Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
òrgan de fonació
Fonètica i fonologia
Cadascun dels òrgans del cos humà que participen en la producció d’emissions fòniques.
Hom reconeix tres sistemes l’aparell generador del corrent aeri pulmons, tràquea, l’aparell fonador laringe, que posa en vibració aquell corrent, i l’aparell articulatori llengua, llavis, que matisa i amplifica certs trets acústics de l’ona D’acord amb llur capacitat de moviment, els últims òrgans es classifiquen en actius maxillar inferior, llengua i passius dents, alvèols, paladar
uranopitec
Paleontologia
Gènere de primats hominoides que visqueren a l’àrea de l’actual Grècia a l’inici del Miocè superior (fa uns 9 milions d’anys).
Tenia els ullals ben desenvolupats i l’esmalt de les dents era molt gruixut Un fragment cranial bastant complet trobat al jaciment de Ravin de la Pluie ha fet pensar als seus descobridors, el francès Louis de Bonis i el grec Georges Koufos, que aquesta forma estava directament emparentada amb el gorilla i tots els grans simis africans inclosos els homínids
hapàlids
Zoologia
Família de l’ordre dels primats platirrins formada per individus que atenyen entre 10 i 20 cm, amb el cap arrodonit, la cua llarga i pilosa i els ulls relativament grossos.
Tenen cinc dits a les mans i als peus, amb el polze no oposable tenen trenta-dues dents entre totes dues mandíbules, amb dues incisives, un ullal, tres premolars i quatre molars Són anomenats vulgarment titís , i habiten en grups als boscs tropicals de l’Amèrica Central i del Sud A causa de llurs petites dimensions i característiques, són corrents als parcs zoològics
misticets
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels cetacis constituït per les balenes i els rorquals.
Llur principal característica, que els diferencia dels odontocets, és la total absència de dents i la possessió d’un sistema de formacions còrnies, les barbes , que constitueixen l’aparell filtrador en el qual es basa llur tipus d’alimentació planctòfaga Un altre tret d’aquest grup són les grans dimensions que assoleixen llurs representants, les més grans del regne animal
caçó
caçó
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels esquals, semblant a la mussola, que pot atènyer els dos metres, de rostre agut, d’aleta caudal grossa i d’aletes dorsals mancades de punxes; la coloració és grisenca al dors i blanquinosa argentada al ventre.
Els ulls tenen una parpella nictitant anterior, i les dents són triangulars i denticulades en part És vivípar, i s’alimenta de peixos de fons i d’escòmbrids Habita a l’Atlàntic, des de la mar del Nord fins a les costes de Sud-àfrica, i a la Mediterrània, des de 40 a 100 metres de profunditat, i puja rarament a la superfície
alepocefàlids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de cos allargat i d’aletes imparelles implantades molt endarrere, de color fosc i d’ulls molt grossos i, a vegades, telescòpics (Dolichopteryx).
La boca, proveïda de dents febles, generalment és gran si és petita, és situada al final d’un morro tubular Algunes espècies presenten fotòfors Tenen les escates força grans Són peixos que viuen a gran profunditat A les costes catalanes és comú l' Alepocephalus rostratus , que hom troba a les pesques del bou, de color bru fosc i ulls molt grossos
René Laloux
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Guionista, dibuixant i realitzador cinematogràfic de dibuixos animats francès.
El 1960 realitzà el seu primer film Les dents du singe , amb els malalts d’una clínica psiquiàtrica Amb Les temps morts 1964 inicià una reeixida collaboració amb Roland Topor que culminà amb Les escargots 1965 i amb el seu primer llargmetratge La planète sauvage 1973 Amb el dibuixant i guionista Moebius creà la pellícula Les maîtres du temps 1981 i Gandahar 1987
Els aulopiformes
Dins els aulopiformes, trobem espècies marines que viuen en la capa d’aigua pròxima al fons demersals, de vegades en zones de molta fondària En la làmina s’han representat, un peix trípode 1 Chlorophthalmus agassizii , i l’únic aulòpid de la nostra fauna, el lluert 2 Aulopus filamentosus Carlos Moreno Són un ordre de peixos relativament reduït i integrat per espècies marines de característiques especials relatives als esquelets cranial i branquial i a la musculatura del cap, que permeten diferenciar-les dels estomiformes molts d’aquests peixos tenen aletes adiposes A les nostres aigües són…
Paleontologia 2015
Paleontologia
Invertebrats fòssils La major part de grups d'animals van aparèixer fa entre 541 i 485 milions d'anys, durant el període Cambrià Una de les espècies més celebrades d'aquest lapse temporal és Hallucigenia sparsa de la fauna de Burgess Shale Canadà, caracteritzat per un cos vermiforme i llargues espines dorsals Una de les incògnites sobre aquest animal és la posició del cap i la cua Altres troballes d' H sparsa han donat a conèixer que aquesta espècie tenia un cap allargat amb dos ulls a la part dorsal La boca presentava estructures lamellars i les dents es trobaven a la regió frontal de la…
delfínids

Dofí
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Família de cetacis odontocets que, pel nombre dels seus representants, és la més important de totes.
Agrupa més de dotze gèneres i moltes espècies, que tenen una repartició cosmopolita, car hom en pot trobar tant en una mar tropical com en les latituds polars, a l’aigua dolça i a l’aigua salada Es caracteritzen per les dimensions reduïdes un màxim de quatre metres, per la possessió d’una aleta dorsal, dents a ambdues mandíbules i només quatre o cinc parells de costelles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina