Resultats de la cerca

Són retencions freqüents les d’orina i la de bilis La retenció d’orina és una síndrome caracteritzada per la impossibilitat d’evacuar l’orina de la bufeta i pot ésser deguda a un obstacle mecànic o a una causa de tipus nerviós

De forma i extensió molt variable, la seva formació és deguda, generalment, a la invasió per les aigües marines d’una depressió costanera o a una fractura de l’escorça terrestre Als Països Catalans, el golf més important és el de Roses

Pot ésser deguda a inflamació, congestió, espasme o obstrucció dels òrgans genitals És qualificada d’ovàrica, tubàrica, uterina o vaginal, segons quin sigui l’òrgan causant de l’alteració Hi ha dismenorrees de causa desconeguda, i en unes altres l’alteració és neurovegetativa

És deguda a l’orientació de les càrregues moleculars Hom l’expressa mitjançant el vector polarització P = D—D o = D o ε r — 1, essent D el desplaçament, D o el desplaçament que hi hauria en el buit i ε r la permitivitat relativa

La seva transformació per oxidació en polímer de color, deguda a l’acció de diferents enzims, provoca un canvi de tonalitat, que es fa més fosca, en els vegetals i llegums La seva reactivitat depèn de l’origen dels enzims que catalitzen l’oxidació

És deguda a situacions que comporten un augment del pH o una disminució de la concentració de calci extracellular, com l’alcalosi, l’hipoparatiroïdisme, la deficiència de vitamina D i la hiperventilació Es caracteritza per l’espasme tònic, dolorós i simètric de les extremitats

Pot ésser deguda a un augment de les necessitats de l’organisme dones prenyades, a un augment de l’eliminació hemorràgies repetides o a una manca d’absorció síndromes de mala absorció Si la ferropènia és severa pot donar una anèmia microcítica hipocròmica anèmia ferropènica

Aquesta diferència és deguda al fet que ambdós elements no són situats en el mateix eix òptic, i la parallaxi és més gran com més a prop és l’objecte de la cambra fotogràfica Els visors d’algunes cambres modernes són proveïts de corrector de parallaxi

N’hi ha de dos tipus la fixació no simbiòtica o no biològica, deguda a les descàrregues dels llamps, la combustió i l’aportació de nitrogen a través de la pluja, i la simbiòtica o biològica, que és realitzada per alguns bacteris, algues cianofícies i determinats fongs

Aquesta noció és deguda a Hamilton 1895 i cal distingir-la de la donada per Cayley 1873 consistent en nombres de la forma A + wB , amb A i B quaternions reals, w un element que commuta amb els nombres reals i tal que w 2 = 1