Resultats de la cerca

Casada 1491 amb Lluís Maria Sforza Ludovico il Moro, duc de Bari, secundà les ambicions del seu marit al ducat de Milà Típica princesa del Renaixement, brillà per la fastuositat, el refinament i la intelligència

Es casà el 1536, amb Alessandro de Mèdici, duc de Florència, i, en segones noces 1539, amb Octavi Farnese Octavi I de Parma, motiu pel qual és sovint anomenada Margarida de Parma Escollida pel seu germà Felip II com a governadora dels Països Baixos 1559-67, cercà la collaboració dels elements moderats de la noblesa flamenca, a través del consell d’estat, i sovint es féu portaveu de les seves aspiracions davant el sobirà La pressió dels elements radicals sobre els caps moderats Orange, Egmont, Horn accentuà les reivindicacions autonomistes i religioses d’aquests, a les quals Felip II, per…

Una de les dives més destacades de l’òpera del Barroc, inicià la carrera el 1716, o potser una mica abans, cantant als teatres de les principals ciutats del nord d’Itàlia Al cap de pocs anys ja ostentava el títol de virtuosa di camera de la duquessa Violant de Toscana Es casà amb el compositor Pietro Giuseppe Sandoni Sense ser una gran actriu ni una dona bonica, el seu cant expressiu i matisat, una gran facilitat tècnica, la seva naturalitat en les ornamentacions i la seva afinació acuradíssima, la convertiren en un ídol de l’escena europea La seva fama, però, la hi proporcionà…

Els membres d’una de les branques de la família Álvarez de Toledo eren els senyors de Valdecorneja, que figuraven com a magnats de la cort de Castella, i grans terratinents a les actuals províncies d’Àvila i de Salamanca Prosperaren durant l’etapa dels Trastàmara, i un d’ells, Gutiérrez Álvarez de Toledo y de Ayala, arquebisbe de Sevilla i de Toledo, rebé la senyoria d’Alba de Tormes 1430 El títol fou elevat a comtat el 1459 a favor del seu nebot i successor, Fernando Álvarez de Toledo y Sarmiento el seu fill, García, es casà amb una Enríquez, filla de l’almirall de Castella i tia de Ferran…

El seu quadrinet fou anomenat també Rodrigo I González Giron , mort a la batalla d’Alarcón 1195 El quadrinet d’aquest, Gonzalo IV Girón el Dolent , es casà amb María Téllez de Meneses, que vinculà el seu cognom als descendents Llur besneta Teresa Téllez-Girón , hereva del llinatge, es casà amb Martín Vázquez de Acuña, primer comte de Valencia de Don Juan Llur fill gran fou l’hereu de la mare, i es digué Alfonso III Téllez-Girón és casà amb María Pacheco, hereva d’aquest llinatge, i tingueren dos fills Pedro Girón y Pacheco, que formà la línia dels ducs d’Osuna, i el gran, que es digué Juan…

Vida i obra Fugí de la Txecoslovàquia comunista amb la seva família Després d’estudiar i doctorar-se en literatura comparada a la Universitat d’Illinois, el 1983 fixà la residència a Catalunya, on exerceix com a traductora, autora de narrativa de ficció i articulista Ha donat a conèixer en català i castellà un gran nombre de clàssics de les literatures txeca i russa modernes, entre els quals obres de B Hrabal, M Kundera, V Havel, J Seifert, K Siktanc, K Čapek, J Škvorecký, A Akhmatova, M Cvetaeva, I Babel, F Dostojevskij, B Okudjava, H Raal, M Tsvetàieva, A i B Strugatski Les seves versions l…

Pertanyia a una família burgesa catalana que li pogué pagar els estudis musicals El seu pare, aficionat a la música, duia el jove Ferran a veure òpera italiana Començà a compondre de molt jove, quan encara no havia completat la seva formació musical També, en aquesta primerenca etapa de la seva vida, s’entretenia cercant sonoritats en la guitarra i el violí Es formà a l’Escolania de Montserrat 1790-95, on sistematitzà i amplià els seus coneixements musicals sota el mestratge d’Anselm Viola sobre l’ensenyament rebut deixà més tard una interessant relació escrita El 1795 s’establí a Barcelona,…

Fill d’un daurador de Saragossa, on es formà, al taller de José Luzán, a setze anys pintà el reliquiari de Fuendetodos Fracassà als concursos de l’Academia de San Fernando 1763 i 1766 i anà pel seu compte a Roma 1771, on conegué, i practicà, l’art neoclàssic De nou a Saragossa, pintà al fresc el cor de la capella de la Mare de Déu, al Pilar 1772, i es casà amb la germana de Francisco Bayeu El seu primer gran cicle fou la decoració de la cartoixa d’ Aula Dei El 1774 ja residia a Madrid i, protegit pel seu cunyat, fou cridat per AR Mengs a treballar al servei de la corona, a fer cartons per a…

Fou disposat el seu casament amb Frederic III, rei de Romans i duc d’Àustria i Estíria, fill de l’emperador Albert I, el qual s’efectuà per poders a Barcelona 1313, i personalment 1315 a Ravensburg, on fou coronada Feu construir a Viena l’església dedicada a sant Lluís oncle matern seu Morí cega

Visqué amb la seva mare Cesarina Lancia i la seva germana menor Constança a la cort de la seva tia Joana I de Nàpols Pretesa 1366 en matrimoni pel seu cosí Frederic III de Sicília, aspirant al ducat d’Atenes vacant en morir Frederic 1355, germà d’Elionor, aquesta s’hi oposà, contra el parer de Joan, que hi veia un motiu de pau entre Nàpols i Sicília, i es casà 1367 en secret amb Aimon de Gebennis, nebot del futur papa Climent VII, per la qual cosa fou empresonada a Aversa Tampoc Gualter d’Enghien, aspirant igualment al ducat, no aconseguí la seva mà Alliberada finalment, es casà amb Guillem…