Resultats de la cerca
Es mostren 2473 resultats
Escola Superior dels Bells Oficis
Pedagogia
Institució pedagògica creada a Barcelona per la diputació el 18 de maig de 1914.
Inspirada en l’escola d’art de Francesc d’A Galí i relacionada amb el Projecte d’una escola d’artesans de belles arts d’Esteve Monegal, inicià la seva activitat a l’octubre del 1915 El seu objecte principal era de formar personal apte per a la direcció artística dels obradors i manufactures d’art L’ensenyament es canalitzava a través de quatre grans especialitats les arts del jardí, les arts de la terra, les arts de la fusta i la tapisseria, mitjançant les assignatures dibuix - color, escultura, història de l’art i geometria descriptiva - perspectiva - ombres, dirigides, respectivament, per…
Institut d’Estudis Ceretans
Historiografia catalana
Institució fundada el 1978, pertanyent al Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona.
Rebé l’esperit i els objectius de l’Equip de Recerques Ceretanes ERC, que el 1968 ja havia organitzat el I Colloqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà Es volgué aprofitar la idea de la situació geopolítica de la Cerdanya com a territori de frontera, arran del tractat dels Pirineus 1659, així com impulsar i fomentar tots aquells actes i activitats que tinguessin com a fi la unitat de la Cerdanya, per damunt de tota mena de barreres, i treballar per a aconseguir la seva unitat territorial i lingüística La seva creació impulsà l’estudi de la prehistòria, l’arqueologia, la història, la…
Emili Lluch i Arnal
Historiografia catalana
Mestre i arqueòleg.
Feu descobriments arqueològics d’interès a la comarca del Camp de Túria i collaborà amb el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València i amb el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València Director numerari del Centre de Cultura Valenciana, publicà Compendio de historia del antiguo reino de Valencia 1953 i deixà inèdita una voluminosa obra sobre El Señorío y Baronía de Náquera , amb la qual guanyà 1941 el premi de la Diputació de València en els Jocs Florals de Lo Rat-Penat Hi descriu l’evolució històrica de Nàquera des de la prehistòria fins a la guerra civil,…
Creació de l’Escola d’Administració Pública
La Diputació de Barcelona crea l’Escola d’Administració Pública
Defensa del dret civil català
Campanya de la Diputació de Barcelona en defensa del dret civil català
bandera de Sant Jordi
Història
Ensenya de la diputació del general de Catalunya, blanca amb la creu de Sant Jordi
.
Pau d’Àger, comanador de l'orde de Sant Joan de Jerusalem (1659-1662)
El 22 de juliol de l’any 1659, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau d’Àger Tremp 1592 – Vallfogona de Riucorb 1672, comanador de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem diputat militar Àngel del Pas, donzell de Perpinyà diputat reial Lluís Lopico de Xixon, mossèn i ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Francesc Genís, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Francisco Onofre de Pedrolo, donzell, cavaller de l’orde de Montesa oïdor reial Jaume Llobregat i Amill, ciutadà honrat de Barcelona Pau d’Àger era fill d’Onofre d’Àger…
Aprovació d'un avantprojecte d’estatut de la Mancomunitat Valenciana
La Diputació Provincial de València aprova un avantprojecte d’estatut de la Mancomunitat Valenciana
Xarxa de Televisions Locals
Estructura de concertació, coordinació i cooperació amb mitjans audiovisuals, especialment les televisions de proximitat.
Té com a objectius el reforç de la comunicació local, la implementació de totes les tecnologies disponibles i l’assessorament general Fou creada el 1999 per iniciativa conjunta de la Diputació de Barcelona i la Federació Prolegalització de les Televisions Locals a Catalunya posteriorment Televisions Locals de Catalunya TLC, i ha actuat des d’aleshores com a instrument de suport i servei a la televisió de proximitat Des del 2004 està gestionada per la Xarxa Audiovisual Local XAL, una entitat pública empresarial creada per la Diputació de Barcelona que gestiona també i el diari digital La Malla…
Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona
Escola de caràcter superior que té l’origen en els estudis d’enginyeria que hom donà a partir del 1851 a l’Escola Industrial Barcelonesa, la qual substituí el 1868.
Era organitzada i dirigida per l’estat, però sostinguda econòmicament per la diputació i l’ajuntament de Barcelona Fins el 1902 fou l’única escola d’enginyers existent a l’Estat espanyol Agregades a ella es crearen l’Escola Lliure d’Arts i Oficis 1869, mantinguda per l’estat, i l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis 1872-1913, patrocinada per la diputació Un primer pla d’estudis 1862, que establia tres anys de carrera, fou modificat el 1902 supressió de les especialitats i cinc cursos de carrera i el 1907 que hom hi afegí encara un curs més aquesta estructura es mantingué en els plans del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina