Resultats de la cerca

Es formà a Barcelona, on es llicencià en història de l’art La seva obra fou en un primer moment 1971-72 pròxima a la pintura minimal i posteriorment anà evolucionant cap a una major conceptualització a partir del 1978 introduí el dripping i una major preocupació cromàtica i gestual Durant els anys vuitanta la seva pintura esdevingué figurativa, amb predomini de les gammes fosques i organitzada en sèries temàtiques amb preeminència de la figura humana L’any 1989 participà a la IX Biennal Internacional d’Istanbul El 2000 exposà Xavier Franquesa 1990-1999 al Centre d’Art Santa Mònica, amb 40…

Dedicada a la docència, el 1829 fundà a Figueres un collegi femení amb un programa d’estudis força avançat per a l’època Fundà també escoles a Arenys de Mar 1842 i Sabadell 1846, on féu els vots 1847 i esdevingué la fundadora de la Congregació de Filles de Maria Religioses de les Escoles Pies, orde que, conegut popularment com a escolàpies , en els deu anys següents havia fundat diverses cases arreu de Catalunya A partir del 1859 desenvolupà la seva activitat a la comunitat i a l’escola d’Olesa de Montserrat Beatificada el 1993, fou canonitzada pel papa Joan Pau II el 25 de novembre de 2001…

Debutà el 1935 Casat amb la ballarina Alicia Martínez del Hoyo que des d'aleshores fou coneguda pel nom de casada, Alicia Alonso, el 1937 anà amb ella i el seu germà Alberto als Estats Units, on fins el 1948 formaren part de la companyia de l’American Ballet Theater Posteriorment, el matrimoni retornà a Cuba, on formaren la companyia de ballet Alicia Alonso, que obtingué un gran èxit mundial El 1955 obtingué caràcter oficial i esdevingué Ballet Nacional de Cuba, i Fernando Alonso en fou nomenat director fins el 1975, que, en divorciar-se, esdevingué director del Ballet de Camagüey Exercí…

Creat per la Seguretat Social s’inaugurà el 1956 amb el nom de Residència Sanitària de l’Assegurança Obligatòria de Malaltia de Girona El 1959 canvià el nom per Residència Sanitària de la Seguretat Social General Álvarez de Castro Després dels traspassos sanitaris a la Generalitat, el 1981, entrà a formar part del grup de l’Institut Català de la Salut i anà incorporant més especialitats quirúrgiques El 1990 canvià de nom novament per adoptar el d’un dels metges catalans amb més projecció internacional, Josep Trueta Avui la relació de l’hospital amb la docència és un dels seus aspectes més…

L’estudi ha basat la seva activitat en l’interiorisme, però també en el comissariat i disseny d’exposicions Els seus integrants, a més, dediquen cert temps a la docència El seu treball es caracteritza per l’experimentació amb materials plàstics, cabells humans, llapis de colors, bé que sense oblidar els aspectes funcionals, tècnics i productius Alguns dels seus treballs formen part del fons del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona i del Fonds National d’Art Contemporain de París Han exposat en diverses galeries d’art i també al MoMA de Nova York El 2003 obtingueren la menció especial…

Estudià a les universitats de Panjab i Liverpool, on es doctorà el 1948 prosseguí la seva formació a l’Institut Federal de Tecnologia de Zuric amb Alexander Todd L’any 1966 es naturalitzà nord-americà Exercí la docència a les universitats de Vancouver 1952-59 i Wisconsin 1960-70 i del 1971 fins a la jubilació 2007 al Massachusetts Institute of Technology Les seves investigacions se centraren en la interpretació del codi genètic i la síntesi proteica, per la qual cosa el 1968 obtingué el premi Nobel de medicina juntament amb Robert W Holley i Marshall W Nirenberg Fou guardonat també amb el…

Format a les universitats de Tufts i Arizona, on es doctorà en antropologia el 1968, ha exercit la docència a la Universitat de Princeton 1968 i, des del 1976, a la de Maryland Tot i que els seus primers treballs es desenvoluparen en el marc de l’arqueologia processual, posteriorment ha centrat la seva recerca en l’aplicació a l’arqueologia de la teoria crítica de l’escola de Frankfurt, molt particularment en contextos colonials dels Estats Units d’Amèrica Des del 1981 dirigeix el projecte “Archaeology in Annapolis” Entre les seves publicacions cal destacar The Recovery of Meaning Historical…

Estudià política, filosofia i economia al Christ Church College d’Oxford, on es graduà el 1971 Es doctorà en filosofia islàmica a Harvard el 1978, any en què retornà a Cisjordània, on exercí la docència a les universitats de Birzeit i Hebrea de Jerusalem Professor i president de la Universitat d’Al-Quds, com a representant de l’OAP a Jerusalem, el 1987 es mostrà partidari que els palestins reconeguessin l’estat d’Israel i de la creació d’un estat binacional israelianopalestí Interlocutor dels israelians, patí l’hostilitat d’alguns sectors palestins, que l’expulsaren de la Universitat de…

Després d’iniciar-se en la música amb el mestre de capella Joaquín Sánchez, de la catedral de Plasència, se n'anà a Madrid a estudiar amb Julia Parody, després es traslladà a París, on el seu mestre Alfred Cortot el qualificà de “geni musical del segle XX”, i finalment a Roma, on estudià amb Carlo Zecchi Al llarg de la seva carrera aconseguí una gran quantitat de premis internacionals Deixà d’actuar el 1978 per a dedicar-se a la docència al Conservatori de Mèrida És considerat un dels grans pianistes del segle XX i un dels millors intèrprets del repertori romàntic Beethoven, Liszt, Fauré, etc…

Deixebla de MRiu i Riu, es formà a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1981 i on exerceix la docència com a professora titular des del 1984 La seva recerca s’ha centrat en les fonts notarials de la baixa edat mitjana, l’aplicació de la informàtica en la documentació escrita i en els registres arqueològics medievals i l’arqueologia experimental És autora de nombroses publicacions, de les quals destaquen Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII 1988, L’oppidum ibèric de l’Esquerda amb M de Rocafiguera 1994 i Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l’Esquerda, 1991-…