Resultats de la cerca

Trajectòria acadèmica Començà a estudiar a la Universitat de Granada Resideix des del 1968 a Barcelona, i des del 1969 és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona , on l’any 1973 obtingué el doctorat Professor adjunt 1979, des de l’any 1986 és director de l’Institut d’Estudis Medievals d’aquesta universitat i editor de la seva revista, Medievalia , i des del 1994, catedràtic d’Història Medieval d’Europa Ha estat també director del Departament d’Història de les Societats Precapitalistes i Antropologia Social Fou professor visitant de les universitats de Gènova i Poitiers i…

Soci de la secció de cinema del Centre Excursionista de Catalunya 1932, realitzà per a aquesta entitat el seu primer curt, Fums de glòria Juntament amb JM Galceran i D de Caralt coordinà Cinema Amateur , la revista de la secció que amb Josep Torrella tornà a dirigir en 1952-59, rebatejada com Otro Cine Als anys trenta rodà alguns curts de ficció i didàctics o publicitaris, dels quals sobresurt L’home important 1935 El 1933 elaborà per a la Generalitat la proposta Quina hauria d’ésser la funció dels organismes oficials per utilitzar l’acció del cinema com a instrument de cultura L’anv 1934…

Membre de la CNT des de 1918-19, es destacà a partir del 1931 i el 1933 s’alineà amb els Sindicats d’Oposició collaborà regularment a “Sindicalismo” i després dirigí “El Combate Sindicalista” València, 1933-36 El seu paper en els dies de juliol del 1936, altra volta dins la CNT, el dugué a ésser el nou alcalde i membre important del Comitè Executiu Popular de Llevant i del Consell d’Economia creat pel novembre del 1936 A l’exili, féu costat inicialment al comitè nacional encapçalat per Joan MMolina Juanel i posteriorment s’alineà amb la CNT “política” Tornà de l’exili el 1975

Es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa 1868 i fou notari de Ribes de Freser 1877-83 i de Manlleu Publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña 1885, 1888 A Manlleu, presidí el Centre Català, relacionable amb Valentí Almirall, i n’impulsà el Certamen Literari del 1890 Preconitzà la necessitat d’una Acadèmia de la Llengua Catalana, escriví dues obretes, reticents amb el criteri d’Antoni de Bofarull, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alfabetitzats en llengua castellana…

Després d’haver estudiat al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, guanyà el premi Barrientos i amplià estudis a París 1935-36 amb Louis Bleuzet Més tard estudià a Düsseldorf 1940 i actuà com a solista per Alemanya i Suïssa Professor del Conservatori Municipal de Música i del del Liceu, fou solista d’oboè i ocasionalment de corn anglès de l’Orquestra Simfònica del Liceu, de l’Orquestra Municipal i de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i a la Llotja de Barcelona Pensionat a París 1892-93, treballà amb l’escenògraf Corpesar Anà també a Roma Participà en exposicions collectives, i entre el 1913 i el 1922 exposà gairebé cada any a la Sala Parés, on els seus paisatges del Vallès, Manresa, Montesquiu i els Pirineus tenien una àmplia acceptació Hom el considera seguidor de Joan Vila i Cinca Alternà la pintura amb l’escenografia El Museu de Sabadell conserva aquarelles seves sobre la vida vuitcentista El seu fill Joan Soler i Puig Barcelona 1906—1986, també pintor, es formà a…

Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller Incorporat al consell suprem de Sardenya 1780 Reedità llibres clàssics, esdevinguts rars, sobre Sardenya Membre i secretari del braç militar a les corts de Càller 1793, fou designat per a representar els diputats sards prop de la cort de Torí, on fixà la seva residència Hom coneix, almenys, un sonet seu en català, dedicat al bisbe Melano

Fou deixeble de l’escultor Celdoni Guixà, establert al mateix carrer que ell carrer de Jerusalem, a les Escoles Pies de Sant Antoni Freqüentà després Llotja, on fou deixeble de Damià Campeny, que li donà a fer, a ell i a Padró, els relleus de la casa d’en Xifré Protegí molts artistes joves ajudant-los en tots els ordres Marià Fortuny, Màxim Sala, Joan Roig i Soler, Agustí Querol, Enric Serra, Francesc Font Les dues facetes de la seva escultura són la imatgeria religiosa, on es descobreix la seva dimensió d’escultor, i les figures de pessebre Era pessebrista militant i fundador de l’antiga…

Titulat a Barcelona el 1912 Collaborador de Gaudí, completà Bellesguard amb els bancs de mosaic, l’aiguamans del vestíbul i la casa dels masovers 1917 Féu la casa d’Ermenegild Miralles al passeig de Manuel Girona en forma de barraca valenciana 1919 Amb Raspall féu la plaça de toros Monumental de Barcelona 1913, i succeí Gaudí en les obres de la Sagrada Família 1926-36

Fou un dels iniciadors 1947 de les prospeccions de petroli i creà la companyia Petróleos Españoles SA Fundà la Fraternitat Republicana, de Terrassa Diputat a corts per la coalició d’Esquerra Republicana de Catalunya, publicà Santpedor i lo serrat dels morts 1895, Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y sus relaciones contiguas 1896, una biografia de Josep Roca i Roca 1934, la part geològica de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt 1936, Petróleo en España, posibilidad de autarquía 1947, etc