Resultats de la cerca
Es mostren 1149 resultats
signe òptic
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenten els minerals anisòtrops transparents, quan, tallats en làmines primes, hom els observa al microscopi amb llum polaritzada (paral·lela o convergent), nícols creuats i un compensador intercalat en el tub del microscopi.
El signe és degut a la diferència de velocitat que, en travessar el cristall, porten els raigs ordinari i extraordinari, i és anomenat positiu o negatiu segons que l’índex de refracció del raig extraordinari sigui més gran o més petit que l’índex de refracció del raig ordinari Hom determina el signe amb una de les làmines compensadores intercalades en el microscopi, i, atès que l’orientació d’aquestes làmines és coneguda, hom pot apreciar amb llum parallela la compensació de colors, o bé que aquests pugin o baixin en l’escala de Newton
hemofília

Representacó esquemàtica de la transmissió hereditària de l’hemofília
© Fototeca.cat
Patologia humana
Malaltia hereditària lligada al sexe (és transmesa per les dones i gairebé sempre no afecta sinó els homes) i caracteritzada per una propensió a les hemorràgies abundants, internes o externes, difícils de contenir.
Les hemorràgies poden ésser de la pell, de les mucoses nas, genives, dels òrgans interns estómac, pulmons, ronyons, budells, musculars, articulars i sobretot intraarticulars, amb signes inflamatoris hemartrosis En la majoria dels casos es produeixen espontàniament El gran retard en el procés de coagulació és degut al funcionament inadequat d’algun factor de la coagulació en el 90% dels casos es tracta dels factors VIII o IX, que determinen les hemofílies A i B respectivament, tot i ésser normals els restants elements físics i biològics que hi són presents
vaginisme
Patologia humana
Espasme dolorós de la vagina degut a una hiperestèsia local que dificulta o impedeix el coit.
robí
robí
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Varietat de corindó
de color vermell, el qual color és degut a petites quantitats de crom.
El robí ha estat molt apreciat com a pedra preciosa des de temps molt antic és per excellència la pedra preciosa de l’Orient Antigament el principal productor era l’Índia, però actualment molts jaciments són exhaurits La distribució actual dels jaciments de robins és molt limitada La principal àrea productora es localitza a Myanmar, on els districtes productors més importants es troben al Mogok, al NE de Mandalay El robí s’hi presenta en vetes de calcàries cristallines, associat també amb roques granítiques i amb gneis Un altre districte productor és el dels turons prop de Sagyin…
Tenoûmer
Cràter
Cràter, possiblement degut a l’impacte d’un meteorit, a la regió de Tiris Zemmour (Mauritània).
filacteri
Judaisme
Cadascuna de les dues bandes de pergamí emprades, des de l’exili fins avui, pels jueus en les oracions del matí dels dies no festius.
Els filacteris tefillin contenen inscripcions de la Torà Un, el més llarg —dividit en quatre compartiments—, hom se'l posa al front, i va lligat al cap, i l’altre —que conté els mateixos passatges en un sol pergamí—, al plec del braç esquerre perquè sigui prop del cor i baixa fins a la mà Aquest costum és degut a una interpretació literal d’un passatge bíblic que recomana, metafòricament, de tenir la llei al cor i a la memòria i dur-la a la mà com a senyal Jesús blasmà l’ús de filacteris com a ostentació buida d’esperit
escintil·lació interplanetària
Astronomia
Fluctuació ràpida en el flux d’una radiofont de petit diàmetre aparent, situada en una direcció que passa per les proximitats del disc solar.
Aquest fenomen és degut a la presència d’inhomogeneïtats en el gas ionitzat que constitueix el vent solar, de la mateixa manera que les inhomogeneïtats de la baixa atmosfera terrestre produeixen l’escintillació de la llum dels estels L’escintillació interplanetària, predita per VL Ginzburg l’any 1956 i descoberta vint anys després per A Hewish, és una eina poderosa per a l’estudi del vent solar que forma part del medi interplanetari, i també per a la determinació de l’estructura de les radiofonts llunyanes, ja que solament les que són puntuals poden presentar el fenomen de l’…
bolet de greix

bolet de greix
Marjan Kustera (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, semblant a les múrgoles, de peu groguenc i cap bru vermellós, de 3 a 8 cm de diàmetre, fortament replegat com un cervell, que creix a la primavera en boscs de coníferes, cap als Pirineus.
És un bolet considerat comestible i molt apreciat en algunes comarques pirinenques, però que consumit fresc o poc cuit és molt tòxic, fins i tot pot arribar a ser mortal, degut a que conté una toxina, la giromitrina Es desaconsella totalment el seu consum, perquè fins i tot després d’haver-lo deixat assecar bé i coure’l repetidament llençant l’aigua de la primera cocció, no s’elimina tota la giromitrina, n’hi ha de romanent, a l’estómac es transforma en monometilhidrazina, i aquesta, a més de ser acumulativa, té activitat carcinogènica, arribant a ocasionar càncers de fetge
provençal
Dit del conjunt de la cultura occitana.
L’ús del terme provençal referit a tot el món occità és degut a la influència de l’antiga literatura dels trobadors, els quals, a partir del s XIII, en consagraren l’ús El fet que, durant el s XIX, el nucli principal de la Renaixença fos el territori estricte de Provença motivà encara més l’extensió d’aquest ús Però, actualment, les circumstàncies socioculturals i polítiques estableixen clarament la seva impropietat i recomanen l’ús del neologisme “occità” com a determinatiu de la llengua, la literatura i l’art de tots els països d’Oc
equació del transport
Física
Expressió matemàtica que fa el balanç dels guanys i pèrdues de partícules en un element de volum dV d’un medi en funció d’una direcció de desplaçament determinada r.
Té en compte les pèrdues clàssiques suma algèbrica de les entrades i les sortides que tenen lloc en la direcció r considerada, pèrdues degudes a les partícules que, per xoc dintre de l’element dV , han deixat de tenir la direcció r , pèrdues per absorció de partícules en el dV , guany de partícules en la direcció r per xoc en el dV i guany de partícules degut a l’existència eventual d’una font en el dV L’equació del transport, dita també de Boltzmann, és emprada en l’estudi de la difusió de partícules en un medi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina