Resultats de la cerca

Inicià la seva activitat teatral com a dramaturg a Dresden Debutà, l’any 1949, com a director al Berliner Ensemble de Bertolt Brecht El 1961, durant els assaigs d' El cercle de guix caucasià per al teatre Norsk d’Oslo decidí no tornar a la República Democràtica Alemanya, on s’acabava d’erigir el mur El 1967 fou nomenat director de l’Staatstheater de Stuttgart, que convertí en un dels més interessants de l’RFA El 1972 entrà a formar part del directori dels Städtische Bühnen de Frankfurt, on muntà espectacles com Lear , d’Edward Bond 1972, Solness, el constructor , d’Henrik Ibsen 1978, i Don…

Estudià cant a la Juilliard School de Nova York, ciutat on debutà el 1954 en l’estrena nord-americana de Capriccio R Strauss El 1958 fou contractat per la Deutsche Oper de Berlín, on es presentà amb el paper d’Escamillo Carmen Representà el mateix paper al Covent Garden de Londres 1960, escenari que revisità amb diversos papers de R Wagner A partir d’aleshores fou convidat a Bayreuth, i hi actuà assíduament fins el 1975 amb els principals personatges wagnerians, com ara els de Wotan, Donner, Amfortas i Gunther Del 1966 al 1980 cantà al Metropolitan de Nova York, especialment en…

Fou membre del cor de Sant Tomàs de Leipzig, i posteriorment estudià piano, composició i direcció orquestral a Colònia, on el 1960 debutà amb La flauta màgica Després dirigí a Berna, Salzburg, Oberhausen i Hannover, abans de ser contractat com a director general de música a Lübeck, on, entre el 1966 i el 1971, dirigí unes vuitanta òperes El 1969 debutà al Festival d’Edimburg, i tres anys després ho feu al Covent Garden de Londres amb Così fan tutte En 1976-79 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de l’NDR de Hannover, càrrec que reprengué el 1991 fins el 1995 També fou director…

Fill de músics, inicià la seva formació pianística a tres anys i el 1946 començà a estudiar amb Vicente Scaramuzza, fins que el 1948 hagué de deixar els seus estudis durant un any a causa d’una poliomielitis Un cop recuperat, el 1949 oferí el seu primer concert El 1956 tocà al Teatro Colón dirigit per Lorin Maazel i el 1960 obtingué una beca del Govern francès que li permeté ampliar els seus coneixements amb Marguerite Long El 1961 aconseguí el tercer premi al Concurs Long-Thibaud de violí i piano Consagrat a Europa, el 1966 debutà als Estats Units en el Festival de Standford L’any 1970 fou…

Estudià piano i orgue, i el 1959 es traslladà a Europa per perfeccionar-se amb Pierre Cochereau i Nadia Boulanger a l’École Normale de París De nou als EUA, estudià orgue al Mannes College of Music de Nova York i composició amb Luciano Berio i Leon Kirschner a la Universitat de Harvard Ha realitzat nombroses gires com a clavecinista i organista i ha estat convidat per orquestres com les simfòniques d’Israel, Detroit i Boston Ha fet concerts a la catedral de Viena i amb els Nens Cantors d’aquesta ciutat Ha impartit classes a les universitats de Nova York i Indiana Les seves…

Catedràtic de literatura a la Universitat Tècnica de Berlín 1959-88, és important la seva tasca com a editor, estudiós i promotor literari Membre del Grup 47, fou editor de les revistes literàries Akzente 1954-67, amb Hans Bender i, des del 1961, Sprache im technischen Zeitalter Publicà els reculls de poesia Der andere Gast ‘L’altre convidat’, 1952, Gedichte ‘Poemes’, 1964, i Systeme ‘Sistemes’, 1969 la novella Die Elefantenuhr ‘El rellotge d’elefant’, 1973 i la comèdia Alle Vögel alle ‘Tots els ocells tots’, 1978 En el camp dels estudis literaris és autor de Theorie der…

Es formà a Neuchâtel amb el seu pare, el baríton Carl Rehfuss, i amb la seva mare, la contralt Florentine Rehfuss Peichert El 1938 debutà al teatre municipal de Bienne-Soleure i dos anys més tard passà a l’Òpera de Zuric, on actuà fins el 1952 i on interpretà més de vuitanta papers A partir del 1952 fou convidat a teatres operístics d’arreu d’Europa i es presentà amb èxit a París, Milà, Viena, Munic, Montecarlo, Barcelona, Edimburg, Venècia i Florència El 1961 estrenà al Teatro La Fenice Intolleranza 60 , de L Nono Destacà especialment en els papers de Don Giovanni WA Mozart,…

Estudià musicologia a la Universitat de Poznan 1951-54 i a la de Varsòvia 1954-56, centre aquest darrer on es doctorà el 1966 També estudià orgue, direcció i composició Fou director del Cor de Cambra Nacional de Polònia, a Varsòvia 1956-59 Des del 1957 treballà a l’Institut de Musicologia de la Universitat de Varsòvia, on el 1971 fou nomenat professor i cap de departament d’història de música polonesa Fou professor a la Universitat de Poznan 1977-93 i professor convidat a les universitats de Calgary 1986 i Kansas 1986-87 Dedicà els seus esforços principalment a la recerca sobre…

Segon fill de Celedonio Romero , estudià guitarra amb el seu pare, que fou el seu únic mestre Com tota la seva família, feu les primeres aparicions públiques quan era un infant La seva discografia és molt extensa, tant amb el quartet Los Romeros, format amb dos germans, Celín i Ángel, i el seu pare, com en solitari Ha enregistrat el Concierto de Aranjuez , de J Rodrigo, amb l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i ha collaborat també amb altres formacions, com I Musici i les orquestres simfòniques de Boston, Cleveland, Chicago i Filadèlfia als EUA A Europa ha estat convidat als…

Fill gran de Celedonio Romero i Angelita Gallego, estudià guitarra amb el seu pare A set anys fou convidat a tocar a Ràdio Nacional d’Espanya Es traslladà amb la seva família a Califòrnia i el 1960 fundà amb el seu pare i els seus germans Ángel i Pepe el quartet Los Romeros, amb el qual ha enregistrat moltes obres adaptades per al quartet de guitarres Ha fet també una carrera de solista molt destacada, que inclou enregistraments discogràfics d’obres d’A Vivaldi i J Rodrigo És professor de la University of Southern California i de la San Diego State University L’any 2000 fou…