Resultats de la cerca
Es mostren 1282 resultats
mediatització
Història
Incorporació d’un país germànic dependent directament o immediatament de l’emperador a un altre estat del Sacre Imperi en el qual el nou sobirà es converteix en un sobirà intermedi.
Al Sacre Imperi hi havia dos tipus de feus el feu immediat , que depenia directament de l’emperador, i el feu mediat , que també en depenia, però per mitjà d’un altre senyor La mediatització consistia a fer passar territoris o individus de la primera categoria a la segona, i la seva finalitat fou de reduir l’extraordinària autoritat del Sacre Imperi i de reforçar el poder d’alguns dels seus països, en detriment de la sobirania de l’emperador Les principals disposicions mediatitzadores foren efectuades arran de les guerres napoleòniques, en la creació de la Confederació del Rin…
Joan Carles Gomà Aznar
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al CN l’Hospitalet, debutà en la màxima categoria estatal amb el CN Barcelona 1982-90 Guanyà dues Lligues 1982, 1983, una Copa del Rei 1989 i participà en quatre Recopes d’Europa El 1990 fitxà pel CE Mediterrani, amb el qual guanyà una Copa del Rei 1993 i participà en un LEN Trophy 1993 i en quatre Recopes d’Europa 1994-97 Amb la selecció estatal, es proclamà campió del món junior a Barcelona 1983 Entre el 1985 i el 1988 fou noranta-nou vegades internacional absolut Participà en el Campionat d’Europa 1985, 1987 i del Món 1986 La Federació Espanyola de Natació li concedí la medalla…
Daniel Cèrcols Uset

Daniel Cèrcols Uset
CN Sabadell
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Natació Montjuïc, fou dues vegades campió d’Espanya juvenil 1992, 1993 i obtingué la medalla de bronze en el Campionat d’Europa júnior 1994 Fitxà pel CE Mediterrani, CN Catalunya 2000-04, CN Sabadell 2004-10 i CW Navarra 2010-11 Guanyà dues Lligues catalanes 2003, 2005, una Copa del Rei 2005 i una Supercopa d’Espanya 2005 Amb la selecció espanyola jugà setanta-quatre partits, disputà dos Campionats d’Europa 1997, 2001 i guanyà la medalla d’or dels Jocs Mediterranis 2001 i la de plata a la Lliga Mundial 2002 Rebé la medalla de Serveis Distingits en Bronze 1998 i Argent 2002 i la…
Cristina Salvador González
Natació
Nedadora de natació sincronitzada.
Membre del Club Natació Granollers Component de la selecció estatal en les especialitats d’equip i de combo, guanyà una medalla de plata a la Copa del Món 2009, i als Campionats d’Europa dues de plata 2010, 2014 i dues de bronze 2014, 2016 En els Campionats del Món, conquerí una medalla de plata 2009 i una de bronze 2011, i en els celebrats a Barcelona 2013 assolí tres medalles de plata Participà en els Campionats d'Europa del 2016 en la modalitat de solo tècnic i lliure El 2009 rebé la medalla extraordinària al mèrit esportiu de la federació catalana i, el 2011, la medalla de…
Francesc Segalà Torres
Natació
Nedador i àrbitre.
Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya en 400 m lliure 1928 i 4 × 200 m lliure 1926, 1927, 1928, i campió d’Espanya en 400 m i 1500 m lliure 1928 i 4 × 200 m lliure 1926, 1927, 1928, 1931 En els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 nedà la final dels 4 × 200 m lliure amb l’equip espanyol Esdevingué àrbitre de natació, salts i waterpolo del collegi català, assumint-ne la secretaria 1930 i la presidència 1939-43 També fou un dels cofundadors del collegi estatal 1943 i membre de la seva primera junta directiva És membre de mèrit del collegi català 1958 i té la medalla …
Joan Vergé Oller
Natació
Dirigent de natació.
Vinculat al Club Natació Manresa, del qual fou president en tres ocasions en el període 1950-62, impulsà la piscina coberta del club segona d’aquestes característiques construïda a Espanya Fou vicepresident de la federació catalana i de la comissió estatal de natació escolar i utilitària 1953-57 que el 1956 assolí l’acord ministerial que declarava la natació “d’interès nacional” i que s’havia d’iniciar en edat escolar Rebé la medalla al mèrit esportiu de la ciutat de Manresa d’argent 1954 i or 1959 l’extraordinària al mèrit esportiu de la federació catalana 1956 i la placa d’…
borur
Química
Compost binari de bor i un element menys electronegatiu, generalment metalls de transició.
La seva composició, llevat de casos isolats, no és estequiomètrica depèn, en darrer terme, de les exigències del reticle de bor i del metall, i no pas de les relacions de valència El mètode d’obtenció de borurs que ha resultat més reeixit ha estat l’electròlisi dels borats fosos mètode d’Andrieux La majoria tenen propietats metàlliques amb independència dels metalls de què deriven Els borurs metàllics es caracteritzen pel fet de tenir punts de fusió molt elevats, una duresa extraordinària i conductivitats elèctriques relativament elevades Tenen, en general, inèrcia química…
Pere de Noguera
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Fill d’entallador, ofici que aprengué del seu pare a Sevilla, on residí des de vers 1612-15, cap al 1617 marxà al Perú Amb obrador propi a Lima ja el 1619, li foren encarregades importants obres a la catedral d’aquesta ciutat, com ara el sagrari i la custòdia 1623, el cadirat de cent places 1623, extraordinària mostra del barroc americà, la tribuna i la trona 1627, l’acabament 1650 de la façana i la portalada del Perdón, iniciada, entre d’altres, per Juan Martínez de Arrona en 1626-36, a més de la restauració de la font de la Plaza Mayor Fou mestre major de l’art de l’…
Victor Sjöström
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic suec.
Considerat com un dels més importants realitzadors del seu país, inicià la seva tasca el 1912 dirigint obres tan remarcables com Terje Vigen 1917 Tösen från stormyrtorpet ‘La filla de la torbera’, 1917, Berg-Ejvind och hans Hustru ‘Els proscrits’, 1918, Mästerman ‘Mestre Samuel’, 1920, Körkarlen ‘La carreta fantasma’, 1921, etc, i a Hollywood, on fou cridat, The Scarlet Letter 1926 i sobretot The Wind 1928, entre altres Havent tornat al seu país 1930, es dedicà majorment a la tasca d’actor cinematogràfic i teatral, bé que dirigí encara algunes pellícules Influí d’una manera notable en la…
Antoni Comellas i Cluet

Antoni Comellas i Cluet
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof.
Cursà estudis eclesiàstics als seminaris de Solsona i de Vic Sacerdot 1856, fou nomenat professor de llatí 1859 i de teologia 1862 al seminari de Solsona La seva explicació 1866 de les processions divines en el misteri de la Trinitat fou objecte d’inquietud en els medis eclesiàstics, i no fou aprovada per la congregació de l’índex, a la qual recorregué Assolí una extraordinària erudició i publicà Demostración de la armonía entre la religión y la ciencia 1880 i Introducción a la filosofía 1883 Cal esmentar, d’altra banda, la traducció del Prefacio y notas apologéticas al opúsculo…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina