Resultats de la cerca

La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…

Situació Aspecte de la torre, la part més sencera de les tres construccions que formaven el castell ECSA – A Villaró És situat a la dreta de la carretera que va de Noves de Segre a Taús, dalt d’un esperó rocós És una casa dita avui cal Masover Mapa 34–11253 Situació 31TGC607845 És d’accés extremament difícil Primerament cal pujar al poble de Malgrat, per una pista que porta a un camp d’alfals vora el poble Des d’allí, intentar prendre el camí que des de la part baixa del poble va cap a la torre, i que en força trams és del tot impracticable sense l’ajut d’una eina de tall Les restes de la…

Situació Escasses ruïnes d’aquest castell, de llarga història i pocs vestigis, conegut avui dia com els Castellots ECSA – V Hurtado No existeix avui dia cap castell al Baridà amb aquesta denominació No obstant això, la presència de restes importants del que va ser una fortificació en el lloc anomenat “Els Castellots”, i a molt poca distància del topònim Queralt, —associat aquest al coll de muntanya que es troba precisament a uns 900 m a sobre de les esmentades restes—, ens permeten afirmar que aquestes són el que queda de l’antic castell de Queralt Mapa 35–10216 Situació 31TCG865948 Per…

Aquest castell, avui desaparegut, fou construït al segle XII en el primitiu nucli de Constantí o Constantí Vell Un dels primers esments documentals de la vila i castell de Constantí Vell data del 30 d’abril de 1159, quan l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses als nous pobladors de l’indret En aquest document es fa constar que a la vila ja hi havia un castell, que hom suposa que era una construcció preexistent a la colonització del Camp Una vintena d’anys més tard, el 1177, l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, mitjançant una nova carta de població, ordenà el trasllat del…

Situació A uns 4,5 km de la carretera d’Igualada a Valls hi ha un trencall a mà dreta que al cap de dos quilòmetres mena al cim de la Tossa de Montbui A uns 614 m d’altitud cimeja un remarcable recinte format principalment per, d’una banda, una torre de defensa del segle X, de planta rectangular amb els angles arrodonits l’ermita preromànica de Santa Maria una cisterna i les restes de muralles en alguns indrets d’accés relativament fàcil Aquest conjunt segueix la configuració del turó encinglerat i constituïa un clos defensiu situat en una zona estratègica a l’extrem oriental de…

Situació Base de la torre del castell erigida al segle XI i espoliada a fi d’aprofitar-ne els materials ECSA-J Bolòs Les restes d’aquest castell són al despoblat de Mont-ros, situat en un petit turó al nord de Sant Ramon Mapa 34-14 361 Situació 31TCG644220 L’accés és possible, sense gaire dificultat, per una pista de terra que surt a la dreta de la carretera LV-3121 que porta a Gospí, poc després de deixar les darreres cases de Sant Ramon Molt aviat veurem davant nostre unes cases modernes abandonades, darrere les quals hi ha les restes del castell JRG-DRR-JIR-JMT Història No hi ha…

Planta del conjunt, amb la restitució del perímetre murat I de les torres Servei de Recerca Històrica del Govern d’Andorra Aquesta fortificació del romà tardà s’aixecà entre la segona meitat del segle IV i el principi del segle V en un petit contrafort —1 225 m— de la serra d’Enclar actual parròquia d’Andorra la Vella, des d’on es domina tota la gran amplada de la vall central d’Andorra Sobre les restes ja abandonades d’una explotació vitivinícola —integrada dins el fundus d’una villa situada a la plana de l’Urgellet— s’han documentat els vestigis de dues torres, un conjunt de ceràmica de…

L’objectiu del kendo, que en japonès significa ‘via del sabre’, és colpejar l’adversari abans de ser colpejat, normalment amb un sol moviment ràpid i precís Els combatents agafen el sabre amb les dues mans, s’enfronten de cara, mai de costat com en l’esgrima, i van protegits amb una armadura que consta de casc, faldilla, protector pectoral i protector de braços El kendo s’originà al Japó El seu precedent, el kenjutsu o ‘art del sabre’, data del segle VIII L’expansió dels guerrers samurais al segle XI propicià el desenvolupament del sabre japonès El kenjutsu guanyà protagonisme i incorporà…

Es materialitzà per primera vegada pel juliol del 1934, amb l’aliança del partit comunista i del partit socialista francès SFIO Consagrat pel setè congrés de la Internacional Comunista juliol-agost del 1935 com a exponent de la tàctica del moviment comunista mundial, el front popular prengué formes diverses segons els estats, si bé a Europa es manifestà, sobretot, en pactes electorals, que triomfaren a Espanya febrer del 1936 i a França comunistes, socialistes, radicals i altres pel maig del 1936 A l’Estat espanyol hom en troba els orígens en la resistència, per part de les organitzacions…

Situació Vista parcial de les ruïnes, que mostren un bonic aparell de carreus A Roig L’anomenada Torre Vella queda al nord-est del terme de Caldes, prop del límit amb el de Gallifa Ateny 560 m d’altitud i és situada entre Sant Sebastià de Montmajor i el Coll d’en Vila, a mig aire de la muntanya del Farell o Montmajor, per la part de tramuntana Des del capdamunt de les ruïnes de la torre, actualment envoltada de bosc, es divisa el petit veïnat de Sant Sebastià de Montmajor i la major part de la vall, com també el vessant de migdia de la serra del Castell de Gallifa i el pla on és emplaçada l’…