Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
Constanţa
Ciutat
Capital del judeţ homònim, Romania.
Situada a la regió de Dobrutja, vora la mar Negra, al sud del llac Siut A més de capital regional de Dobrutja, és un gran centre comercial, cap d’un gran oleoducte té el principal port del país exporta petroli, cereals, fusta, ciment i productes químics i importa maquinària i productes alimentaris Té una important indústria alimentària i drassanes i és un gran centre turístic Seu episcopal ortodoxa Correspon a la colònia grega de Tomis s VI aC en època romana fou un establiment militar de primera importància hi fou exiliat Ovidi Conserva nombroses restes Al s IV fou reconstruïda…
Samuel Cunard

Samuel Cunard
© Fototeca.cat
Navilier anglocanadenc.
Iniciador de la navegació transatlàntica de vapor Començà la carrera com a operari en unes drassanes de Halifax posteriorment, dedicat a activitats comercials, es creà una sòlida reputació com a armador de vaixells de vela Per iniciativa seva, al mes de febrer del 1840 hom llançà a la mar el “Britannia”, que, salpant del riu Mersey el 4 de juliol del mateix any, després d’embarcar 63 passatgers, arribà 14 dies més tard a Boston, on fou rebut triomfalment Vençudes les primeres dificultats, l’èxit l’acompanyà i en deu anys la seva flota sumava nombrosos vaixells de vela i vuit…
indústria naval
Transports
Indústria de la construcció naval.
En acabar la segona Guerra Mundial, la necessitat de refer les flotes en bona part enfonsades pels belligerants flotes neutrals fins i tot estimulà la reconstrucció i la modernització de les drassanes, que treballaren un quant temps a plena capacitat El 1946 foren avarats vaixells per valor d’uns dos milions i mig de tones de registre brut, però les dades certes en manquen dels estats socialistes en general, i d’una forma persistent de la Unió Soviètica i de la Xina són 2 115 milions Nou anys després l’avarament s’havia incrementat el 151,4% el 1966, rere un període un xic més…
El Corpus de Sang
Els avalots del dia de Corpus a Barcelona 1640 Amb el títol Un Corpus de Sangre o los fueros de Cataluña , novella publicada el 1858, l’escriptor i polític Manel Angelón evocava la revolta protagonitzada a Barcelona del 7 al 9 de juny de 1640 Els aldarulls, protagonitzats pels segadors forasters i la menestralia de la ciutat, acabaren amb la vida del virrei, el comte de Santa Coloma —Dalmau de Queralt—, i representaren el punt més àlgid de la revolta social contra els tercios iniciada al final del mes d’abril d’aquell mateix any Fins al segle XIX, però, mai no s’havia emprat aquest nom per…
mestre d’aixa
Transports
Menestral que a les drassanes de vaixells de fusta treballa aquesta i projecta i construeix tota mena d’embarcacions.
L’any 1392, a Barcelona, els mestres d’aixa establiren llur confraria, la qual es mantingué amb poques modificacions fins el 1710, que s’unificaren mestres d’aixa i de calafat El 1761 s’instituí el gremi de mestres d’aixa i de calafat, de gran importància fins el 1813, que les corts de Cadis decretaren la llibertat de treball Posteriorment, el 1824, es reorganitzaren, però perderen una part del caràcter tradicional, fins que el decret del 2 de maig de 1847 dissolgué tots el gremis de mar
Sydney

Sydney. Teatre de l’Òpera
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’estat de Nova Gal·les del Sud, Austràlia.
Situada a ambdues vores de la badia de Port Jackson estuari del riu Parramatta, constitueix el port més bo del país, el més equipat i el més actiu exporta blat, llana, carbó i petroli La ciutat experimentà un gran creixement a partir del 1900, gràcies a l’emigració, i s’ha estès en totes direccions, especialment cap al s Botany Bay El centre de la ciutat és unit per mitjà d’un gran pont a la riba nord de Port Jackson El nucli industrial —drassanes i indústries metallúrgiques, tèxtils, aeronàutiques, d’automòbils, químiques, petroquímiques i alimentàries— és situat prop de Botany…
el Serrallo

Església de Sant Pere al barri del Serrallo de Tarragona (Tarragonès)
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim de la ciutat de Tarragona, situat al sector de port (abans platja) que limita amb la desembocadura del Francolí, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a València i la mar.
Té unes 3 ha d’extensió En aquesta platja els pescadors hi tenien les barques i les botigues, i amb la construcció de la línia del ferrocarril hom autoritzà 1868 la construcció d’edificis sobre aquests solars L’arquebisbe Bonet feu erigir el 1878 la parròquia de SantPere, d’una sola nau, prop de la mar Hi ha drassanes de construcció i reparació de vaixells, la llotja de contractació del peix, el moll de pescadors i les oficines d’exportació de peix Actualment, l’aïllament provocat pel ferrocarril i el trànsit derivat de la proximitat del port comprometen l’…
Charleston
Ciutat
Ciutat de l’estat de Carolina del Sud, als EUA, en una estreta península, a la confluència dels rius Ashley i Cooper.
El port, un dels més importants de la costa atlàntica meridional dels EUA, amb un ample hinterland les dues Carolines, Geòrgia, Kentucky, Tennessee i Alabama, trafica en cotó, tabac, fertilitzants, carbó, fustes i productes hortícoles Té indústria alimentària, tèxtil, de la fusta, de l’amiant, paperera, química, metallúrgica drassanes Base naval i estació de turisme d’hivern Centre d’ensenyament superior The Citadel, fundat el 1842 College of Charleston, fundat el 1785, i Medical University of South Carolina, fundada el 1824 Fundada el 1670 pels anglesos amb el nom de Charles…
Ancona
Ciutat
Ciutat i capital de la província d’Ancona, a la regió de les Marques, Itàlia, a la costa adriàtica.
Forma un amfiteatre sobre el vessant del mont Conero És un excellent port natural de l’Adriàtica pesca amb drassanes i és també un nucli industrial ciment, sabates, productes farmacèutics, conserves Aeroport Fundada pels grecs de Siracusa el 390 aC El port fou millorat per Trajà el 115 aC Bisbat des dels segles V-VI Fou donada al papat el 774 defensà la seva autonomia i el seu actiu comerç contra els musulmans, els normands i els venecians Els francesos la prengueren al papa el 1797 El 1808 fou annexada al regne d’Itàlia Retornada al papat el 1815, el 1860 passà definitivament al…
Romeu de Marimon i de Montoliu
Història
Funcionari reial i municipal.
Formà part del Consell de Cent, fou veguer de Barcelona 1275-99, ambaixador a Egipte 1292, a Sicília, al Marroc i a altres països mediterranis, batlle general de Catalunya 1301-03 i batlle de Barcelona 1303-06 El 1285, davant el perill d’invasió francesa, s’ocupà, per ordre de Pere II, de reforçar les muralles de la ciutat, de refer les drassanes i assumí la castellania de Montcada Anà amb les galeres de Bernat de Peratallada al nord d’Àfrica 1288, comandà les galeres que acudiren a Múrcia, en la campanya contra Castella 1296, i participà al setge d’Almeria 1309 Exposà en una carta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina