Resultats de la cerca
Es mostren 419 resultats
massa efectiva
Física
Valor que hom dóna a la massa d’un dels components d’un sistema físic compost per tal que hom pugui considerar el sistema simple, equivalent, pel que fa al problema dinàmic, al compost.
Així, per exemple, quan hom estudia el moviment d’un planeta al voltant del Sol, pot estudiar-lo com si fos un sistema de dos cossos interaccionants, i resoldre el moviment de cadascun d’ells, o bé considerar només el moviment del planeta al voltant del centre de massa del sistema planeta-Sol, tot considerant com a massa del planeta la seva massa efectiva , que és donada per μ = m p M S / m p + M S , on m p i M S són les masses del planeta i del Sol, respectivament Hom troba conceptes similars en d’altres parts de la física
metre
Música
Organització temporal de la música que sorgeix de la repetició regular de valors temporals proporcionals creats tant per la mateixa articulació dels sons com pel conjunt d’accents (dinàmic, tonal, etc.) que pot acompanyar-los.
Metre © Fototecacat/ Jesús Alises Com a denominador comú subjacent a aquests valors valor , l’oient percep una o diverses unitats de temps, sempre iguals a elles mateixes, anomenades pulsacions, que permeten que són, ja, de fet la mesura del temps musical D’aquí prové el nom de metre, del grec metron , ‘mesura’ Atès que, de fet, es tracta d’una qualitat del ritme -més que de metre caldria parlar de ritme mètric, ritme no mètric, etc-, el seu estudi i el d’aquest són indestriables La percepció simultània de diverses pulsacions -diversos nivells de pulsació- crea una estructura recursiva en…
biocenosi
Ecologia
Comunitat d’organismes mútuament condicionats que ocupen un territori definit (biòtop) on es mantenen en un estat d’equilibri dinàmic gràcies a la reproducció de tots els organismes que la integren i a llurs interaccions.
En la biocenosi generalment no interfereixen els organismes vivents exteriors o llurs produccions, però, en canvi, són determinants l’ambient fisicoquímic exterior i les seves modificacions llum, temperatura, règim de vents, composició de l’aigua L’exemple més típic de biocenosi l’ofereixen els llacs, que constitueixen un sistema força tancat que rep aportacions pràcticament limitades a les radiacions solars També en són exemples les torberes, els esculls corallins, les illes, les coves i fins i tot àrees continentals o oceàniques de condicions ambientals relativament homogènies i de…
simulador
Exterior d’un simulador de vol
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Model material que simula un fenomen físic o que permet de reproduir el comportament de determinats dispositius, màquines o instal·lacions per tal d’estudiar-ne el comportament dinàmic o bé ensinistrar algú en el seu maneig.
En els simuladors passius , el model és constituït, generalment, per un circuit elèctric el comportament del qual és anàleg al del fenomen a estudiar En els simuladors actius , un model matemàtic de la realitat a estudiar representada per un conjunt d’equacions és tractat per mètodes de càlcul numèric o analògic mitjançant un ordinador o un calculador analògic —i sovint per una combinació d’ambdós— Exemples concrets d’aplicació són els simuladors espacials , utilitzats per a recrear a terra les condicions de llançament o de vol dels ginys espacials els simuladors de vol , emprats per a…
BGP
Electrònica i informàtica
Protocol d’encaminament dinàmic exterior, estandarditzat per la Internet Engineering Task Force (IETF), amb què els encaminadors (routers) dels sistemes autònoms d’internet s’intercanvien informació sobre prefixos de xarxa per a mantenir-ne la connectivitat.
Concebut inicialment per a intercanviar prefixos del protocol IP versió 4 IPv4, actualment existeix una extensió anomenada Multiprotocol BGP o MP-BGP que permet comunicar informació d’encaminament d’altres protocols A diferència d’altres protocols com els interiors, Interior Gateway Protocols o IGPs, els encaminadors BGP estableixen i mantenen una sessió un a un entre ells emprant el protocol de transport TCP, i no retransmeten la informació d’encaminament periòdicament En el BGP, la informació d’encaminament per exemple prefixos de xarxa s’acompanya dels anomenats atributs, que donen…
equacions de Hamilton
Física
Equacions del moviment d’un sistema dinàmic de hamiltonià H, donades per
i per:
on t és el temps, les qi són les coordenades generalitzades i les pi els corresponents moments canònics del sistema.
Bancs i caixes
Edifici de Banca Catalana, Barcelona ECSA El 1982 va esclatar la crisi de Banca Catalana, just quan CiU acabava d’assolir la seva primera majoria absoluta al Parlament de Catalunya i el PSOE començava a fer seus tots els ressorts del poder polític i, en bona part, econòmic Intencionalitats polítiques i personals a banda, la desaparició del grup Banca Catalana com a entitat financera autòctona va representar la desfeta de tota una manera d’entendre les finances com a mecanisme de suport i de promoció del teixit productiu a través de participacions accionaríals i d’una implicació directa en la…
OSPF
Electrònica i informàtica
Protocol d’encaminament dinàmic interior estandardi per la IETF que obeeix el paradigma d’estat d’enllaç i empra un algorisme SPF (Shortest Path First) o de Dijkstra per a calcular rutes òptimes o de mínim cost.
Definit originalment al RFC 1247 l’any 1991, l’especificació actual per a IPv4 és l’OSPFv2 descrita al RFC 2328 l’any 1989 La versió del protocol per a IPv6 és l’OSPFv3 descrita al RFC 2740 l’any 1999 En l’OSPF, els encaminadors s’intercanvien informació sobre la topologia de la xarxa, de manera que tots poden construir el mateix mapa sobre el qual calcular rutes òptimes cap a cada xarxa La mètrica o cost d’un enllaç és configurable, però, per defecte, el seu valor és inversament proporcional a la seva velocitat de transmissió Per tal d’escalar a xarxes grans, el protocol permet fer-ne un…
principi de nacionalitat
Política
Dret
Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d’haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se estat independent.
És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de…
György Ligeti

György Ligeti
© Polar Music Prize / 2000 Kimmo Mántylá
Música
Compositor hongarès naturalitzat austríac.
Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina