Resultats de la cerca
Es mostren 3812 resultats
biodeterioració
Biologia
Destrucció, mitjançant l’acció d’éssers vius, de materials d’interès econòmic.
Comprèn, entre d’altres, l’atac per part de microorganismes, fongs, insectes, etc, de la fusta, el paper, els teixits, els productes alimentaris, etc obstrucció o corrosió de canonades per obra de bacteris incrustació del buc dels vaixells per pegellides, lamellibranquis, cirrípedes, etc destrucció de productes emmagatzemats per obra dels rosegadors, etc La importància econòmica de la biodeterioració pot arribar a atènyer un grau considerable
grau d’incidència
Economia
Dret fiscal
Mesura en què un subjecte econòmic és afectat per les obligacions tributàries.
Thomas Balogh
Economia
Economista britànic d’origen hongarès.
Estudià a Budapest i a Berlín i el 1931 s’establí a la Gran Bretanya, on es naturalitzà Professor des del 1939 al Balliol College d’Oxford Actuà dins l’òrbita del partit laborista, juntament amb Nicholas Kaldor, i fou assessor econòmic del govern de Harold Wilson Expert en problemes de desenvolupament, fou conseller econòmic de governs de països del Tercer Món i membre de diversos organismes internacionals Entre les seves obres cal remarcar Economic Policy in Underdeveloped Areas and the Price Mechanism 1962, Planning for Prosperity 1963, Labour and Inflation 1970 i The…
Conferència sobre la Cooperació Econòmica Internacional
Conferència que, en 1975-77, reuní a París 19 països en via de desenvolupament, 7 països industrialitzats i l’aleshores Comunitat Europea.
El 1981 se'n realitzà una altra a Cancún Mèxic La conferència, també anomenada Diàleg Nord-Sud, intentà definir un nou ordre econòmic internacional que afavorís el creixement econòmic dels països en via de desenvolupament Tingué com a precedents o corollaris la UNCTAD, la declaració sobre l’establiment d’un nou ordre econòmic internacional i el seu pla d’acció 1974, la Carta de Deures i Drets Econòmics dels Estats 1974, l’establiment del Fons Comú per a Primeres Matèries 1979 i la reconsideració del marc legal del GATT a la Ronda de Tòquio 1979, entre d’altres
Joseph Alois Schumpeter
Joseph Alois Schumpeter
© Fototeca.cat
Economia
Economista austríac.
Estudià a la Universitat de Viena, on fou alumne de Wieser, Philippovič i Böhm-Bawerk A Anglaterra es relacionà amb Marshall i Edgeworth Fou professor a les universitats de Cernowitz i Graz Escriptor prolífic, el seu primer llibre, sobre la natura i el contingut de la ciència econòmica, Wesen und Hauptinhalt der theoretischen Nationalökonomie ‘Essència i contingut principal de l’economia teòrica nacional’, 1908, fou seguit d’una notable obra de creació Theorie der wirtschaftlichen Entwicklung ‘Teoria del desenvolupament econòmic’, 1912, que introduí una interpretació dinàmica del capitalisme…
Robert Merton Solow
Economia
Economista nord-americà.
Llicenciat 1947 i doctorat 1951 a Harvard, fou professor d’estadística 1949-53 i catedràtic d’economia 1954-95 al Massachusetts Institute of Technology Fou president de l’Econometric Society 1964 i membre del comitè de direcció del Federal Reserve Bank of Boston 1975-80 Els seus treballs durant més de quaranta anys se centraren en l’estudi de la corba de Phillips, un principi de la teoria econòmica que estableix una relació inversa entre la inflació i la desocupació dins un país Elaborà diversos models economètrics de creixement, conjugant el pensament keynesià amb els postulats neoclàssics…
Nicholas Kaldor
Economia
Economista britànic d’origen hongarès.
Professor a Londres i a Cambridge, intentà de sintetitzar la teoria keynesiana amb la teoria clàssica És autor, entre d’altres, d' Essays in Economic Development 1961, Essays on Economic Policy 1964, The Origins of the New Monetarism 1981 i Limitations of the General Theory 1983
recuperació
Economia
Etapa del cicle econòmic que enllaça la contracció amb l’expansió o prosperitat.
Després d’una etapa caracteritzada per una disminució de la velocitat de creixement de la renda i, per tant, de disminució de la inversió, s’inicia la fase de recuperació com a resultat d’un increment de la inversió, sia per motius exògens a l’activitat econòmica, sia perquè la capacitat productiva existent ha arribat a un nivell inferior al de producció adequat Un cop iniciada, la despesa extra crea una ocupació extra i unes rendes extres que al mateix temps induiran a augmentar les despeses
expansió
Economia
Fase del cicle econòmic caracteritzada per una prosperitat generalitzada de l’activitat econòmica.
Quan es donen causes estranyes al procés de producció que fan preveure la possibilitat d’augmentar els guanys es produeix una mobilització intensiva dels recursos, amb el consegüent increment del producte Aquesta fase, generalment acompanyada d’inflació, és frenada quan el creixement dels preus afecta la demanda o quan hom arriba a la plena utilització dels recursos
consumisme
Economia
Corrent econòmic fonamentat en l’increment de consum de béns ( societat de consum
).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina