Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i lletres, és autor dels assaigs Vida y obra de Pablo Piferrer 1963, Entre la ciencia y la magia, Mariano Cubí 1969, Donde las Hurdes se llaman Cabrera 1964, Nuevas reflexiones sobre el lenguaje 1972, Gracias y desgracias de Castilla la Vieja 1976, etc

Deixeble de l’Acadèmia Baixas i de Pere Pruna i Carles Pellicer, sobresortí com a paisatgista El seu estil és de base postimpressionista, amb tendència vers l’expressionisme En l’àmbit esportiu destaca la collecció de trenta-cinc obres pictòriques dedicades als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Homenatge a la Barcelona Olímpica   Colleccionista d’art, l’any 1999 s’inaugurà a Mollet del Vallès el Museu Abelló , amb les obres donades per l’artista a l’ajuntament el 1996, i es creà la Fundació Municipal Joan Abelló Des del 2002 la seva casa natal acull un taller de restauració i un centre d’…

Visqué a Barcelona des del 1929, i fou la seva tia, l’actriu teatral i dobladora Marta Fàbregas , la que la feu debutar el 1935 en el film francès El petit Jacques Le Petit Jacques , Gaston Roudès Els primers anys doblà únicament actors o actrius infantils per als estudis Voz de España, Estudis Metro-Goldwyn-Mayer MGM, Buenos Aires, Orphea Film i Trilla - La Riva I fou el director d’aquests últims, Pedro Puche, el que li donà l’oportunitat d’iniciar la seva maduresa professional Al començament de la dècada del 1940, Salvatore Persichetti li oferí de treballar com a actriu fixa a Voz de…

Vida i obra De família humil, inicià estudis eclesiàstics que l’ajudaren a configurar la seva formació clàssica, i que hagué d’interrompre a causa d’una afecció pulmonar Després d’una estada al sanatori de Caubet, tornà a Santanyí, on rebé la influència de l’escriptor Bernat Vidal i Tomàs En els seus primers reculls de versos, Quatre poemes de Setmana Santa 1950 i Entre el coral i l’espiga 1952, a la tradició de l’anomenada Escola Mallorquina oposa, almenys en l’aspecte formal, la llibertat mètrica i una metaforització brillant i agosarada, que palesa la influència dels poetes castellans de…

Soci del Club Excursionista de Gràcia CEG, que presidí entre 1961 i 1965, el 1941 impulsà juntament amb altres escaladors la fundació del Grup Especial d’Escalada GEDE Durant la dècada de 1940 practicà l’escalada clàssica a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, els Alps i els Apenins A l’entitat gracienca també presidí la secció Cantaires Muntanyencs els anys 1970 i 1976 El 1942 fou designat delegat del CEG en la Federació Catalana d’Esquí, on creà la Secció de Muntanya 1946 El 1950 la llavors Federació Catalana de Muntanyisme FAM el designà secretari del Comitè Català de Refugis,…

Estudià a la London School of Economics i posteriorment cursà màsters i estudis doctorals a la Universitat de Manchester Especialitzat inicialment en les repercussions del canvi demogràfic i els processos migratoris en el creixement econòmic, a les dècades dels anys setanta i vuitanta treballà en ocupacions diverses, sobretot en l’ensenyament Resident a Catalunya des dels primers anys noranta, elaborà anàlisis econòmics que publicà en la premsa internacional i també a la catalana i l’espanyola, i més tard també en el seu blog Els seus escrits meresqueren una atenció creixent, especialment a…

Educat a la marina dels EUA i a l’Institut de Tecnologia de Geòrgia, on es graduà el 1950, el 1953 s’establí pel seu compte com a Portman & Associates La seva reputació com a arquitecte i promotor prové dels gratacels amb grans atris centrals que construí durant la dècada de 1970, com l’hotel Hyatt Regency San Francisco 1973, el Peachtree Center d’Atlanta 1976 o el Westin Bonaventura Hotel, a Los Angeles 1977, que tenen la seva culminació en l’hotel Atlanta Marriott Marquis 1985, amb un vestíbul de 55 plantes d’alçada Tingué nombrosos imitadors i des dels anys vuitanta impulsà a través de…

Participà activament en el moviment no objectiu dels constructivistes amb Malevič i amb Tatlin En el seu afany d’organitzar rítmicament l’espai a base de formes dinàmiques i d’una manera impersonal creà una obra de recerca innovadora i d’una gran influència en l’evolució de l’escultura A partir del 1922 es dedicà a les arts aplicades

Es casà el 1600 amb Charles d’Augennes, marquès de Rambouillet Fou cantada pels poetes, i tingué una influència considerable sobre la vida reial del seu temps a França, que exercí des del seu saló de l' Hôtel de Rambouillet

De vocació precoç, a quinze anys ja li fou publicat un treball a la revista francesa L’Astronomie Es llicencià en ciències fisicomatemàtiques a Barcelona 1889 fou astrònom de l’observatori privat de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols des del 1896, i el 1901 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la qual li encarregà que dirigís la installació de l’ Observatori Fabra , la Secció Astronòmica del qual dirigí del 1904 al 1937 Ací i en el seu observatori privat, situat a la Villa Urània de la Via Augusta de Barcelona, dugué a terme importants treballs descobrí dos cometes un…