Situació
Aspecte de la torre, la part més sencera de les tres construccions que formaven el castell.
ECSA – A. Villaró
És situat a la dreta de la carretera que va de Noves de Segre a Taús, dalt d’un esperó rocós. És una casa dita avui cal Masover.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TGC607845.
És d’accés extremament difícil. Primerament cal pujar al poble de Malgrat, per una pista que porta a un camp d’alfals vora el poble. Des d’allí, intentar prendre el camí que des de la part baixa del poble va cap a la torre, i que en força trams és del tot impracticable sense l’ajut d’una eina de tall.
Les restes de la torre són a l’altra banda del torrent, damunt l’espadat.
Història
El castell de Malgrat apareix documentat en la confirmació dels llegats del testament d’Arsendis, esposa d’Arnau Mir de Tost, que va fer el comte Ermengol l’any 1078. Els beneficiaris eren la filla d’Arnau, Valença, i el comte de Pallars, Ramon. El castell de Malgrat, però, no és mencionat en el testament d’Arsendis.
Més endavant el trobem en poder d’Ermengarda de Taús, senyora de la comdoria, que va fer-ne donació, el 1199, a Arnau de Castellbò, juntament amb les fortificacions de la resta de la comdoria, tot reservant-se’n l’usdefruit. A partir d’aquest moment Malgrat passarà a formar part del vescomtat de Castellbò.
El punt on se situen les estructures és de gran importància estratègica, i és un dels pocs punts accessibles de la vall des d’on hi ha comunicació visual amb la Guàrdia d’Ares.
Castell
La manca de dades documentals sobre el conjunt de Malgrat enterboleix la interpretació de les restes.
A la part superior de la roca hi ha les runes de tres construccions. La més occidental és una torre de 8 m de llarg per 6 m d’ample, amb un gruix de murs de 70 cm. Sembla la més antiga, amb un aparell de pedra treballada unida amb morter de calç, si bé en molts punts sembla haver estat modificada. Les altres edificacions són clarament posteriors; la del mig és un habitatge —amb el seu forn— i la darrera un paller. Al nord hi ha una era, o pati, amb restes d’enllosat.
A la banda que dóna a Malgrat, la paret de roca ha estat revestida amb un mur en alguns punts. El mur s’adapta a la roca: en un punt determinat esdevé còncau.
L’obra del mur inferior és pràcticament inaccessible, però l’aparell —carreus allargats i de poca alçària, amb forats de bastida a intervals regulars— delata un inequívoc origen medieval. Aquest mur fa cantonada, i tal vegada podria suportar una torre sobre el camí d’accés a la fortificació superior. Hi ha restes d’arrebossat.
En el camí que va de Malgrat al castell hi ha una altra torre, al capdamunt d’una roca vora el torrent, d’uns 4 m de llarg per 5 d’ample, construïda amb un aparell molt semblant a l’edifici occidental de la roca. Aquesta construcció, que aprofita el pendent, no sembla, per les seves reduïdes dimensions, tenir cap funció agrícola; tot fa pensar en un element defensiu. Al nivell inferior hi ha una espitllera, i al centre del pis superior hom pot percebre les restes d’una finestra.
La datació d’aquest tipus de construccions és difícil. Si més no, sembla que la torre més occidental i la torre de la muralla del castell, feta amb carreus prims i arrenglerats, poden ésser datades dins el període romànic.
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 251.