Resultats de la cerca

Integrant, amb Pau Vallvé, del duet u_mä, amb el qual publicà un disc homònim el 2007, emprengué la seva trajectòria en solitari amb Linòleum 2009, un disc amb composicions pròpies d’un estil intimista i experimental, i una depurada tècnica Presentà aquest disc amb una seixantena de concerts, entre d’altres, els que oferí a l’Auditori de Barcelona i al festival Cruïlla BCN, al Parc del Fòrum Fruit d’aquesta activitat en directe fou el disc Linòleum en concert En el segon treball enregistrat, Magnòlia 2011, amb la collaboració del Quartet Brossa, reafirmà el seu estil i mostrà més maduresa,…

El grup estigué format inicialment per Josep Casadesús, Joan Crosas, Joan Vilamala, Jaume Font, Rosa Maria Sadurní i Pep Molas Posteriorment s’hi uniren Dolors Roca, Rafael Sala i Ramon Estrada En la gira del 1978-79, els Esquirols consolidaren el que seria la seva formació definitiva Joan Crosas guitarres, mandolina, bouzuki i veu, Joan Vilamala acordió, harmònica, percussions i veu, Dolors Roca guitarra i veu, Ramon Estrada piano i Josep Casadesús contrabaix i veu El grup es dissolgué el 1986 El grup edità sis discos de llarga durada, la temàtica dels quals va des del folc, a…

Llicenciat en psicologia i doctor 1996 en sociologia per la universitat de València, d’on és professor Com a sociòleg s’ha dedicat a l’estudi de la sexualitat L’alliberament sexual dels joves Mite o realitat , 1986 Sexualitat provisional , 1988 i dels mitjans de comunicació al País Valencià, tema sobre el qual ha publicat Dies de premsa La comunicació al País Valencià des de la transició política 1995, la tesi doctoral El sistema comunicatiu valencià 1996, La comunicació al País Valencià De les acaballes del franquisme al 1995′ 1998, Comunicació, política i societat El cas valencià 2001, i…

Químic de professió, començà a aparèixer als escenaris de jazz barcelonins tocant el contrabaix, però esdevingué cantant amb l’esclat del moviment Ona Laietana i l’auge de la sala Zeleste de Barcelona a la meitat dels anys setanta Adoptà el pseudònim La Voss del Trópico quan fundà l’Orquestra Plateria, juntament amb Manel Joseph, Gato Pérez i d’altres Compongué cha-cha-chás i tangos, i fins féu d’actor secundari en diverses pellícules El seu primer disc en català fou La Voss por la G De Dios 1977, en què musicava poemes de Joan Salvat-Papasseit Posteriorment enregistrà Les gavines de la Farga…

Músic dotat d’una extensa i completa formació, el 1938 oferí a Duke Ellington una composició seva Ellington, profundament impressionat, l’any següent l’incorporà a la seva orquestra com a arranjador, compositor associat i segon pianista L’estreta i empàtica collaboració que tots dos músics mantingueren al llarg de quasi tres dècades fa difícil precisar les aportacions de cadascú, però cal estimar que Strayhorn fou en bona part responsable del so de la banda, per a la qual compongué una gran quantitat de cançons, com Take the ’A’ Train 1941 i Satin Doll 1954 De les balades de Strayhorn…

El 1957 entrà al grup d’Ornette Coleman, on romangué quatre anys durant els quals gravà els primers set discos del saxofonista, incloent el revolucionari Free Jazz 1960 Després formà part dels grups de Sonny Rollins, Archie Shepp i Albert Ayler Al principi dels anys setanta visqué a Suècia i actuà sobretot per Europa Més tard formà el trio Codona i collaborà amb el cantant Lou Reed A la dècada dels vuitanta tocà un altre cop amb Ornette Coleman i formà part del grup Old and New Dreams, que incloïa antics membres dels grups de Coleman Fou un dels músics que liderà el free-jazz ,…

Estudià als conservatoris de Bruges, Brusselles i la Haia, centre aquest darrer on fou deixeble de Frans Brüggen Formà part del Brussels Ensemble Musiques Nouvelles, dedicat a la música contemporània, però, com els seus germans Wieland i Sigiswald, acabà decantant-se cap a la música antiga Estudià la flauta barroca de manera autodidàctica a partir dels tractats d’interpretació musical del segle XVIII Ha estat membre d’Ensemble Parnassus, del Collegium Aureum i de La Petite Bande És professor de flauta barroca dels conservatoris de Brusselles i de la Haia Des del 1986 també es dedica a la…

De petita ingressà en el cor de l’església baptista de Mount Zion, a Newark, i a dotze anys n’esdevingué organista El 1943 entrà en l’orquestra d’E Hines, on també actuà de segon pianista, i durant l’any següent cantà en la de B Eckstine Després treballà sempre com a solista i obtingué molta popularitat Començà la seva carrera com a cantant de balades, però amb els anys es decantà cap al jazz , amb discos genuïnament jazzístics com Sarah Vaughan i Swingin’Easy Al llarg de les dècades següents feu gires amb el seu trio i enregistraments amb els millors solistes i formacions Entre…

Estudià cant al Conservatori de Viena, on fou deixeble d’E Rado Debutà el 1953 a la Volksoper de la mateixa ciutat i dos anys més tard entrà a formar part de la Staatsoper vienesa A partir del 1955 es donà a conèixer internacionalment amb celebrades actuacions a Milà, Londres, Munic, Berlín, Brusselles, Stuttgart i Roma, a més de festivals com el de Salzburg El 1958 es presentà a Bayreuth, on actuà en edicions successives del festival, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Destacat intèrpret mozartià i wagnerià, enregistrà un bon nombre de discos sota la direcció de…

De petit fou contralt solista en cors d’església i molt aviat inicià la seva formació com a cantant Debutà el 1911 com a Lionel Martha , a Vicenza, i tres anys més tard es presentà amb gran èxit al Teatro San Carlo de Nàpols El 1916 actuà al Teatro alla Scala de Milà i el 1918 ho feu al Teatro Colón de Buenos Aires Fou el tenor favorit d’A Toscanini, que el 1922 el dirigí a la Scala en unes memorables funcions de Mefistofele Pertile actuà regularment en aquest teatre fins el 1937, en els grans papers d’un repertori que inclogué òperes de G Puccini, U Giordano, G Verdi, R Leoncavallo i P…