Resultats de la cerca
Es mostren 1009 resultats
nebulosa

Nebulosa Roseta
© Corel
Astronomia
Condensació de matèria interestel·lar
en forma de núvol de contorns imprecisos i que pertany a la Galàxia.
Fins al començament del s XX, aquest terme fou utilitzat per a indicar tant els núvols de matèria interestellar de la Galàxia com les galàxies exteriors, puix que, a causa de la poca potència dels instruments d’observació, els dos tipus d’objectes celestes presentaven un aspecte semblant Actualment, però, aquesta segona accepció ha estat abandonada per tal d’evitar confusions Les extensions abastades aparentment per les nebuloses van des d’un màxim de 3° a la nebulosa d’Orió fins a no presentar pràcticament cap diàmetre mesurable El diàmetre real d’una nebulosa és d’uns quants parsecs, amb el…
filament
Electrònica i informàtica
Fil metàl·lic molt fi i d’una elevada resistència que esdevé incandescent en passar-hi el corrent elèctric.
És emprat per a produir llum a les làmpades d’incandescència i per a l’emissió d’electrons en els tubs electrònics El filament, generalment de tungstè, va dins una ampolla de vidre on hi ha el buit o bé un gas inert làmpada, tub electrònic
Banco de Crédito Industrial
Entitat oficial de crèdit a mitjà i llarg termini constituïda l’any 1920 a Madrid.
Concedeix préstecs per a noves indústries o per a l’ampliació de les existents Reformat el 1927 i el 1941, operà fins a la seva estatització 1962 amb aportacions del tresor i l’emissió de cèdules Des d’aleshores depèn de l’Instituto de Crédito Oficial ICO
moneda rossellonesa
moneda rossellonesa Diner de billó ric, encunyat a nom del comte Girard I (1102-1115) a Peralada
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Perpinyà, pròpia del Rosselló.
La primera notícia documental de la moneda rossellonesa és de temps del comte Guislabert I, que governà el comtat entre el 991 i el 1013 Les primeres monedes conegudes són, però, les que s’atribueixen al comte Gausfred II 1008-74, amb creu a l’anvers i l’anagrama format per les lletres ROSCI-LO-NI al revers, també en forma encreuada Aquesta moneda, adaptada al sistema carolingi de 12 diners per cada sou, i 20 sous per lliura de moneda, tenia una talla de 44 sous per lliura d’argent 2 sous més que la de Barcelona a nom de Ramon Berenguer I, equivalència que anà augmentant amb el pas del temps…
laringe

Visió interna de la laringe a través d’una secció sgital
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura músculocartilaginosa, buida, simètrica i regular.
Situada a la part anterior del coll, damunt la tràquea i sota la llengua i el hioide, en comunicació amb la faringe i amb funció respiratòria, de deglució, expectorant, tussígena, protectora, fixadora i fonatòria per mitjà de les cordes vocals veritables La laringe és formada per tres cartílags imparells medians cricoide, tiroide i epiglòtic i quatre parells laterals aritenoide, de Santorini, de Morgagni i els sesamoides anteriors Hi ha lligaments i músculs amb acció dilatadora, tensora i constrictora de les cordes vocals, com també una innervació vegetativa de tipus sensitiu i motor L’…
càtode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode fornidor de càrregues negatives i receptor de les positives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals hi ha un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per tant, en els dispositius alimentats per una font de tensió exterior, pel càtode entren els electrons del circuit exterior cap a l’interior del dispositiu, i, per això, és l’electrode negatiu en canvi, és el positiu en els generadors electroquímics, piles o acumuladors En els tubs electrònics el càtode produeix electrons per algun tipus d’emissió termoelectrònica, fotoelectrònica, etc, els quals són atrets per l’ànode segons el tipus d’emissió hom parla de càtode termoelectrònic, càtode fotoelectrònic, càtode fred, etc En un rectificador sòlid, el càtode forneix…
contraprogramació
Estratègia de programació televisiva que té com a objectiu disminuir l’eficàcia, amb relació al volum d’audiència, dels programes que ofereix la competència.
La contraprogramació activa suposa l’emissió en el canal propi, per exemple, d’un programa de les mateixes característiques que el que emet el canal de referència La contraprogramació passiva, en canvi, actua oferint en el canal propi un producte que presenti una alternativa al canal de referència
ceilòmetre
Meteorologia
Instrument emprat per a mesurar l’altura dels núvols, determinant-ne així el sostre.
Consisteix bàsicament en un emissor de feixos lluminosos o de làser i un receptor que determina la distància recorreguda des del moment d’emissió pel feix reflectit en la capa de núvols És emprat per a la determinació de la visibilitat i de les condicions meteorològiques dels aeroports
senyal
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de metall baix i de poc valor, encunyada a Catalunya des de les revoltes del temps de Joan II (segle XV), com a conseqüència de la manca de moneda divisionària.
Tenien un valor assimilable als diners menuts, i tant l’emissió com la circulació era d’àmbit local Per això, llurs característiques en metall, pes i tipus podien ésser molt variables Continuaren emetent-se abundantment fins a la guerra dels Segadors, i de manera especial sota Ferran II de Catalunya-Aragó
Vulcano

Vulcano vist des de Lipari
Peter F. (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa de la mar Tirrena, la més meridional de les illes Eòlies, a menys de 20 km de la costa nord de Sicília, separada de l’illa Lipari (al N) per un canal de 750 m d’amplària.
Al NW, al Monte Saraceno 480 m, s’obre el gran cràter del volcà Vulcano o Fossa Grande, encara actiu, bé que la darrera gran erupció data de 1888-90 El grup del Monte Aria 500 m, al S, també és de caràcter volcànic, amb emissió de vapors sulfurosos fumaroles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina