Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
vals
Música
Dansa i ball
Dansa popular i de saló escrita en compàs de tres per quatre.
Sembla que cal cercar-ne l’origen en les danses anomenades walzerische Tänze deutsche Tänze, wiener Tänze, ländler , etc austrobavareses La parella enllaçada es desplaça, donant voltes cap a l’esquerra o cap a la dreta, gairebé fent lliscar els peus per terra, en un figura de sis passos El vals vienès , molt popular, contrasta amb el cerimonial rígid del vals de societat, anomenat sovint vals anglès Musicalment té un baix que crea un balanceig i un impuls característic Durant els darrers decennis del s XVIII el vals es popularitzà a Viena,…
Pedro Lavirgen

Montserrat Caballé i Pedro Lavirgen
© Fototeca.cat
Música
Tenor andalús.
Estudià solfeig i piano al Conservatori de Música de Madrid Posteriorment, es formà com a cantant amb C Dahmen i M Barrosa Es destacà inicialment en el camp de la sarsuela i de l’opereta Del 1956 al 1959 cantà al cor del Teatre de la Zarzuela i aquest darrer any protagonitzà una reeixida Marina a Saragossa El 1961 ingressà a la companyia lírica de J Tamayo, on romangué fins el 1964, any que anà a Milà a prosseguir la seva formació El 1965 cantà Turandot al Teatro Bellas Artes de Mèxic amb les sopranos B Nilsson i M Caballé i inicià una brillant carrera internacional que el dugué, entre altres…
,
Joan Oncina i Espí
Música
Tenor.
Estudià a Barcelona amb Mercè Capsir , amb qui debutà el 1945 al Teatre Principal de Girona interpretant el paper de Des Grieux, de Manon , de J Massenet El 1947 actuà per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en el paper de Paco, de La vida breve , de Falla, i el 1949 interpretà el Paulino d’ Il matrimonio segreto , de D Cimarosa Continuà la seva carrera a Itàlia, on tingué com a mestre Edoardo Fornarini, i el 1948 debutà al San Carlo de Nàpols en el paper de Jaquino de Fidelio , de Beethoven, i en el de Fenton de Falstaff , de Verdí, i l’any 1956 hi interpretà el Pamino de La…
,
Enric Serra i Llobet
Música
Baríton.
Estudià cant amb E Scampini, M Valls i C Bracons de Colomer, abans de seguir cursos de perfeccionament amb G Becchi Debutà el 1966 al Gran Teatre del Liceu amb un paper secundari de l’òpera Carmen , i des d’aleshores intervingué assíduament en les temporades del teatre barceloní El 1969 obtingué el primer premi d’interpretació en un concurs de Radio Nacional de España, i es presentà amb èxit en diversos teatres d’arreu de l’Estat espanyol El 1972 interpretà Caterina Cornaro al Royal Festival Hall de Londres al costat de M Caballé i J Carreras, amb qui poc després actuà en Maria Stuarda a…
,
romança
Música
Terme, emprat tant en el gènere vocal com en l’instrumental, que, com a títol genèric d’una obra independent, designa una de les anomenades ’peces de caràcter’ (peça de caràcter), amb forma lliure, típiques del Romanticisme.
El seu tret principal és, doncs, el caràcter, de tipus líric, evocat per una melodia com a element preponderant sobre qualsevol altre Tot i que, com a peça de caràcter que és, no té una estructura fixa determinada, la seva forma acostuma a ser la d’una cançó estròfica, un rondó, unes variacions o la d’una peça ternària reexpositiva El tempo sol ser lent Es troben exemples de romances vocals en l’obra de G Rossini, G Donizetti i G Verdi, entre d’altres En l’òpera, la romança sovint va precedida del recitatiu, igual que l’ària, la qual substitueix en ocasions En la música…
Pau Civil i Costa
Música
Tenor.
Estudià amb els mestres Vehils i Sabater i debutà al Gran Casino del Masnou amb Rigoletto 1925 Aquell mateix any fou contractat per a fer una gira d’espectacles lírics per Catalunya i la temporada següent realitzà diverses actuacions arreu de l’Estat espanyol Amb un ajut econòmic de la vila de Taià, viatjà a Itàlia, on cantà en diverses localitats Havent tornat, poc després hi anà de nou a estudiar gràcies a la beca Alfons XIII de Barcelona, i actuà amb èxit en teatres italians al costat de les millors figures del moment Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica on cantà una…
,
Teatro Real de Madrid
Música
Teatre d’òpera de Madrid, prop de la Plaza i el Palacio de Oriente, al lloc de l’antic Teatro de los Caños del Peral (1708-1818).
Dificultats econòmiques allargaren la construcció d’un nou edifici, amb projecte d’Antonio López Aguado, fins a la intervenció 1848 d’Isabel II, gran amant de l’òpera Fou inaugurat l’any 1850, el dia de l’aniversari de la reina, amb La favorita , de G Donizetti Esdevingué el centre principal de la vida musical i social madrilenya hi predominà l’òpera italiana -Verdi hi assistí a l’estrena de La forza del destino el 1863- i la francesa, i des de la fi del XIX, l’obra de R Wagner També hi foren presents autors espanyols com R Chapí, T Bretón o J Serrano Hi cantaren les grans veus…
Teatro La Fenice
Música
Teatre d’òpera de Venècia bastit en 1790-92 al Campo San Fantin segons plànols de Gian Antonio Selva.
Rebé el nom del fènix en allusió a la superació dels problemes legals que tingué l’empresa per a la seva construcció, enfrontada al nou Teatro San Benedetto, refet després de l’incendi del 1774 Inaugurat el 16 de maig de 1792 amb I giuocchi d’Agrigento , de G Paisiello i llibret de C Pepoli, adquirí una gran reputació a tot Europa, i s’hi estrenaren obres de G Rossini, V Bellini i G Donizetti El 1836 fou destruït per un incendi i l’any següent es reinaugurà a partir del projecte dels germans Meduna i amb decoració de Tranquillo Orsi, que hi feu predominar el color blau i el dotà…
Edita Gruberova
Música
Soprano eslovaca.
Es formà musicalment al conservatori de la seva ciutat natal i després amplià els estudis a Praga i Viena El 1968 debutà a l’Òpera Nacional de Bratislava amb El barber de Sevilla , representant el paper de Rosina, i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena com a Reina de la Nit de La flauta màgica , paper gràcies al qual començà a ser reconeguda com una de les millors sopranos líriques lleugeres de la seva generació Contractada a partir del 1970 per l’Òpera de Viena, aviat fou aplaudida a la Metropolitan Opera House de Nova York i al Festival de Salzburg, ciutat aquesta darrera on es…
,
Gilbert -Louis Duprez
Música
Tenor i pedagog francès.
Estudià amb el violinista G Charpentier i amb A Choron El 1825 debutà com a tenor en el paper del comte d’Almaviva d' El barber de Sevilla , i prosseguí els estudis de cant a Itàlia, on tingué molta nomenada com a tenore di grazia Un dels seus majors èxits l’assolí el 1835 a Nàpols, amb el paper d’Edgardo de Lucia de Lammermoor , al temps que el timbre de la seva veu s’enfosquí per influència de les tècniques de cant de Domenico Donzelli En retornar a França, participà en les interpretacions de diferents obres de G Rossini, F Halévy, H Berlioz, DF Auber, G Donizetti i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina