Resultats de la cerca
Es mostren 716 resultats
mecànica quàntica-relativista
Física
Part de la mecànica quàntica que inclou les teories de la relativitat.
La mecànica quàntica nasqué de la mecànica relativista L&de Broglie Però la dinàmica quàntica elaborada per Schrödinger utilitza l’expressió no relativista de l’energia cinètica dels corpuscles, cosa que s’acorda amb les velocitats modestes dels nuclis i els electrons atòmics als quals és aplicada PAMDirac fundà la mecànica quàntica relativista 1929 en crear una funció d’ona de quatre components, un per cada dimensió espacial x, y i z i un per la dimensió temporal, el temps t No es tracta, però, d’un vector, ans d’un ésser matemàtic nou, dit spinor Dirac trobà el sistema de quatre…
anatomia patològica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i als teixits com a conseqüència dels agents morbosos i que són detectables a ull nu o observades solament amb l’ajut del microscopi.
El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni 1681-1771 el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèllules i substàncies intercellulars l’essència de les alteracions patològiques L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals un d’autòptic i un altre de quirúrgic Al primer…
clau

Claus
© fototeca.cat
Oficis manuals
Tija metàl·lica punxeguda per un extrem i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, feta entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o també com a ornamentació; actua per fricció de la seva superfície amb les parets de l’orifici.
La forma, les dimensions i el material del clau dependran bàsicament de la seva funció Antigament els claus eren forjats manualment i n'hi havia nombrosos tipus, entre els quals els més emprats eren el dinal —cairat, de 5 o 6 cm de llarg— i el mallal —de cabota grossa, en forma de mall— La fabricació manual durà fins al primer terç del s XIX, en què començà la mecanització, que provocà una gran simplificació de les formes i una reducció dels diversos tipus Actualment la fabricació dels claus es fa en fred a partir de barres, planxes o filferro, i hom els dóna la forma adequada per estampació…
claqué
Dansa i ball
Dansa pròpia dels EUA consistent en l’accentuació rítmica d’una peça musical per mitjà de cops donats amb el taló i la punta dels peus.
Per a augmentar la sonoritat, les sabates dels ballarins van proveïdes d’unes plaques metàlliques, dites claquetes claqueta Hom distingeix en el claqué dues modalitats l’americana, en la qual hom utilitza indiferentment el taló i la punta, i l’anglesa, en la qual hom només empra els cops de taló per a indicar el final de les peces El claqué és anomenat en el seu país d’origen tap-dancing , i en el seu naixement hi concorren influències molt diverses, d’entre les quals semblen predominar les del zapateado andalús, el clog dance irlandès i algunes danses africanes conservades pels…
cripta
cripta romànica de la parròquia de Sant Andreu d’Oristà
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció arquitectònica subterrània, generalment sota el presbiteri de les esglésies, a fi d’acollir-hi la tomba o les relíquies d’un sant; també pot tenir una finalitat simplement estructural.
El seu pla determina sovint el de l’església superior A l’antiga Roma era tot soterrani d’una casa o d’un temple, però les primeres criptes pròpiament dites són les que hi ha en algunes basíliques paleocristianes La cripta assolí el màxim desenvolupament en l’art preromànic, el romànic i el gòtic Als Països Catalans n'hi ha precedents, com la paleocristiana dita cripta dels Arcosolis de la necròpoli de Tarragona En són especialment remarcables les preromàniques de Sant Miquel de Terrassa —de planta trilobada—, de Sant Pere de Rodes i de Cuixà, sostinguda per un pilar central…
Francesc Xavier Butinyà i Hospital
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Jesuïta 1854, ensenyà a l’Havana 1859-63 i posteriorment al seminari de Salamanca Tornà a Catalunya, i, preocupat pel desenvolupament personal i social de la dona, fundà a Calella 1875 la congregació de les Serves de Sant Josep, comunitat aprovada el 1900 amb el nom de Filles de Sant Josep, dites popularment butinyanes o josefines Publicà moltes obres religioses, especialment hagiogràfiques, en llengua castellana En català publicà Les migdiades del mes de maig 1871, un llibre pietós destinat als menestrals el drama sobre sant Martirià, La venjança del Martre 1871, i…
,
la Fortesa

Aspecte del poble de la Fortesa
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), a l’altiplà de Calaf, al NE d’aquesta vila.
El nucli és un petit conjunt de cases, amb carrerons i arcs de passatge coberts, molt evocadors dels petits nuclis agrupats de la vella Segarra Se'n destaca Can Ribalta, una gran casa refeta en part el 1760, ornada amb arcs de pedra i amb un gran escut portat de fora La seva església parroquial Sant Joan depenia de la de Boixadors, i amb aquest poble formà un municipi al segle XIXÉs un petit edifici rectangular amb sagristia i capella annexa al costat de migdia, i un doble campanar d’espadanya, refet al segle XVII i ha restaurat posteriorment És un lloc ric en aigües sota el qual neix el…
Enric Fajarnés i Cardona
Dret
Escriptor.
Llicenciat en dret, cursà filosofia i lletres i fou professor d’ensenyament secundari a l’Institut d’Eivissa La seva obra, que és majoritàriament en castellà, consta, a més, de centenars d’articles sobre temes gramaticals, literaris i sociològics publicats a la premsa diària i a revistes de les Illes Balears S’inicià com a prosista a la vegada que publicà poemes a diverses revistes i els poemaris Primer cancionero 1945, Los islotes 1955 i El puerto antiguo 1957, aquests dos editats a Dos poemas del mar pitiuso 1983, i Viejos y nuevos poemas 1991, que recull part de la seva obra poètica …
,
coves d’Ardines
Cova
Prehistòria
Coves amb pintures prehistòriques, al poble d’Ardines, prop de Ribadesella (Astúries) dites El Ramu i Lloseta, que es comuniquen.
Algunes sales foren descobertes l’any 1968 Hi ha representats cavalls, rens, bòvids, etc, alguns de qualitat semblant a les figures de la cova d’Altamira Són datades als períodes solutrià i magdalenià També hi ha sèries de signes abstractes, suposats aurinyacians
canal
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Cadascun dels solcs formats per les dites teules, per on s’escorre l’aigua que cau damunt la teulada; canalera.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina