Resultats de la cerca

Començà a escriure a Odessa, on collaborà en revistes i diaris satírics El 1925 es traslladà a Moscou, on escriví Duma pro Opanasa ‘Cançó d’Opanas’, 1926, el seu millor poema narratiu sobre la guerra civil d’Ucraïna És també autor del recull de poemes Posledn'aja noč ‘L’última nit’, 1932, on exalta amb un cert Romanticisme el nou ordre soviètic Traduí, a més, Samuel T Coleridge, Walter Scott i Robert Burns

Estudià al Conservatori de València i a Barcelona, on dirigí el cor del Centre Catòlic de Santa Madrona Fou catedràtic de contrapunt i fuga del Conservatori de València Escriví articles de crítica musical als diaris valencians i a revistes especialitzades Compongué Concerto en si menor per a piano i orquestra i Tres paisatges llevantins per a orquestra, a més de diverses peces per a orquestra de corda, composicions per a piano i de música religiosa

Emigrà als EUA el 1864 i creà a Saint-Louis el Post Dispatch 1878 Més tard comprà The World 1883, un dels diaris més importants de Nova York El 1903 donà un milió de dòlars a la Universitat de Colúmbia Nova York per a la creació d’una Escola de Periodisme Instituí els premis que porten el seu nom i que atorga cada any la universitat esmentada des del 4 de juny de 1917

Contenia articles de tècnica, biografies de jugadors i cròniques de partits amb dedicació especial als jugats a Catalunya Estigué dirigida per Ricardo Esmandía Bayer, Antoni Rué Dalmau i JM Santaeulària En foren redactors Ricardo Álvarez, JM Tallada, Modesto, El Diablo Cojuelo , Armando Rodríguez, Francisco Aramburu, Milton de Crotona , Isidre Corbinos i José A Castillo, entre d’altres Mostrà una postura crítica envers la premsa esportiva i alguns diaris d’informació general Se’n publicaren com a mínim 245 números

S’obre a la circulació, a Tarragona, el pont mòbil que uneix els molls de Reus i Lleida per sobre del mar, una nova via que evitarà el pas d’un miler de camions diaris pel barri portuari del Serrallo El pont té una llargada de 196 metres, 60 dels quals es poden obrir per a deixar pas als vaixells L’obra es va inaugurar el passat dia 5 amb un espectacle a càrrec del grup teatral Comediants

Establert a París 1822, es dedicà al canvi de moneda El 1835 s’associà amb James de Rothschild per construir i explotar la línia fèrria París - Saint-Germain-en-Laye, però més tard fundà una banca pròpia 1852, que féu fallida el 1868 El seu germà Isaac Pereire Bordeus 1806 — Armainvilliers, Illa de França 1880 anà a París el 1823, on collaborà en diversos diaris saintsimonians Sotsdirector del ferrocarril de Saint-Germain, publicà diverses obres sobre finances

Es traslladà a Madrid, juntament amb el seu cosí l’economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull Fou redactor de “La Discusión” 1850-59 i d’altres diaris polítics Defensor del lliure canvi, formà part de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española 1865 És autor d' Economía popular 1870 i La huelga publicada pòstumament, novella en defensa del lliurecanvisme

D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid Installat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora, fundà els setmanaris Don Cristóbal 1887 i Ayer y Hoy 1902, i dirigí els diaris El Heraldo de Castellón i La Tribuna Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura 1920 De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novella Doña Abdulia 1904 i la monografia històrica Catí 1929

Collaborà en diaris i revistes literàries de Madrid La Lectura , La Pluma La seva obra crítica estudia les arts plàstiques i la literatura Traduí Montaigne, Francis Jammes, Verlaine, etc La seva poesia, sempre mediocre, es mantingué dins el Modernisme fins el 1928, que Epigramas Americanos obre una segona època, fortament influïda per l’obra de Whitman Traduí poetes catalans, i tingué una gran amistat amb López-Picó i J Carner, el qual, en morir ell, li dedicà un poema

Fou condemnat per collaboracionisme amb el règim de Pétain el 1945 Propietari d’una petita empresa de publicitat, el 1950 fundà un grup empresarial de premsa, que el 1996 editava 40 diaris, entre els quals Le Figaro , France Soir i moltes capçaleres de la premsa regional Fou diputat a l’Assemblea Nacional en els períodes 1956-78 i 1986-88 Militant de la Unió per la Democràcia Francesa UDF, fou diputat al Parlament Europeu des del 1984