Resultats de la cerca

Limita les facultats dispositives del vidu casat posteriorment, de manera que no pot donar al segon o posterior consort, per dot, donació o testament, més del que rebi el fill d’anterior matrimoni que hagi resultat menys afavorit en l’herència Aquesta institució s’integrà al dret comú i l’ha recollida la compilació vigent del dret civil de Catalunya

Desconeixem on era situada aquesta església, i és difícil assegurar si realment existí, ja que l’únic esment que en coneixem es basa en un document datat abans del 1157 en què Ramon, germà del comte Arnau Mir, feu donació a Santa Maria de Mur d’un mas situat al vilatge de Sant Just, al terme del castell de Talarn

Les notícies documentals referents a aquesta fortalesa són escasses El 1193 Guerau d’Alamany cedí al cenobi de Sant Cugat la seva fortalesa anomenada Matoses Aquesta donació fou confirmada pel seu fill Guillem de Cervelló, el mes de desembre del mateix any El 1239 Guillem de Cervelló, successor de l’anterior, ratificarà la cessió que havien fet els seus avantpassats

Trobem esment del castell de Velvos en la donació que féu Miró, fill d’Ava, al cenobi de Santa Maria d’Ovarra, d’una terra al lloc d’Artet l’any 1073 Segons s’infereix d’un document del 1218 en què surt un Berenguer de Bibils, impressió confirmada per notícies modernes, el castell de Bibils estigué relacionat amb la baronia d’Espés

Fill d’Arnau II de Comenge, el succeí vers l’any 1003 Féu construir la collegiata de Casanova de Burjac El 1026 presidí a Fustinhac una assemblea per decidir si el priorat de Peyrissas depenia o no de l’abadia de Lezat, a la qual féu donació, l’any 1035, de l’església de Sant Vicenç i de l’alou de Vaorra

L’església de Santa Coloma ja existia l’any 1123, puix que consta com a límit del terme de la parròquia de Sant Iscle d’Empordà “ sanctae Columbae de Matella” En un document de l’any 1163 un personatge anomenat Gerallo feu una donació a l’abat del monestir de Sant Miquel de Fluvià, amb motiu d’haver construït l’església de “ sancta Columba qui dicitur Matella” Es deu tractar d’una reforma 0 o una reedificació, ja que l’església ja existia anteriorment Un any més tard, el 1164, Guerau de Pals feu donació a l’abat de Sant Miquel de Fluvià de l’honor que tenia en aquesta parròquia, la qual en…

El primer esment conegut de l’església de Sant Esteve de Nabiners o de Nabinerols és del 1008 1010, en la publicació sacramental del testament de Vidal, que deixà unes peces de terra a l’església de Sant Sadurní de Nabiners i a l’església de Sant Esteve in villa Nabinerolos , respectivament Aquesta distinció entre ambdues viles, Nabiners Sobirà i Nabiners Jussà, apareix en altres documents del segle XI també en la donació que el 1067 feia Guillem Bernat a Santa Maria de la Seu d’un alou situat a la vila de Nabiners o Nabinerols, que limitava pel S amb Nabiners Sobirà L’any 1076 Arnau, fill de…

Tot i que el lloc de Palau és esmentat en la documentació medieval a partir dels segles IX-X, l’església no apareix escripturada fins al segle XII, concretament l’any 1100, quan un personatge dit Rosselló feu donació al capítol d’Elna de les vinyes que tenia a la “parrochia Sanete Mariae de Palad ”, abans de peregrinar a Terra Santa Poc després, l’any 1136 hom té notícia d’una transacció entre Riambau, canonge d’Elna, i Arnau de la Tor sobre la successió dels seus pares, que comprenia la vila de Palau amb la seva església i la capellania d’Argelers Encara el 1172 Girard II, comte de Rosselló…

El 1312 fou promesa a l’infant Jaume, primogènit de Jaume II de Catalunya-Aragó, i passà a residir a la casa d’aquest, on convisqué amb altres infantes catalanes L’infant Jaume l’abandonà, en l’acte del casament a Gandesa, el 18 d’octubre de 1319, per entrar en religió, i Elionor tornà a Castella El 1329 es casà, en segones nupcies, amb el germà de Jaume, Alfons III de Catalunya-Aragó Dona de caràcter dominador i autoritari, obtingué del rei la plena donació, a favor de llur fill Ferran i en detriment del primogènit, l’infant Pere, del marquesat de Tortosa i la cessió de diverses poblacions…

És un poble situat a l’encreuament entre la vall de la Guàrdia i la de Castellàs, en un indret força estratègic del complex sistema geogràfic de les valls d’Aguilar No és estrany, doncs, que hi hagués un castell És documentat el 1159, en la donació de fortificacions pertanyents al vescomtat de Castellbò que va fer el comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç