Resultats de la cerca

Hom l’obté per oxidació anòdica de l’àcid sulfúric amb elèctrodes de platí, per sota de 30°C És un oxidant molt enèrgic, segons la semiequació S 2 O 8 2 - +2e →2SO 4 2 - , E °=2,01 V Es descompon lentament i dóna àcid sulfúric i àcid peroxomonosulfúric És emprat en anàlisi química per a identificar ions metàllics

És característic de les regions boreals humides

Per hidròlisi, l’aigua reacciona amb els cations per a produir bases febles, i amb els anions per a donar àcids febles La sal d’un àcid feble i d’una base forta, la d’una base feble i d’un àcid fort i la d’un àcid i una base febles tenen tendència a hidrolitzar-se El grau d’hidròlisi és la relació entre el nombre de mols hidrolitzats i el nombre total de mols de sal En el cas de la reacció d’hidròlisi de l’ió acetat, CH 3 COO - + H 2 O ⇌CH e - COOH + OH - , la constant de dissociació és donada per l’equació K e essent la constant de dissociació de l’aigua i K a la constant de dissociació de l…

Hom l’obté per acció del brom sobre l’etanol, i és emprat en medicina i en síntesi orgànica És soluble en aigua i en etanol

L’augment de la temperatura durant aquest procés provoca la descomposició o bé el canvi d’estat dels agents d’inflament i, com a conseqüència, la formació d’oclusions o de porus plens de gas dins el material plàstic Aquests agents són anomenats químics, si es descomponen, com l’azocarbonamida, i físics, si només passen de líquid a gas, com és el cas del pentà Poden ésser usats, entre altres plàstics, amb el policlorur de vinil PVC, les resines ABS i el polietilè de baixa i d’alta densitat

Fou extret per WPosselt i LReimann de les fulles de Nicotiana tabacum Es presenta en forma de líquid oliós, volàtil i incolor, que bull a 247°C, amb descomposició parcial és soluble en els solvents orgànics La nicotina és una de les drogues més tòxiques conegudes, comparable al cianur El contingut en nicotina del tabac de cigarret és de l’1 al 3%, segons el tipus de tabac La nicotina actua sobre el sistema nerviós central, de primer estimulant i després deprimint el centre respiratori, el centre del vòmit i la hipòfisi posterior

És un líquid incolor no inflamable, ni explosiu, ni combustible, d’olor clorofòrmica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que té una densitat d’1,4642 i bull a 87°C Hom l’obté per tractament amb bases aquoses o per descomposició tèrmica del tetracloroetà Presenta una gran estabilitat química i una toxicitat moderada i és emprat fonamentalment en el desgreixatge de metalls, com a solvent d’extracció i tintoreria, com a refrigerant i fluid per a bescanvi de calor, com a fumigant i en síntesi orgànica

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls molt semblants als del zircó Té una duresa de 4,5 i una densitat de 4,4 a 4,8 És un mineral radioactiu Té un color de marró fosc a negre i un esclat vitri És opac La modalitat coneguda com a orangita , de color ataronjat, és transparent o translúcida La torita i l’orangita no corresponen mai a la fórmula química teòrica, perquè sofreixen una descomposició radioactiva que, com en el cas del zircó, n'altera la composició

És un sòlid cristallí incolor, de gust dolç, soluble en l’aigua i poc soluble en alcohol i èter, que es fon a 127°C i bull a 288°C amb descomposició Hom l’obté per escalfament d’anhídrid succínic en corrent d’amoníac És emprada en síntesi orgànica i en la preparació dels seus derivats, entre els quals cal esmentar la N -bromosuccinimida NBS, que hom obté per tractament de la succinimida amb brom i que és molt emprada en la bromació d’una gran varietat de composts orgànics, especialment els carbonis allílics

A Europa hom en coneix sis espècies, la més freqüent de les quals als rius dels Països Catalans és l’ Astacus astacus Té el cos gairebé cilíndric i es caracteritza per l’apèndix triangular el primer parell de potes, de grans dimensions, té forma de pinça Viu en aigües corrents i és d’hàbits crepusculars o nocturns camina lentament o bé neda cap enrere i a batzegades S'alimenta principalment d’animals en descomposició Molt estimats per llur carn, són objecte d’una pesca activa a molts indrets, principalment als mesos d’estiu