Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
coll del Cantó

Vista parcial des del mirador del Cantó, Alt Urgell
© Fototeca.cat
Collada
Depressió (1.715 m) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.
Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal pedra del Cantó dels municipis de Castellàs i Soriguera Pallars Sobirà i Montferrer de Segre Alt Urgell el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví El riu del Cantó , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa aigua avall de Sort, es forma sota el coll
Hidrologia 2016
Hidrologia
L’any hidrològic 2015-2016 Revisant els darrers cinc anys de dades, tot i els alts i baixos propis de les variacions interanuals, es pot afirmar que la tendència general és que la quantitat d’aigua que circula pels rius disminueixi Aquest any hidrològic no en va ser cap excepció, i es van repetir els cabals inferiors a les mitjanes històriques a la majoria d’estacions d’aforament La manca d’episodis de pluja destacables i, per tant, la manca d’aportació d’aigua dels rius van deixar les reserves hídriques de les conques internes a les portes del llindar de sequera Les …
neocaledonià | neocaledoniana
Etnologia
Individu de l’illa de Nova Caledònia, a la Melanèsia.
És un dels representants més purs de la raça melanèsida Els neocaledonians tenen la pell molt fosca, gairebé negra, el cos robust i els membres curts i forts Els cabells són negres i cresps com els dels negres africans, però els creixen molt més, de manera que formen una mena d’enorme perruca en el cas d’alguns notables arriba a tenir més d’un metre de diàmetre Llur fesomia és molt primitiva, amb ulls ensorrats a les conques, nas d’arrel deprimida i front cap enrere, amb arcs superciliars molt prominents i un marcat prognatisme Actualment són uns 30 000 individus, que viuen de la…
sedimentologia
Geologia
Estudi científic dels sediments i dels processos mitjançant els quals han estat formats.
S'ocupa de la descripció, l’origen i la interpretació dels sediments, i d’una manera especial de la dinàmica del transport i de la geometria dels cossos sedimentaris Hom pot definir-la també com la geologia dinàmica de les roques sedimentàries, en oposició a la petrografia sedimentària clàssica, d’aspecte més estàtic Estudia els tipus de conques i els ambients sedimentaris, les estructures sedimentàries com a exponent de la dinàmica sedimentària i dels paleocorrents, els agents de transport i l’origen dels sediments allòctons procedents i heretats de les àrees font —i també dels…
Maria Lourdes Casanovas i Cladellas
Paleontologia
Paleontòloga.
Alumna de Miquel Crusafont, es doctorà l’any 1975 a la Universitat de Barcelona És especialista en mamífers del Terciari inferior Eocè i introduí a l’Estat espanyol l’estudi de les petjades de dinosaures i altres vertebrats fòssils paleoicnologia Juntament amb altres investigadors ha portat a terme l’estudi dels dinosaures de la península Ibèrica, participant en nombroses campanyes de prospecció i excavació, especialment a les conques prepirinenques Ha publicat diversos articles de la seva especialitat i és autora de monografies científiques i llibres com Geología y Paleontología…
Morfologia submarina i litoral
Les conques marines Corba hipsogràfica mundial, que mostra la distribució d’altures i profunditats de la Terra A l’esquerra de la figura, l’histograma horitzontal indica la freqüència de la distribució de les elevacions i de les fondàries en intervals de 1000 metres Biopunt, original de K Jennet Una mica més de les 2/3 parts de la superfície de la Terra són recobertes d’aigua Aquesta proporció no és igual als dos hemisferis a causa de la distribució irregular dels continents, que limiten les conques oceàniques i deixen una proporció més gran de terra a l’hemisferi…
La bagra catalana
La bagra catalana ha estat una de les darreres espècies descrites a les aigües continentals catalanes Les seves poblacions han patit una forta regressió els darrers vint anys Adolf de Sostoa La bagra catalana Squalius laietanus , a diferència de la bagra europea S cephalus , és de mida més petita les femelles rarament superen els 30 cm de llarg i els mascles fan entre 15 i 20 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb boca súpera, però més prima i apuntada que la de la bagra europea L’extrem de l’aleta caudal i el de la dorsal són…
megaturbidita
Geologia
Capa turbidítica molt potent, generalment de composició carbonàtica o mixta silícica/carbonàtica.
Les megaturbidites es troben intercalades en sediments marins profunds de tipus flysch Poden tenir gruixos de desenes o fins i tot de centenars de metres, i presenten una continuïtat lateral a escala de conca, constituint bons nivells guia de correlació estratigràfica Comunament tenen un terme inferior de caire bretxoide, seguit de termes de sorra i argila granuloclassificats El seu origen és lligat a esdeveniments catastròfics, associats a collapses de les plataformes de marge de conca El mecanisme de transport del sediment correspon a un flux massiu per exemple, un debris flow acompanyat d…
xosa
Etnologia
Individu d’un grup de tribus pertanyents al grup meridional dels nguni.
De llengua bantú, els xoses 3 907 000 l’any 1970 habiten entre les conques del Kei i del Great Fish, fins a la costa de l’oceà Índic, al districte de Transkei, a la província del Cap República de Sud-àfrica Les tribus més importants són els gcaleka, ngqita, ndlamba, dushane, qayi i gqunkhwebe en part d’origen hotentot Poble agricultor i ramader, s’organitza en clans patrilineals, units per llurs caps a la tribu, dirigida pel cap del clan principal Practiquen la poligàmia, i els nois són circumcidats en arribar a la pubertat A partir del 1960 molts homes emigraren com a…
Fòcida
Divisió administrativa
Nomós de la regió de Grècia Central i Eubea, al N del golf de Corint.
La capital és Amfissa 6605 h 1971 És molt muntanyosa, amb altituds de més de 2000 m, que culminen al mont Nkiṓna 2510 m, i és formada per conques separades per serres que es comuniquen mitjançant congosts tallats pels rius, de règim torrencial La població és escassa 21 h/km 2 1981, i es dedica a l’agricultura blat, oliveres i vinya i a la ramaderia Hom hi extreu bauxita Habitada aquesta regió a la fi del Neolític, al segle II aC no sembla influïda per Micenes En la seva expansió colonitzadora fundà la ciutat de Focea, a l’Àsia Menor Posteriorment, la seva història s’identifica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina