Resultats de la cerca

Té una longitud d’uns 1400 m, però és molt estret la seva superfície es de 34 ha Serveix de base a un far de segon ordre que orienta la navegació, situat a uns 53 m sobre el nivell del mar Hi viu una gran colònia de sargantanes negres, endèmiques de Menorca Té un petit ancoratge per a barques i una petita edificació propera on hom es pot resguardar L’illa està protegida amb diferents figures ZEPA Zona especial de protecció d’aus, LIC Lloc d’interès comunitari i ANEI Area natural de especial interès També el seu fons marí està catalogat dins dels BIC Bé d’interès cultural per la…

Les notables diferències entre les superfícies urbanes i les naturals sobretot pel que fa a les dràstiques modificacions d’estructura i composició que comporta una superfície edificada produeixen al seu torn una important modificació de la capa d’aire que recobreix la ciutat El moviment de l’aire es veu sotmès al fre que suposa la major rugositat de la superfície urbana, els fluxos de matèria contaminants i energia calor antropogènica determinen també canvis en la composició, temperatura i humitat de l’aire L’alçària de la capa límit natural, típicament de l’ordre d’1 km, es veu augmentada en…

És autor d’importants contribucions a la concepció moderna de la geologia del vessant sud dels Pirineus, que posen de manifest el paper de la tectònica d’encavalcaments i mantells en l’edificació estructural de la serralada Estudià a la Universitat de Montpeller, d’on esdevingué professor assistent el 1968, i posteriorment professor 1984, amb un parèntesi a la companyia petroliera Total del 1975 al 1976 El seu treball de doctorat sobre la serralada pirinenca conduí al llibre Étude tectonique des nappes et séries decollées de la partie centrale du versant sud des Pyrénées 1972, on…

L’església de Sant Bernabé de les Tenes s’erigí a l’antiga vila rural de les Tenes, “ Terinas ” o “ Tendas ”, que havia estat objecte de donació dels seus delmes i primícies per part del bisbe Gotmar de Vic a l’església de Sant Pere de Ripoll, l’any 890 L’església devia existir ja el segle X com a filial del monestir ripollès I l’any 1011, a la butlla atorgada pel papa Sergi IV en reconeixement de les propietats del monestir de Ripoll, s’esmenten uns alous de “ valle Tentarios ” Al segle XVIII s’aixecà una nova església sobre el solar de l’edificació antiga L’any 1878 fou…

L’any 1012 l’abat de Sant Quirc de Colera reclamà judicialment, i li fou reconegut, el domini del vilar “ Abiliarios” , que retenia el vescomte Dalmau Un document sense datar, del darrer quart del segle XI, parla de l’església de Sant Jaume d’Abellars i del seu vilar on el vescomte Ramon Guillem tenia terres en feu d’aquest monestir Les ruïnes del vilar d’Abellars han estat localitzades molt recentment en el paratge que conserva els topònims de “casal d’Abellars” i “Roc de la Penya de Sant Jaume” Tanmateix, entre les diferents restes d’edificació, en el seu estat actual i sense…

Els jerònims s’hi establiren el 1546, però la fundació, obra de Germana de Foix i del seu tercer marit Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, lloctinents de València, que més tard foren enterrats a la cripta de l’església del monestir, datava del 1535 Els inicis del monestir foren molt turbulents els fundadors adquiriren el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, fundat el 1371, filial de Valldigna, i sobre el seu solar feren edificar el nou edifici Els monjos de Valldigna es resistiren a abandonar el lloc, i per això calgué expulsar-los-en violentament el 1545 i sostenir un plet que acabà…

Situació Ruïnes que dibuixen una planta rectangular d’aquesta enigmàtica construcció situada a llevant del turó del castell d’Oliana ECSA – JA Adell Les restes de l’edifici conegut com Sant Joan del Castell són a tocar del marge d’un camp proper, a llevant, del turó del castell d’Oliana Mapa 34–11291 Situació 31TCG597608 Per anar-hi cal agafar el camí que porta al castell d’Oliana i, en el primer trencall, prendre el camí de la dreta A uns 100 m hi ha el camp on es troben les restes de l’edifici JAA Història L’única referència coneguda de l’església de Sant Joan Baptista del Castell data del…

El sector de la construcció i del PIB als Països Catalans 1996-2006 La construcció ha estat un autèntic revulsiu del creixement econòmic a l’inici del segle XXI De fet, no és possible entendre el creixement econòmic de la dècada 1996-2006 sense tenir en compte aquest sector que ha estat, conjuntament amb el sector exterior, un dels principals protagonistes El 2000, el sector de la construcció als Països Catalans es valorava en 13 861,3 milions d’euros i donava ocupació a 578 600 persones Els anys 1996-2006 van representar un cicle expansiu del sector de la construcció I no tan…

Llicenciat en ciències biològiques 1976 i psicologia 1980 per la Universitat de Barcelona Fou fundador i director 2000-20 de l’Agència Local d’Ecologia Urbana de Barcelona BCNecologia A través dels treballs realitzats a BCNecologia desenvolupà diversos projectes d’urbanisme, espai públic, mobilitat, edificació i energia, i biodiversitat fins a convertir l’Agència en un referent en l’àmbit internacional És president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial És autor de diverses publicacions i articles cientificotècnics i de divulgació sobre medi ambient urbà Entre les seves…

La torre de Sant Marçal o Can Quarantella es troba situada dins el nucli de Sant Marçal de Quarantella Les escasses notícies històriques que hi fan referència esmenten l’existència al segle XIII dels Corantella, família militar propietària de la Torre de Call, nom antic de l’edificació subsistent, i senyors de la parròquia de Sant Marçal Per aquest motiu, es cognomenaren també alguns dels seus membres, sobretot al segle XIII, amb el nom de Santmarçal En l’actualitat, la fàbrica de la torre, en bon estat de conservació correspon a un bell edifici gòtic dels segles XIV i XV, tot i…