Resultats de la cerca
Es mostren 813 resultats
tríglids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels escorpeniformes integrada per espècies de cap voluminós, protegit per una sòlida cuirassa òssia amb agullons als opercles.
Els radis anteriors de les grans aletes pectorals són lliures i digitiformes, i tenen una finalitat sensorial o locomotora, que els permet de caminar pel fons cercant les preses S'alimenten de molluscs i peixos petits Habiten en fons de sorra de la regió costanera de la plataforma litoral Inclou cinc gèneres, amb set espècies, de colors més o menys roigs, amb vetes blaves a les aletes pectorals Al gènere Trigla pertany la lluerna rossa o viret Tlucerna i el garneu Tlyra , al gènere Trigloporus la lluerna comuna Tlastoviza , al gènere Eutrigla el cap d’ase Egurnardus , al gènere…
Alonso Balaguer i Arquitectes Associats

Interior del Centre Wellness O2 Barcelona, obra de l’estudi Alonso Balaguer i Arquitectes Associats
Alonso Balaguer i Arquitectes Associats
Arquitectura
Esport general
Estudi d’arquitectura.
Format per Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo i altres collaboradors, ha destacat en el disseny d’habitatge social i installacions esportives Entre les seves obres de caràcter esportiu cal destacar l’estadi del Nàstic de Tarragona el palau d’esports d’Almaty Kazakhstan els vestidors del Futbol ClubBarcelona les installacions del Duet Sports Sant Boi de Llobregat, Can Zam, Rambla Fondo, Badalona, Tiana, Rubí, Portitxol, entre d’altres el Club Deportivo Balthus el Club Europolis les Corts, el Club Esportiu Arsenal el Centre Wellness O2 Barcelona el Centre Wellness Girona Parc del…
Antônio Carlos Gomes
Música
Compositor brasiler.
Vida Començà els estudis musicals amb el seu pare, que era director de banda A divuit anys ja havia escrit una missa i l’any següent debutà com a pianista Completà aquests estudis al Conservatori de Rio de Janeiro, amb Joaquim Giannini L’any 1861 estrenà la seva primera òpera, A noite do castelo , i el 1863 la segona, Joana de Flandres El gran èxit aconseguit amb aquestes obres feu que l’emperador Pedro II li concedís el títol de Cavalliero da Orden do Rosa i una beca per a anar a estudiar a Itàlia Del 1864 al 1866 estudià al Conservatori de Milà amb Lauro Rossi, i a partir de llavors la…
Cabdella
Cabdella
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1422 m alt.) del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamisell) amb el Riquerna i el torrent de Felià.
L’església parroquial Sant Vicenç és romànica Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella , la més antiga del Pallars i de Catalyunya 1914, que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4848 m de longitud fins al salt de Cabdella 836 m alt té una potència installada de 26000 kW i una producció anual de 61000000 kWh Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya 132 h 1981 1280 m alt,…
micronesi | micronèsia
Etnologia
Habitant dels arxipèlags i les illes que constitueixen la gran regió d’Oceania dita Micronèsia.
De la mateixa raça que els polinesis, els micronesis, pel fet que es troben molt barrejats amb altres grups racials, especialment mongols i melanesis, són d’alçada més petita, de pell més fosca i de braquicefàlia menys forta tenen els cabells llisos o bé ondats i, molt sovint, el plec palpebral propi dels mongols La població micronèsia uns 200 000 individus al s XIX baixà notablement en entrar en contacte amb els colonitzadors blancs, per les malalties que aquests introduïren a les illes al començament del s XX els micronesis no eren més de 80 000 llur població actual ultrapassa els 100 000 h…
dofí

Dofins
© Corel
Zoologia
Dofí de la família dels delfínids, de cos fusiforme i esvelt d’uns 2 m de longitud.
L’aleta dorsal és punxeguda com una falç i de mida reduïda, i les aletes pectorals fan uns 60 cm de llargària i 20 d’amplada El cap és petit i acaba en un musell en forma de bec d’uns 15 cm Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta en forma de cor, i al costat hi ha les obertures auriculars La mandíbula té de 80 a 100 dents petites i esmolades de pocs millímetres de diàmetre És de color negre blavós per la part superior del cos, amb les parts laterals i la inferior blanquinoses Animal de vida gregària, conviu en grups de 10 a més de 100 individus Les moles de…
tasmanià | tasmaniana
Etnologia
Individu d’un poble, avui extingit, considerat una subraça dels pobles melanèsids, que habitava l’illa de Tasmània.
Fou un dels primers pobles melanesis que arribà a Oceania A causa del seu aïllament, la seva cultura evolucionà molt poc Físicament eren de talla curta i pell fosca, crani dolicocèfal, mandíbules prògnates i dents prominents, front fugisser i nas ample d’arrel deprimida, ulls enfonsats, cabell negre i cresp Vivien de la caça i de la recollecció Llurs armes eren toscs instruments de pedra tallada Desconeixien el foc i la ceràmica Els seus refugis eren paraments d’escorça S'agrupaven en tribus i subtribus, que mantenien entre elles contínues hostilitats Per raó del baix bagatge…
GALEX

Imatge artística del telescopi GALEX
© NASA
Astronomia
Telescopi espacial de la NASA destinat a l’observació de galàxies amb llum ultraviolada.
Fou llançat a l’espai en un coet Pegasus el 28 d’abril de 2003 i situat en una òrbita gairebé circular a 697 km sobre la superfície de la Terra El maig del 2012, les operacions del telescopi GALEX foren transferides a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech, i el 28 de juny de 2013, la NASA anuncià la finalització de la missió GALEX Durant aquests10 anys de funcionament, el telescopi, entre altres observacions, descobrí una gegantina cua darrere l’estel anomenat Mira, captà un forat negre absorbint un estel, trobà anells gegants de nous estels al voltant de velles galàxies mortes,…
Anna Montero i Bosch
Literatura
Poeta i traductora.
Llicenciada en filologia francesa per la Universitat de València, es dedicà a l’ensenyament S’inicià en el món de la poesia amb l’obra Polsim de lluna 1983, i posteriorment publicà els poemaris Arbres de l’exili 1988, la plaquette Traç 45 1990, La meitat fosca 1994, Com si tornés d’enlloc 1999, Serenitat de cercles 2004, El pes de la llum 2007, premi Rosa Leveroni de poesia, 2006 i Teranyines 2010, premi Ausiàs Marc i premi de la Crítica També ha traduït del francès, i destaquen els Petits poemes en prosa i Els paradisos artificials , de Charles Baudelaire, a més de traduccions…
,
Baltasar Bibiloni
Música
Compositor, director de cor i pedagog mallorquí.
Vida Exerceix un paper cabdal de mestratge i d’impulsor del cant coral i la pedagogia musical a Mallorca Fou director de l’Escola Universitària de Mestres i professor a l’àrea de música de la Universitat de les Illes Balears Dirigí la històrica coral de l’Escolania del Santuari de Lluc, coneguda com a "Blauets de Lluc" 1993-2001 Entre les seves composicions, la més rellevant és la Cantata de la fosca i de la llum Ha publicat tres llibres d’arranjaments corals de cançons tradicionals Bibliografia Bibiloni i Llabrés, Baltassar Cançoner de pedagogia musical sobre cançons i refranys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina