Resultats de la cerca

Deixeble i collaborador de Giambologna, continuà les obres que aquest havia deixat inacabades, entre altres les estàtues de Ferran I 1608, Piazza dell’Annunziata, Florència, Felip III 1606-13, Madrid i Enric IV 1613, París, avui perduda Autor dels relleus a la base del monument a Ferran I 1615-24, Liorna i de l’estàtua de Felip IV a cavall 1634-40, Madrid, executada sobre un esbós de Velázquez i un bust del rei obra de JMartínez Montañés Utilitzà quasi exclusivament el bronze, material que li facilità el traspàs des de les fórmules rígides del corrent manierista al naturalisme…

Doctorat en dret a Pàdua 1824 Fundà 1839 i dirigí Il Politecnico , repertori d’estudi de contingut positivista i de caràcter saintsimonià A través de la recerca científica proposava un programa polític sobre la qüestió italiana, de tendència republicana i federal, que també aplicava a tot Europa Programma degli Stati Uniti d’Europa , 1848 Durant els fets de les Cinque Giornate de Milà 1848 inicià la política activa, i hagué d’exiliar-se a París i a Lugano 1848-59 Entre els seus escrits destaquen les Notizie naturali e civili sulla Lombardia 1844 i Dell’insurrezione di Milano nel…

Amb el temps donà vida a alguns personatges concrets, com per exemple Arlequí El nom deriva de la corrupció popular de Giovanni

Propugnava l’emancipació dels territoris italians que després de la unificació eren encara sota la dominació d’altres potències Alto Àdige, Trentino, Venècia Júlia, Dalmàcia, Fiume, Niça, Còrsega i Malta L’irredemptisme tingué com a primera organització l' Associazione in pro dell’Italia irredenta , fundada per MRImbriani el 1877, i més tard el grup Dante Alighieri , els quals aglutinaren els elements de l’oposició, que acusaren el govern d’haver traït els ideals del Risorgimento , quan foren establertes relacions diplomàtiques amb Àustria i Alemanya En començar el s XX les seves…

Format a Pisa, on potser treballà entre el 1343 i el 1347, la seva activitat coneguda es desenvolupà a Florència, on entre el 1329 i el 1336 féu les primeres portes del baptisteri i entre el 1337 i el 1343 els relleus de la part baixa del Campanile Museo dell’Opera del Duomo Succeí Giotto en la direcció de les obres de la catedral i fou també mestre major de la catedral d’Orvieto a partir del 1347 El seu estil, moderat i concís, mostra la inspiració en la gracilitat del gòtic francès al costat de l’accentuació gradual del volum i la severitat italianes

Es formà al Conservatori de Milà, on estudià amb CA Bossi i I Pizzetti El 1928 es diplomà en piano i composició al Conservatori de Parma Inicià la seva carrera com a concertista de piano, i més tard es decantà cap al món de la composició i la docència Fou professor als conservatoris de Venècia 1933-40 i de Roma 1940-73, director artístic de l’Accademia Filharmonica Romana 1944-46 i superintendent del Teatro La Fenice del 1955 al 1959 Influït inicialment per Pizzetti, en una etapa més madura de la seva carrera s’interessà pel neoclassicisme Escriví el tractat La tecnica dell’…

Fou l’introductor del classicisme realista de Nicola Pisano a Roma 1277 el seu retrat de Carles d’Anjou Palazzo dei Conservatori és un dels primers retrats esculpits de l’art modern Realitzà a Orvieto la tomba del cardenal Guglielmo de Braye 1282 Construí a Roma els baldaquins de Sant Pau Extramurs 1285 i de Santa Cecília al Trastevere 1293 El 1296 la república de Florència li encarregà el projecte de la futura catedral Del seu projecte, medievalista amb elements ja renaixentistes, resta avui la planta, sensiblement ampliada Per a la catedral realitzà també escultures, algunes de…

Estudià al Liceo Musicale de Venècia amb F de Guarnieri violí i M Agostini composició Posteriorment amplià la seva formació amb GF Malipiero composició i H Scherchen direcció Vencedor del Concurs Internacional Henry de Boeuf 1935, dirigí diferents grups instrumentals, orquestres i institucions musicals italians, com ara el Gruppo Strumentale Italiano, l’Orquestra Radiofònica de Milà o el Teatro La Fenice Mentre estigué al capdavant de l’orquestra d’aquest teatre, fou el responsable de l’estrena de nombroses obres escèniques de compositors contemporanis, com per exemple F Poulenc, D Milhaud o…

Membre de la Companyia de Jesús, l’any 1767, arran de l’expulsió dels jesuïtes del regne d’Espanya, passà a residir a Roma Tornà a Saragossa el 1790 i exercí com a numismàtic i conservador d’una important collecció L’any 1804 anà novament a Itàlia Durant la seva primera estada italiana publicà un tractat on es qüestionaven les opinions més generalitzades sobre la teoria musical grega, titulat Saggi sul ristablimento dell’arte armonica dei greci e romani cantori Parma, 1798 El 1807 publicà a Roma un altre llibre sobre els instruments de percussió en el món grec, Il tamburo…

Inicià la seva carrera com a pianista, i més tard es dedicà a la direcció d’orquestra Fundà la Società Italiana di musica moderna 1917 La seva producció, eclèctica, comprèn simfonies d’influència germànica, obres inspirades en el passat musical italià i composicions neoclàssiques És autor, entre d’altres, de les òperes La Donna serpente 1932 i de La Favola d’Orfeo 1932, del ballet La Giara 1924, de la suite per a piano i orquestra Scarlattiana 1926 i d’obres teòriques Il piano forte 1937, La tecnica dell’orchestra contemporanea 1950, etc Publicà llibres sobre compositors Bach,…