i femení divers fonèticament i quant a lèxic Els soviètics han proporcionat gramàtica, escriptura i llibres a…
austronèsic
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües, també anomenades malaiopolinèsies, originària de la península indostànica i àmpliament difosa a l’àrea del Pacífic.
Comprèn més de 300 llengües, dividides en dos grups l’indonesi uns 125 milions de parlants, que inclou, entre d’altres, el malai , el javanès , el tagàlog i el malgaix i el grup dit oceànic més d’un milió de parlants, que comprèn les llengües micronèsies, les melanèsies i les polinèsies 650000 parlants, essent aquest darrer el subgrup més important, que conté, entre d’altres, el tahitià , el hawaià , el maori , el fijià , el palauà i el samoà Característiques principals i comunes són l’estructura morfològica aglutinant i el simple sistema fonemàtic Té una gran majoria de mots disillàbics i…
Favanella
Municipi
Municipi i vila de la comunitat autònoma de Múrcia, al límit amb el País Valencià.
Comprèn gairebé tota la conca de la rambla de Favanella , que es forma al vessant septentrional de la serra de les Salines, aigua amunt del Pinós Valls del Vinalopó, surt del País Valencià a l’Alguenya, deixa Favanella a l’esquerra, torna a entrar en territori valencià a Benferri Baix Segura, passa per Redovà és coneguda també com a rambla de Redovà i desemboca, pel Ramblar, al Segura, a l’oest d’Oriola El municipi de Favanella comprèn una part del territori murcià de llengua catalana de la zona del Carxe les Cases dels Frares, la Canyada de la Llenya, un raval de la Canyada del Trigo, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina