Resultats de la cerca

Començà fent documentals i curtsmetratges, i l’any 1954 dirigí la seva primera pellícula, Le ragazze di San Frediano , que fou seguida de films més interessants, com Estate violenta 1960 i, sobretot, La ragazza con la valigia 1962, premiada a Venècia Altres films seus són Le soldatesse 1964, Seduto alla sua destra 1968 i Il deserto dei tartari 1977

Amic de Parini i membre de l’Accademia dei Trasformati de Milà, és autor d’unes Rime giocose, satiriche e morali 1776 i d’unes Favole esopiane 1779 Traduí molts texts grecs i és conegut sobretot pel seu Cicerone 1774, poema de cent un cants en octaves, veritable quadre de costums i font de notícies del s XVIII

Participà en la marxa sobre Roma i fou ministre d’afers estrangers 1929-32, de justícia i president de la Camera dei Fasci e delle Corporazioni 1939-43 Membre del Gran Consell feixista, dirigí 1943 la revolta que derrocà Mussolini, però poc després fugí a Portugal, i posteriorment se n'anà al Brasil Tornà a Itàlia l’any 1957

Estudià dret i féu de periodista A partir d' Il deserto dei Tartari 1940 i sobretot I sette messaggeri 1942 es destacà com a narrador de fantasia desbordada i d’humor caricaturesc, a mig camí del surrealisme i la literatura de l’absurd Entre els principals reculls cal esmentar Paura alla Scala 1948, Un caso clinico 1953 i Il crollo della Baliverna 1954

Dirigí el diari florentí “La Nazione” Nomenat professor de literatura a la Universitat de Pisa 1860, en poc temps esdevingué un dels mestres més importants del mètode històric i crític Entre les seves obres cal destacar el recull de les Sacre rappresentazioni dei secoli XIV-XVI 1873, Le origini del teatro in Italia 1877, La poesia popolare italiana 1878 i Scritti danteschi 1913

Fou deixeble de CFontana Desenvolupà la seva activitat a Catània, destruïda en gran part pel terratrèmol del 1693, i collaborà activament en la seva reconstrucció façana de la catedral, Palazzo dei Senatori, esglésies de Santa Agata i San Giuliano, part de la de Santa Chiara, pati de la universitat i Palazzo Valle D’un barroc contingut, anà evolucionant cap a un gust neoclàssic

Ordenat sacerdot, abandonà després l’Església i esdevingué professor a la Universitat de Pàdua Adscrit al moviment positivista italià, Ardigò representà la tendència subjectivista pròpia de John Stuart Mill i Ernst Mach enfront de la direcció objectivista d’August Comte Les seves obres principals són Psicologia come scienza positiva 1870, La morale dei positiviste 1893 i Scienza dell’educazione 1893

Conscient que el principi que només la Bíblia és paraula de Déu és desvirtuat quan la interpretació bíblica es fa exclusiva de l’autoritat eclesiàstica, es dedicà a l’estudi de l’Escriptura Els seus comentaris crítics, reunits en la Summa doctrinae de foedere et testamento Dei 1648, fan que sigui considerat com el primer representant significatiu d’una teologia sobre l’Aliança

Sempre ha estat el tema predilecte dels autors de música religiosa i són molt pocs els compositors que no n'han escrita alguna Habitualment eren interpretades durant el culte, fins que el Motu proprio de Pius X 1903 n'exclogué les obres considerades inadequades i en limità el repertori Entre les més conegudes figuren les de Dufay, Ockeghem, Josquin des Prés, la Missa Papae Marcelli , de Palestrina, les de Byrd a Anglaterra, les de TLde Victoria a Castella i, al s XVIII, les de JSBach especialment la Missa en si menor a Alemanya i les de WAMozart, JFHaydn i FSchubert a Àustria Entre els…

Dedicat especialment a l’etapa de formació preescolar, pretén d’evidenciar i de potenciar totes les aptituds biològiques de l’infant Aplicat per primera vegada als Països Catalans a l’escola Montessori de la Casa de la Maternitat de la diputació provincial de Barcelona 1913, fou àmpliament difós pels pedagogs renovadors, en especial per Joan Palau i Vera El 1915 aplicaven aquest mètode 13 escoles a Catalunya El seu material didàctic continua essent utilitzat en nombroses escoles