Resultats de la cerca
Es mostren 301 resultats
aroma

Cromatografia de gas dels volàtils que determinen l'aroma d’un vinagre: 1,acetaldehid; 2, formiat de metil; 3, acetona; 4, formiat d’etil; 5, acetat d’etil; 6, diacetil; 7, alcohol etílic; 8, acetat de butil secundari; 9, acetat d’isobutil; 10, alcohol butílic secundari; 11, alcohol propílic; 12, alcohol isobutílic; 13, acetat isoamílic; 14, alcohol n-butílic; 15, alcohol amílic
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor (aroma) que li és pròpia.
L’estudi de l’aroma, fins fa pocs anys, era limitat fonamentalment a l’experiència sensorial, però actualment la recerca científica segueix bàsicament els camins següents en primer lloc, la cromatografia gasosa per tal de separar els components volàtils que es troben en molt petites concentracions en els productes naturals en segon lloc, l’obtenció de l’aroma natural completa per destillació al buit de la substància aromàtica i condensació dels volàtils a molt baixa temperatura, generalment obtinguda amb nitrogen líquid -196°C en tercer lloc, l’obtenció dels components individuals condensant…
polimerització
Química
Cadascuna de les reaccions en què una molècula monomèrica es converteix en un polímer
.
Existeixen dos tipus fonamentals de polimerització d’addició i de condensació La polimerització de condensació , o policondensació, té lloc a través de la interacció entre parells de grups funcionals pertanyents a dues molècules diferents amb eliminació d’una molècula petita, i el polímer format conté grups funcionals no presents en les molècules del monòmer Procedeix per passos i és essencialment un procés reversible, el progrés i l’extensió del qual són determinats per l’eliminació del medi de reacció de les molècules petites que van desprenent-se La polimerització d’addició té lloc…
ftaleïna
Química
Cadascun dels composts resultants de la reacció de condensació de l’anhídrid ftàlic amb fenols.
Amb el pirogallol dóna una substància vermella, la galleïna Amb la resorcina dóna una substància groga, que en dissolució presenta una gran fluorescència del mateix color, la fluoresceïna La substància mare del grup és la fenolftaleïna, que hom obté en condensar l’anhídrid ftàlic amb fenol en presència de deshidratants és incolora, però en presència d’àlcalis es torna rosada Són emprats com a colorants i mesuradors de pH
protoestel
Astronomia
Condensació de matèria interestel·lar que és la primera fase de la formació d’un estel
.
refrigerant
Física
Fluid de característiques apropiades per a absorbir energia calorífica a un nivell determinat de temperatura i transportar-la a un nivell diferent.
Són refrigerants primaris aquells que formen part d’un cicle de refrigeració i que transporten l’energia calorífica des d’un nivell de baixa temperatura a un de més alta Internacionalment són designats per un número codificat segons llur constitució química precedit de la lletra R Comercialment el número de codi va precedit d’un nom específic per a cada fabricant Així, les famílies dels Arcton, Freon, Frigen, etc, corresponen a refrigerants de diferents firmes comercials Les característiques físiques desitjables en un refrigerant primari són pressions de condensació…
condensador
Física
Aparell utilitzat per a condensar un vapor.
En relació amb el sistema físic emprat per a la condensació, hi ha dos tipus de condensadors condensador de mescla , en el qual el flux ascendent de vapors a condensar és ruixat amb un líquid fred, generalment aigua, i en el qual la sortida d’aquest líquid arrossega el condensat, i condensador de superfície , aparell en què el vapor a condensar i el fluid fred són separats per una paret El tipus més senzill consta d’un serpentí, per l’interior del qual circula el vapor a condensar, muntat dins un dipòsit pel qual circula aigua freda Els models més generalment utilitzats són els de tipus de…
quinona
Química
Nom genèric dels composts dicarbonílics caracteritzats per la transformació de dos grups (—CH=) d’un sistema aromàtic en dos grups carbonil (>C=O), amb la reorganització corresponent dels dobles enllaços del sistema.
Les quinones són anomenades, d’acord amb les regles de la IUPAC, afegint el sufix - quinona al nom del compost aromàtic, sovint lleugerament modificat Els composts més simples representatius d’aquesta classe són la o- benzoquinona i la p- benzoquinona , anomenada correntment quinona no és possible l’existència de la m- benzoquinona per motius intrínsecs de valencia En general, les quinones són sòlids colorats, solubles en els solvents orgànics i poc solubles en l’aigua Presenten l’absorció en l’infraroig en la regió de 1 690 a 1 660 cm -1 en la ultraviolada, per sobre de 240 nanòmetres, i…
col·lapse gravitacional
Astronomia
Contracció de la matèria d’un objecte celeste, i el corresponent augment de la seva densitat, que es produeix quan l’atracció gravitacional de tota la massa cap al centre supera totes les altres forces presents.
Un collapse d’aquest tipus es pot produir en un núvol de matèria interestellar, tot constituint la primera etapa de la gènesi d’un estel, i en aquest cas el collapse es realitza d’una manera relativament lenta, aturant-se quan la pressió cap enfora augmenta a mesura que el gas interestellar s’escalfa, en comprimir-se, i iguala la força de la gravitació cap al centre del núvol Un altre collapse molt més brusc és el que es produeix durant l’explosió d’una supernova En aquest cas les regions centrals d’un estel s’esfondren en poques hores i donen lloc a un cos superdens d’unes desenes de…
hidrometeor
Hidrometeror
© C.I.C. Moià
Meteorologia
Meteor aquós, resultat de la condensació, precipitació o congelació del vapor d’aigua a l’atmosfera.
Els hidrometeors són, en precipitació líquida o sòlida, la pluja, la neu, l’aiguaneu, la calamarsa, la pedregada, els grans de glaç i el plugim o xim-xim en gotes líquides en suspensió, la boira i la boirina i en dipòsit —líquid o sòlid— en contacte amb el sòl, la rosada, la gebrada i el caramell
matèria intergalàctica
Astronomia
Matèria constituïda per gas i partícules de pols, que existeix a l’espai exterior a les galàxies.
Prevista teòricament abans del seu descobriment i observació, les tesis que n'abonen l’existència són, per un cantó, que totes les galàxies es formaren a partir de la condensació de grans núvols de gas i pols, i per tant alguna part d’aquests núvols devia quedar sense condensar a l’espai abans ocupat per tota la matèria que donà lloc a la galàxia per un altre cantó alguns estels deuen escapar-se de l’interior de la galàxia, de la mateixa manera que s’escapen de l’interior dels cúmuls globulars, i així vaguen pels espais interestellars espargint part dels seus materials a mesura que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina