Resultats de la cerca

Es formà com a jurista i ensenyà història i literatura a la Universitat Nacional de Buenos Aires Publicà el llibre Sistema teórico-gráfico de la Música 1914, que es convertí en un text provocatiu, perquè proposava un sistema innovador de notació fonamentat en l’ús bàsic de l’alfabet de dotze notes Més tard viatjà a Europa, on feu conferències sobre el seu treball en aquest tema, ajudant-se d’un teclat especial inventat per ell mateix -anomenat teclat continuat- per a facilitar-ne l’explicació Fou, a més, compositor, i el seu catàleg inclou cançons i cors escolars

S’inicià com a membre del cor de la catedral de Canterbury i guanyà un premi al Saint John’s College de Cambridge El 1962 entrà a formar part del Deller Consort, del qual assumí la direcció el 1979 després de la mort del seu pare Entre el 1969 i el 1973 fou director dels cors de la catedral de Saint Paul, a Londres Dirigí, entre d’altres, els festivals de Petersfield i de Stour Music, i ha actuat al capdavant de l’Acadèmia Deller de la Provença Ha realitzat nombrosos enregistraments com a cantant i director

Estudià harmonia i contrapunt a Marsella i a París Introduí el mètode Wilhelm de música en una escola elemental de Barcelona ~1852 Aquest any fundà l’Orfeó Barcelonès, de més d’un centenar de cantaires, que incloïa també una escola de música que fou subvencionada per l’ajuntament El 1862 publicà la revista musical El Orfeón Español Collaborà en altres revistes Autor d’una collecció de cors per a veus soles i també d’un Stabat Mater i de les obres corals Le défilé, La prairie, La valse burlesque , etc Traduí els mètodes de solfeig de BWilhelm

Treballà al servei mèdic de la Residència Blume 1971-2010 fins que passà a coordinar la unitat de Rehabilitació Cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on atén els esportistes que presenten alteracions relacionades amb l’esport de gran dedicació De la mà de Carles Bestit Carcasona, inicià la cardiologia en el Futbol Club Barcelona, club en el qual ha treballat durant més de vint anys Des del 2012 coordina amb la doctora Badell la Fundació Cors Units Ha publicat Cardiologia en el deporte 1998 i edita Salud integral del deportista 2000

Vida La seva obra, d’influència germànica, fou força celebrada a Alemanya tot i ésser d’un autor d’origen anglès Malgrat l’oblit gairebé total en què ha caigut, a la seva època Pierson fou considerat un compositor destacat de lieder i de música incidental Empès per la seva família, inicià els estudis de medicina, els quals abandonà per dedicar-se a la música El 1836 escriví les seves primeres composicions, unes cançons sobre textos de GGN Byron i PB Shelley El 1839 es traslladà a Alemanya, visqué a Dresden i més tard visità Praga, on estudià, entre d’altres, amb KG Reissiger Com altres…

La intolerància almohade el féu emigrar a Provença, on s’establí amb la seva família Ṭibbōn Traduí de l’àrab a l’hebreu obres filosòfiques d’Avicebró Correcció de les qualitats de l’ànima , de Baḥya ibn Paquda Llibre de la guia sobre els deures dels cors , de Sa'adia ha-Gaon Llibre de les creences i de les opinions , diverses obres gramaticals de Yonà ibn Yanāḥ Llibre del Recamat i Llibre de les arrels i el Kuzarí de Yĕhudà ha-Leví Així mateix, és notable el testament moral Musar abika que llegà al seu fill, el també metge i traductor Šĕmuel ibn Yĕhudà ibn Ṭibbōn

Inicià la seva trajectòria professional com a director del cor del Teatro Argentino de La Plata fins que el 1989 passà a desenvolupar la mateixa tasca al mític Teatro Colón de Buenos Aires Fins el 1994 collaborà amb el Gran Teatre del Liceu, en qualitat d’assistent dels directors Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri Després de dirigir els cors del San Carlo de Nàpols i del Maggio Musicale Fiorentino, el 2004 tornà a Barcelona per assumir la titularitat de la formació vocal del Liceu Ha collaborat amb directors com ZMehta, GSinopoli, CAbbado, RMuti, CMGiulini i VGergiev Participà en…

Es fundà a Palma l’any 1980 La Federació nasqué d’un llarg procés iniciat arran de la commemoració de les noces d’argent de la Capella Oratoriana de Mallorca que se celebrà a Palma el 1973 El 1976 es formà una primera coordinadora de corals mallorquines gestionada per G Marcús, F Batle, J Company, P Mayol i M Vaquer, que es constituí jurídicament el 1986 Des d’aleshores les principals activitats han estat les Trobades i Diades de Cant Coral, Els cors de Mallorca canten Nadal, la Setmana de Cant Coral, les Misses Polifòniques a la Seu, i nombrosos cursos per a la formació de…

Estudià piano, cant i flauta, estudis que simultaniejà amb la carrera de ciències a la Universitat de Lausana Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Clemens Krauss i Hermann Scherchen i es diplomà a Basilea el 1942 Dirigí diversos cors, fins que el director Ernest Ansermet li demanà que codirigís l’Orchestre de la Suisse Romande El 1953 i el 1954 feu de director a Sud-àfrica, i de retorn a Suïssa treballà a Ràdio Ginebra com a director adjunt La seva activitat internacional l’ha dut a tasques de direcció d’orquestra arreu d’Europa Fou president de la Tribuna de…