Resultats de la cerca
Es mostren 982 resultats
Sant Martí de Boaçà (Alenyà)
Art romànic
Antiga església, avui desapareguda, del lloc de Boaçà villa Buacano , 876, ja esmentada aquest mateix any, en què formava part dels dominis donats al comte Radulf, germà de Guifré el Pelós, i a la seva esposa Ridlinda per Anna, filla del comte Alaric d’Empúries i de la comtessa Rotruda, i neta, del costat matern, del comte Berà I de Barcelona Esdevingué més tard la capella del castell de Boaçà, edificat, segons que sembla, al segle XIII Era cura rural i el curat era nomenat pel senyor de Boaçà El conjunt del castell fou totalment enderrocat el 1974
Joan Oriol
Història
Senyor d’Ogassa (Ripollès) i del lot de béns de Sales, Tortellà, Argelaguer i Sadernes (Garrotxa).
Consta el 1004, juntament amb el seu pare Oriol, com un dels pròcers del comtat de Besalú Es casà amb Adelaida, filla d’Oliba Cabreta i germana dels comtes Guifré II de Cerdanya, Bernat I Tallaferro i Oliba, bisbe i abat El 1020 assistí a Ripoll a l’enterrament del seu cunyat Bernat I Tallaferro, que el féu marmessor del seu testament El 1024 féu consagrar per Oliba l’església de Sant Martí d’Ogassa, que ell havia fet reedificar Fou pare d’Arnau Joan i Berenguer Arnau, senyors d’Ogassa i Sales de Llierca, i tronc del llinatge dels Sales
Sigebod
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona (~873-885).
És mencionat per primera vegada el 873 Assistí al concili de Chalôns-sur-Saône 875 juntament amb els bisbes Frodoí de Barcelona i Teuter de Girona El papa Joan VIII li adreçà almenys cinc cartes, on es tracten qüestions disciplinàries Cridat per Frodoí, anà a Barcelona per tal de cercar la tomba d’Eulàlia de Barcelona el 877 Quan Guifré el Pelós recuperà la plana de Vic, el Lluçanès, el Moianès i el pla de Bages el 879, posà aquests territoris sota la jurisdicció immediata de Sigebod, fins a la restauració del bisbat ausetà el 888
Unifred
Història
Vescomte de Conflent.
Dit també Falquet Era fill d’un Guifré, i surt esmentat des de 914-921 Tingué molt bones relacions amb el comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el 925 el designà executor del seu testament Vers el 947 els comtes Sunifred II i Oliba I Cabreta, fills de Miró II, el destituïren acusant-lo de traïció i li confirmaren el lloc d’Aiguatèbia, al Conflent, i béns al Ripollès, que pel fet d’ésser de fisc reial els foren confirmats per un precepte reial el 952 El 959 els comtes cediren aquests béns al nou vescomte Isarn
‘Abd Allah I de Còrdova
Història
Emir omeia, fill de Muḥammad I, casat amb Onneca, filla de Fortuny Garcés de Navarra, substituí el 888 el seu germà Al-Munḏir, el qual possiblement féu assassinar, així com després féu decapitar el seu fill segon Al-Mutarrif, que pretenia d’usurpar-li el tron.
Durant el seu regnat, d’altra banda, la crisi provocada per la força creixent de la reconquesta cristiana, la inquietud de muladís i mossàrabs i el particularisme àrab aconseguí el punt més alt Mantingué la unitat del poder contra les ambicions dels caps locals oposant-los els uns contra els altres El més perillós d’ells fou Ibn Hafṣūn, el qual fou, però, finalment dominat Així i tot, no pogué evitar que el regne astur s’enrobustís i que Guifré el Pelós consolidés els seus comtats Com a contrapartida, el 903 tingué lloc la segona ocupació musulmana de Mallorca
Galí II d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~844-d 867?), d’Urgell i de Cerdanya (834-~838) com a successor del seu pare, Asnar I, i de Pallars i Ribagorça (833/34-~848) pel fet d’haver-se’n apoderat i haver-s’hi mantingut independent de Tolosa.
En la lluita per la successió del rei Lluís I de França fou partidari de Lotari Sunifred I, pare de Guifre I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838 Pels volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i el governà fins a la mort El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí
Ismā‘īl ibn Mūsà
Història
Senyor de Lleida.
Net de Mūsà ibn Fortun Banū Qasī , encapçalà una revolta 870 contra Còrdova, s’emparà de Saragossa 871 i de diverses places de la conca de l’Ebre i es declarà independent Aliat amb Alfons III d’Astúries i amb el seu germà Fortun ibn Mūsà, revoltat a Tudela, repellí repetits intents de sotmetre’l per part de l’emir Muḥammad I, l’autoritat del qual acceptà 880 després d’ésser derrotat i empresonat De nou senyor de Lleida 882, hi reconstruí la suda i les muralles, fet que li valgué l’atac del comte Guifré I, el qual ell derrotà 884
Léopold Delisle
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Escriptura i paleografia
Bibliotecari, paleògraf i historiador francès.
Administrador en cap de la Bibliothèque Nationale de París, s’ocupà sobretot de la secció de manuscrits, de la qual refeu la història Le Cabinet des Manuscrits , 4 volums, 1868-81 La seva producció científica fou molt extensa i variada A més de colleccions diplomàtiques importants, començà els catàlegs sistemàtics dels riquíssims fons de la Bibliothèque Nationale, en els quals donà a conèixer molts manuscrits d’origen català, alguns del papa Luna Estudià també els manuscrits de l' Apocalipsi de Beatus 1880 En l’obra Rouleaux des morts 1867 publicà les encícliques mortuòries dels comtes…
Ava
Història
Comtessa de Cerdanya i de Besalú.
Muller de Miró II de Cerdanya , mare de Sunifred II de Cerdanya-Besalú , de Guifré II de Besalú , d’ Oliba I de Cerdanya-Besalú i de Miró II de Besalú , bisbe de Girona, i àvia d’ Oliba , abat de Ripoll i bisbe de Vic En morir el seu marit 927 governà els comtats com a tutora dels seus fills, encara menors El 941, ja actuaven plegats mare i fills, i, l’any següent, Sunifred operà tot sol La seva actuació ha deixat constància en moltes donacions fetes a diversos centres eclesiàstics Cuixà 941, 953, 962, Ripoll, Elna 962 i Camprodon 944
Sant Martí de Llanera de Solsonès
Art romànic
L’escassa documentació que tenim, i la manca de restes arquitectòniques de l’antiga església de Sant Martí, fan que ens hagi estat impossible d’escatir-ne la situació geogràfica exacta malgrat tot, creiem que era prop de l’església parroquial que hi ha al costat de la caseria senyorial de Llanera Segons Cebrià Baraut, ha desaparegut l’acta de consagració de Sant Martí de Llanera de l’any 1060, però n’existeix una còpia del segle XIII a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell La consagració fou realitzada pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell, a precs dels habitants del lloc, fundadors i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina