Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…

Apleguen trenta-set articles en llengua castellana sobre el teatre espanyol, amb poques variacions respecte als que van ser publicats a les pàgines de La Vanguardia entre el 1892 i el 1895 L’obra ofereix una panoràmica de l’escena espanyola del s XIX que encara és de consulta obligada El primer volum és dedicat al drama, i el segon, que quedà interromput per la seva mort, a la comèdia i al sainet El mètode seguit per Yxart combina la visió històrica amb la voluntat d’interpretació No es queda en la visió externa dels fets, sinó que proposa una lectura global de la significació sociològica de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Equip Produccions JAndreu, Barcelona, Maran Film Munic ARGUMENTI GUIÓ Carles Andreu, Benet Rossell FOTOGRAFIA Carlos González, Sergi Grau i Manolo Lorente Eastmancolor, normal MUNTATGE Manolo Lorente MÚSICA Carles Cases, amb la collaboració de Lluís Llach REALITZACIÓ Toni Torronteras REALITZACIÓ LAY-OUTS EVentura ANIMACIÓ MEArias, PDelgado, VDomènech, JBenedetti, AGarcia, JGuasch, LMarcato, PPardell, BPedrosa, CPuig, JTarragó, JTorres, JLSolís FONS Toni Deu, Miquel Ibáñez, Joaquim Royo, EVentura ESTRENA Barcelona, 05121990, Madrid, 21121990 PREMIS…

Vida Es llicencià a l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB, i el 1976 inicià la titulació de construcció i manipulació de titelles i marionetes a l’Institut del Teatre de Barcelona Després treballà un any i mig en la companyia londinenca Cap & Bells Puppets i feu un curs d’escultura al Hampstead Garden Institute A partir del 1985 començà a combinar l’estilisme de vestuari i la decoració en publicitat, teatre La casa per la finestra , 1997 Barcelones , 1999, i Sallinger , 2002, exposicions, cinema i televisió Debutà en la decoració i el disseny de vestuari a la telesèrie…

Fundat el 1971 dins del moviment del teatre independent, sota la direcció de Salvador Távora En les seves produccions, hom ha intentat combatre la imatge de l’Andalusia més tòpica mitjançant el recurs a l’èmfasi sobre el dolor i la violència silenciada La presència de màquines ha estat una constant en l’escenografia dels espectacles d’aquest grup, juntament amb la música i el cant D’entre els seus muntatges destaquen Quejío 1972, de clar predomini de la plàstica sobre qualsevol altre component, sia interpretatiu o textual  Los palos 1975  Andalucía amarga 1979, poema físic i sonor sobre l’…

Es formà en dibuix artístic a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, al principi de la dècada de 1940 El 1945 feu la seva primera exposició individual a la Sala Rovira de Barcelona —encara feia servir un figurativisme que progressivament abandonà— i l’any següent s’encarregà de l’escenografia de Bodas de sangre , de García Lorca, al Teatre de Barcelona Aquest inici de carrera està marcat també per la participació en el primer Saló d’Octubre, el 1948, que afavorí la collaboració amb Dau al Set en el darrer número de la publicació, el pas pel II Cicle Experimental d’Art Nou de la…

Estudià dret i ciències de la comunicació, però finalment orientà la seva carrera cap a la música Una de les seves primeres feines fou la d’assistent del director del Festival de Flandes 1968 Del 1973 al 1980 treballà com a director artístic a les òperes de Düsseldorf, Frankfurt i Hamburg i, abans d’assumir el càrrec de director del Théâtre de la Monnaie de Brusselles 1981-92, fou conseller tècnic de programació de l’Òpera de París 1979-81 La direcció del teatre de La Monnaie de Brusselles, que convertí en tot un referent líric gràcies a una moderna i innovadora direcció artística que…

Al segle XVIII solia rebre el nom de serenata WA Mozart Il re pastore , 1775 Generalment els efectius instrumentals es limiten a una orquestra de cambra, amb un nombre petit de cantants G Donizetti Rita , obra pòstuma, 1860 Al segle XX, les creixents dificultats d’escenificació feren renéixer l’interès per l’òpera de cambra GC Menotti The Telephone , 1946, i Amahl and the Night Visitors , 1951 F Poulenc La voix humaine , 1958 A Catalunya, aquesta solució ha estat adoptada també per diversos autors X Montsalvatge Una voce in off , 1961 D’Arquer Una jornada con-Vincent , 2001

Obra d’artesans immigrats o itàlics d’àmbit hellenista, i documentats sobretot a les cases i villes vesuvianes collapsades pel volcà l’any 79 dC, que AMau classificà Geschichte der dekorativen Wandmalerei in Pompeji , 1882 en quatre fases o estils principals cronològicament i tipològicament diferenciats, simplificació que avui resulta superada però d’ús comú i encara útil El primer estil o sistema estructural ~200 aC — 90/80 aC imita amb colors vius elements i materials de construcció i revestiment, dels quals són un succedani econòmic alhora que accentuen plàsticament l’arquitectura Casa…

Vida Començà els estudis musicals amb el seu pare, que era director de banda A divuit anys ja havia escrit una missa i l’any següent debutà com a pianista Completà aquests estudis al Conservatori de Rio de Janeiro, amb Joaquim Giannini L’any 1861 estrenà la seva primera òpera, A noite do castelo , i el 1863 la segona, Joana de Flandres El gran èxit aconseguit amb aquestes obres feu que l’emperador Pedro II li concedís el títol de Cavalliero da Orden do Rosa i una beca per a anar a estudiar a Itàlia Del 1864 al 1866 estudià al Conservatori de Milà amb Lauro Rossi, i a partir de llavors la…