Resultats de la cerca
Es mostren 3436 resultats
esfingosina
Bioquímica
Aminodialcohol insaturat, produït per la hidròlisi dels esfingolípids.
És biosintetitzada a partir de l’aminoàcid serina i de l’aldehid palmític Per reacció amb els àcids grassos produeix les N-acil-esfingosines o ceramides, que es donen en petites quantitats en els éssers vius
hemicel·lulosa
Química
Cadascun dels polisacàrids de cadena curta, derivats d’hexoses i de pentoses, que formen part, juntament amb la cel·lulosa, de les parets de les cèl·lules dels vegetals superiors i constitueixen les substàncies de reserva i de creixement.
Són insolubles en aigua i solubles en àlcalis diluïts del 4% al 5% Fàcilment hidrolitzables pels àcids, donen sucres diferents de la glucosa, principalment mannosa i xilulosa, i tenen menys resistència química i mecànica que la cellulosa
autofàgia
Biologia
Procés pel qual una cèl·lula digereix part del seu citoplasma o orgànuls cel·lulars, per mitjà de vacúols digestius, formats a les membranes del reticle endoplasmàtic llis.
S'esdevé en el normal recanvi dels components del protoplasma i és més actiu en certs períodes de la vida, com ara el desenvolupament embrionari o la senescència, en què es donen grans modificacions i degradacions fisiològiques
crisofícies
Botànica
Classe de crisòfits constituïda per algues unicel·lulars o pluricel·lulars de cèl·lules amb un o dos plasts parietals, acolorits de groc daurat per l’abundància de xantofil·les (sobretot ficoxantina).
En general, són flagellades i sovint poden formar cists de natura silícia La reproducció és per divisió, bé que es donen casos d’autogàmia Solen ésser planctòniques N'hi ha de formes marines i formes d’aigua dolça
insaturat | insaturada
Química
Dit dels composts que tenen almenys un doble o un triple enllaç entre dos àtoms de carboni.
Pel fet de tenir enllaços π molt febles, els composts insaturats actuen com a nucleòfils amb els àcids de Lewis i donen reaccions d’addició amb l’hidrogen i els halògens, a causa del trencament homolític de llurs enllaços
component
Lingüística i sociolingüística
Dit de cadascun dels elements que entren en una composició.
En la gramàtica generativotransformacional hom distingeix el component sintàctic o bàsic, el fonològic i el semàntic, que donen, respectivament, les regles per a formar les oracions, per a expressar-les fonèticament i per a interpretar-les en llur significació
sabir
Lingüística i sociolingüística
Llengua mixta, artificial, nascuda en zones de contacte entre dues o més comunitats lingüístiques molt diferents que no tenen cap altre mitjà de comprensió mútua, sobretot en les relacions comercials.
Els sabirs solen ésser uns sistemes lingüístics composts d’algunes regles gramaticals d’una llengua o més, i un vocabulari d’un camp lexical determinat, també de diverses procedències Els sabirs es donen sobretot en zones portuàries pidgin- english
diorita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia intrusiva, holocristal·lina, formada essencialment per feldespats calcosòdics, amb predomini del sodi sobre el calci; conté amfíbols i a vegades algun piroxè, i el contingut de sílice oscil·la al voltant del 50%.
Els feldespats, generalment de colors grisos, li donen un color fosc D’una densitat de 2,75 a 3 g/cm 3 , representa el terme mitjà entre els pols àcid i bàsic Hom la troba en massisos granítics antics
la Mola Alta de Serelles
Poblat prehistòric
Poblat de la cultura del bronze valencià, del municipi d’Alcoi (Alcoià), situat uns 4 km al N de la ciutat, prop de la masia de Serelles.
Un dels primers coneguts, fou excavat parcialment per EBotella en 1925-26 cinc cambres adossades a la muralla que defensa el poblat Les memòries d’aquesta excavació 1926 i 1928 donen una primera visió d’aquesta cultura, aleshores considerada argàrica
macedònic
Lingüística i sociolingüística
Llengua que hom suposa indoeuropea, pertanyent al grup centum
.
Coneguda a partir de glosses i noms propis que revelen una afinitat amb els dialectes grecs, però amb particularitats que li donen un caràcter diferencial presència de consonants sonores en lloc de sordes aspirades Βίλιππος en lloc del grec Φίλιππος