Resultats de la cerca
Es mostren 14652 resultats
comtat de Cocentaina
Història
Títol senyorial concedit el 1448 a Eiximèn Peris de Corella, conseller i coper major d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, els descendents del qual ben aviat foren cognomenats Roís de Corella
.
Passà als Dávila, als Benavides, ducs de Santisteban del Puerto, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli 1805 Al començament del s XVII el comtat comprenia la vila de Cocentaina i els llocs de l’Alcúdia del Comtat, Penella, l’Alqueria de Ferrís, Turballos, Gaianes, Alcosser i Muro del Comtat, nucli de la comarca anomenada posteriorment el Comtat
Unigenitus
Butlla de Climent XI (1713) en què foren condemnades centuna proposicions extretes de Le Nouveau Testament en français avec des réflexions morales sur chaque verset, de Pasquier Quesnel, censurades dejansenisme..
L’oposició d’alguns prelats al document pontifici La Broue de Mirepoix, Colbert de Montpeller, Langle de Boulogne i Soanen de Senez donà origen al moviment jeràrquic dit dels apellants
procés de Verona
Història
Procés polític que tingué lloc a Verona pel gener del 1944, instruït pel govern de la República Social de Saló contra dinou membres del gran consell, com a responsables de la caiguda del règim feixista a Roma.
Tots els membres d’aquest gran consell, llevat de Cianetti, foren condemnats a mort, i els cinc que hi eren presents Ciano, De Bona, Marinelli, Pareschi i Gottardi foren afusellats
Generació del 27
literatura castellana
Nom donat al grup d’escriptors espanyols que començà de publicar els anys vint.
Bé que alguns dels seus integrants foren figures prominents de la prosa José Bergamín, José María de Cossío, Ernesto Giménez Caballero, etc, és en el camp de la poesia on destacaren més i on els seus assoliments foren més notables Els poetes més representatius són Federico García Lorca, Rafael Alberti, Jorge Guillén, Pedro Salinas, Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Vicente Aleixandre, Emilio Prados, Manuel Altolaguirre i Luis Cernuda El seu punt de partida fou el redescobriment i la reivindicació de Góngora, en honor del qual s’autodenominaren ‘Generació del 27’, ja que…
Filemó
Mitologia
Pastor frigi, marit de Baucis; ambdós són protagonistes d’un episodi de les Metamorfosis, d’Ovidi.
Demanaren la gràcia d’acabar plegats llur vida, per la qual cosa foren convertits en arbres per Hermes i Zeus i foren posats per sempre l’un al costat de l’altra
jocs seculars
Història
Antics jocs romans.
Celebrats per primera vegada probablement l’any 249 aC, foren repetits també en set altres ocasions 146 i 17 aC i 47, 88, 147, 204 i 248 dC, la darrera de les quals per commemorar el millenari de la fundació de Roma Bé que haurien hagut de celebrar-se només un cop cada cent anys, a l’època imperial foren convocats a intervals irregulars de temps Tenien lloc prop del Tíber, en una localitat anomenada Tarentum, on hi hagué una ara soterrània en honor de Plutó i Prosèrpina d’on el seu caràcter ctònic El 1890, a la ribera esquerra del riu, foren trobats…
Francesc de Perellós
Història
Fill de Francesc de Perellós i de Caterina.
Fou castellà de Talteüll 1370, majordom i conseller de l’infant Joan Casat amb Constança de Pròixida 1376, foren tots dos afavorits llargament per l’infant i la seva muller, però foren acusats pel rei i amenaçats d’expulsió El 1381 la seva muller comprà a l’infant Joan el castell de Besora amb Saderra que ella vengué el 1382 a Arnau Guillem de Besora, i l’infant vengué a Francesc el castell de Clarà i la vila de Moià que vengué el 1382 a Pere de Planella, i el rei li vengué els castells de Coaner i Torroella i la vila de Santpedor, al Bages que foren…
Caçador
Història
Família procedent de Basilea, arrelada a Catalunya a partir del final del segle XV.
Probablement de cognom Jäger, foren coneguts amb el cognom catalanitzat de Caçador Guillem Caçador s’installà a Vic com a sabater, però ascendí al final de la seva vida a mercader Els fills i nets del seu segon matrimoni amb una vigatana emparentaren amb rics mercaders, ciutadans honrats i cavallers de Barcelona i assoliren el privilegi de cavaller 1548 i posteriorment de noble i, dels que seguiren la carrera eclesiàstica, quatre foren bisbes Actuaren sempre com a clan familiar tancat, participaren en la vida pública rectora del país a la conselleria de Barcelona i a…
bacant
Religions de Grècia i Roma
Integrant del seguici de Bacus.
Cobertes de pell de cabra o de pantera, empunyant el tirs, coronades d’heura, corrien i dansaven desenfrenadament per les muntanyes al so de címbals i cròtals, estrenyent contra el pit un cervatell Al màxim de llur excitació devoraven carn crua i esdevenien així capaces de realitzar prodigis i crims Foren anomenades també mènades i tíades Les bacants foren representades tant cobertes de pells com mig nues o vestides amb robes transparents, amb els cabells a lloure Foren tema decoratiu freqüent de la ceràmica àtica Destaquen les bacants de Callímac i d’Escopes L’art romà recollí…
antropolatria
Religió
Adoració i culte a l’home divinitzat.
A Grècia, molts herois foren considerats déus a Assíria, foren divinitzats els reis i també semblantment a Egipte, on els faraons eren considerats com una encarnació de Horus o fills del déu del sol, o al Japó, on hom creia que els emperadors eren descendents dels déus A Roma, s’establí un culte imperial després de la seva mort tant Cèsar com August foren elevats a la dignitat divina i fou instituït un sacerdoci particular per a llur culte Més tard, amb Còmmode, l’emperador fou considerat ja en vida com un déu en forma humana El culte imperial conferia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina