Resultats de la cerca

Doctor en ciències econòmiques L’any 1934 entrà com a redactor en el diari republicà El Pueblo , de Tortosa, que passà a dirigir el 1937 Després de la Guerra Civil Espanyola fou condemnat a cadena perpètua, de la qual complí set anys 1939-47 Un cop alliberat passà a dirigir 1947 el periòdic clandestí Ara , de Barcelona, i el Centre d’Estudis Politècnic 1955-75 Membre d’ERC des dels anys quaranta fins a l’inici de la Transició, posteriorment ingressà al PSC, fou senador a les corts constituents del 1977 reelegit senador el 1979 i vicepresident de la comissió de…

Especialitzat en òpera, estudià a la Sorbona El 1952, convidat per Henze a dirigir la seva òpera Boulevard Solitude a Hannover, inicià una llarga carrera als teatres més importants d’Alemanya Posteriorment, treballà al Metropolitan de Nova York i, sobretot, a San Francisco, on debutà el 1958 i dirigí més de vint òperes A Zuric s’encarregà de dos cicles d’òperes de Monteverdi i Mozart, i als festivals de Salzburg i Bayreuth fou un dels directors d’escena més rellevants

Obtingué la medalla d’or de la seva especialitat a l’exposició de belles arts del 1912 Fou director de l’escola d’arquitectura de Madrid des del 1923 La seva tasca més important fou de dirigir l’equip d’arquitectes que féu la ciutat universitària de Madrid, de la planificació de la qual s’ocupà El conjunt de la seva obra recull nombrosos elements secessionistes, els quals barreja amb uns altres d’historicistes, però tendint, en determinats moments, a la simplificació ornamental

Es llicencià a la Universitat de Jerusalem i es doctorà a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley El 1969 guanyà una càtedra a la Universitat de Princeton i es traslladà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara, per dirigir el Kavli Institute for Theoretical Physics Gross, juntament amb HDPolitzer i FWilczek, obtingué el premi Nobel de física el 2004 per les seves contribucions a l’estudi de les interaccions fortes i, en particular, pel descobriment de la propietat de la llibertat asimptòtica

Estudià enginyeria i periodisme, fins que el 1937 entrà a dirigir els estudis de la Metro Goldwyn Mayer Juntament amb Joseph Barbera fundà, el 1957, la seva pròpia companyia Hanna Barbera Studios, factoria cinematogràfica de dibuixos animats d’on sorgiren personatges com l’os Iogui, el gos Scooby Doo, i les històries dels Picapedra i de Tom i Jerry, entre d’altres Una extensa producció —més de 3000 films animats— els feren mereixedors en set ocasions dels Oscar i de nombrosos premis televisius

Joaquín Almunia, el candidat derrotat per Josep Borrell en les eleccions primàries del 1998, és designat candidat a la presidència del Govern espanyol amb el 94% dels vots del comitè nacional del PSOE El corrent Esquerra Socialista és l’únic que s’oposa a la designació d’Almunia, mentre els sectors “guerristes” donen un “suport crític” al candidat Després de la votació el president extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, anuncia que deixa la secretaria general del partit a Extremadura per dirigir el corrent guerrista del partit

Requereixen incidir sobre els comportaments individuals pel que fa a la procreació, la mortalitat i la mobilitat geogràfica Normalment s’associen amb polítiques de desenvolupament més generals, com és el cas de les campanyes de planificació familiar A més d’incidir en variables quantitatives, com fan el natalisme o el maltusianisme, les polítiques demogràfiques poden també dirigir-se a variables qualitatives, com la composició de la immigració segons el país d’origen o la millora dels recursos humans existents mitjançant el sistema educatiu o sanitari

Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la Universitat de València Militava al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic Los Dos Reinos , d’aquesta ideologia El 1872 fou elegit diputat a corts El 1875 entrà a dirigir el diari El Mercantil Valenciano , al qual donà una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d' El Pueblo , i aconseguí de fer-ne la publicació de més tiratge i de més difusió al País Valencià

Estudià a la Universitat d’Oslo i fou professor d’història de l’Institut Nobel noruec 1890-1909, a més de dirigir-ne la institució entre el 1901 i el 1909 Fou el delegat de Noruega a la Conferència Internacional per la Pau celebrada a la Haia 1907 i el representant noruec a la Societat de Nacions El 1921 li fou concedit el premi Nobel de la pau per la seva intensa tasca a favor del desarmament internacional, premi que compartí amb Karl H Branting

El 1928 marxà a París per ampliar estudis Fou deixeble, entre d’altres, de PDukas Realitzà diverses estades a Basilea, on rebé lliçons de FWeingartner En tornar a Bilbao fou director titular de la Banda Municipal i de l’Orquestra Simfònica de la ciutat, a més de dirigir regularment diverses orquestres espanyoles Com a compositor se situa dins el postromanticisme, i denota també la influència del folklore basc Algunes obres seves són el ballet Aiko maiko 1932, la sarsuela Viento del sur 1952, etc