Resultats de la cerca

Premi de Roma del 1811 Es relacionà amb Canova a Itàlia Membre de l’Institut de França i professor de belles arts a París 1826 Les seves millors obres són els nombrosos medallons-retrat de grans contemporanis, de continguda vehemència, a mig camí entre el fogós Romanticisme francès i les suavitats de l’estil germànic Tingué molta relació amb els intellectuals i els artistes alemanys, i fins i tot en retratà alguns Goethe, Schiller, Tieck, CDFriedrich, etc També és autor de diverses estàtues i busts Contrari a Lluís Napoleó, s’exilià el 1851, però tornà l’any següent

Graduat a Cambridge 1955, posteriorment estudià les propietats de la matèria a escala nuclear amb Hans Bethe a la Universitat de Cornell, als Estats Units, on el 1958 obtingué el doctorat Després de cursar estudis postdoctorals a les universitats de Berkeley i Birmingham, fou professor de física matemàtica en aquesta universitat 1968-75 Professor de física a la Universitat de Washington, a Seattle, fins a la jubilació 1980-2003, i després professor emèrit, és autor de Quantum Mechanics of Many-Particle Systems 1961 i de Topological Quantum Numbers in Nonrelativistic Physics 1998, entre moltes…

Extrem esquerre de gran capacitat defensiva, s’inicià en les categories inferiors de l’Handbol Palautordera i feu els primers passos com a professional al BM Granollers, club en què jugà fins el 1995, any que participà en la consecució de la Copa EHF En categories inferiors fou campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1994 i campió d’Espanya júnior amb el Granollers Passà després al Naranco d’Oviedo 1995-96, el Teucro 1996-97, l’Altea 1997-99, el BM Valladolid 1999-2005, el Ciudad Real 2005-11 –on formà part d’un dels millors equips europeus del moment–, l’Atlético de Madrid 2011-13…

Competí en dos Campionats d’Europa i obtingué una plata en els 4 × 100 m i un bronze al pentatló 1997, un or en els 4 × 400 m, una plata en els 4 × 100 m i un bronze en els 400 m 2003 També participà en cinc Campionats del Món, i en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, on aconseguí una medalla de plata en relleus 4 × 100 m

Membre del Club Natació Atlètic-Barceloneta, fou sis vegades campió de la Copa Catalunya 2006-11, vuit de la Lliga 2001, 2003, 2006-11, nou vegades de la Copa del Rei 2000, 2001, 2004, 2006-11 i vuit vegades de la Supercopa d’Espanya 2002, 2004, 2005, 2007-11 En les competicions europees de clubs participà en nou Copes d’Europa, una Recopa 2001, de la qual fou subcampió, i quatre LEN Trophy En el període 2000-10 fou 180 vegades internacional i intervingué en tres Jocs Mediterranis 2001, 2005, medalla d’or 2009, medalla d’argent tres Campionats d’Europa 2006, medalla de bronze 2008, 2010, en…

Format al Club Natació Kallipolis, formà part del Club Natació Banyoles 2003-07 Campió de Catalunya absolut 2003, guanyà les proves de 100 m aletes 2002 i 100 m arrossegament de maniquí 2003 del Campionat d’Espanya Fou subcampió estatal en 200 m supersocorrista 2002, 2003 i 100 m maniquí amb aletes 2004 Amb la selecció catalana guanyà la medalla de plata en la prova de 100 m aletes del Campionat d’Espanya 2001 També guanyà la medalla d’or en 100 m socorrista i 200 m supersocorrista, i la medalla de bronze en 50 m arrossegament de maniquí i 100 m combinada en el Míting Internacional d’Albí…

Vinculat al Club Nàutic de Vilanova, destacà en curses d’embarcacions semirígides Fent parella amb Ricard Masabeu assolí quatre títols mundials en la categoria PR550 2007, 2008, 2009, 2011 En la mateixa categoria, amb l’equip Zodiac-Quer i el mateix company, es proclamà campió d’Europa a Vilanova 2010 Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la Federació Catalana de Motonàutica en les tres categories bronze 2007, plata 2008 i or 2009

Deixeble del classicista Joseph-Marie Vien Anà a Roma el 1775, i, de retorn 1780, començà a formar escola Fou elegit acadèmic de pintura el 1784, any que pintà el Jurament dels Horacis , oli conscientment poussinià que, presentat a Roma i a París l’any següent, assolí un èxit tumultuós La mort de Sòcrates 1787, Metropolitan Museum, Nova York i, especialment, Brut i els seus fills 1789, Louvre consolidaren la seva reputació d’artista neoclàssic i compromès amb la nova política revolucionària amb el Nou Règim esdevingué membre de la Convenció i inspector general de belles arts la seva opinió…

Fill d’un candeler, estudià dibuix a la Universitat de Greifswald i completà estudis a l’acadèmia de Copenhaguen amb Jens Juel i N Abilgaard 1794-98 Establert a Dresden el 1798, intimà amb Philip Otto Rünge El 1805 Goethe, que després tingué diversos contactes amb ell, li concedí un premi dels “Amics de l’Art” de Weimar per dues obres presentades a l’exposició anyal d’aquella ciutat L’any següent començà a pintar regularment a l’oli, i el 1808 formà part del grup “Phöbus” juntament amb H Kleist Fou elegit acadèmic de Berlín el 1810 Durant l’ocupació francesa de Dresden 1813 es retirà a…

Vida Orfe des de petit, inicià estudis musicals com a nen cantor de Sant Salvador, a Ais de Provença Molt aviat començà a escriure obres religioses i de cambra Al collegi dels jesuïtes d’Ais descobrí el repertori sacre de FJ Haydn, WA Mozart i L Cherubini, juntament amb les opéras comiques que de vegades eren adaptades com a peces religioses Viatjà a París per ingressar al conservatori, on estudià amb Millault i FJ Fétis, i orgue amb F Benoist No sembla que reexís gaire en els seus estudis, i en acabar-los, es trobà en una situació econòmica compromesa Potser per aquesta causa mostrà simpatia…