Resultats de la cerca
Es mostren 410 resultats
Heinrich Anton de Bary
Botànica
Botànic alemany, professor a Friburg (1859) i Estrasburg (1872).
Féu estudis importants sobre l’organització, el desenvolupament i la patologia dels vegetals inferiors, especialment dels fongs Introduí el terme simbiosi
Heinrich Gustav Adolf Engler
Botànica
Botànic alemany, normalitzador de la botànica taxonòmica i geogràfica d’Alemanya.
Collaborà amb KFP von Martius en la seva Flora brasiliensis 1840-1906 i amb A de Candolle en la Monographia Phanerogamarum 1878-96 La seva obra més important en el camp de la taxonomia és la monumental Die natürlichen Pflanzenfamilien ‘Les famílies naturals de les plantes’, 1877-99, en collaboració amb K von Prantl, que ha estat reeditada diverses vegades i és una obra de consulta imprescindible
Johann Heinrich von Dannecker
Escultura
Escultor alemany.
Format a la Karlsschule des del 1771, on fou company de Schiller i més tard professor 1789-94 Escultor de la cort 1780, treballà a París —al taller de Pajou 1783-85 i a Roma 1785-89, on esdevingué amic de Canova Allà afermà un neoclassicisme ortodox que li valgué el sobrenom de Greco i que, tanmateix, no exclou una certa sensibilitat preromàntica bust de Schiller, 1794, Staatsgalerie de Stuttgart Ariadna , 1806-10, desapareguda
Heinrich Wilhelm Gottfried Waldeyer
Biologia
Anatomista i citòleg alemany.
Contribuí al desenvolupament de la teoria de la “neurona” nom proposat per ell, com també el de “cromosoma” i d’altres que han reeixit, estudià el sistema limfàtic, els teixits cancerosos, etc, i s’ocupà llargament de qüestions embriològiques
Adolph Heinrich Gotthilf Wagner
Economia
Economista alemany.
Fou professor a diferents llocs, i finalment catedràtic d’economia política de la Universitat de Berlín, amb influència confessada de Rodbertus i Schäffle i molt interessat per Ricardo i Tooke Bé que no formà pròpiament part de l’escola històrica, tingué molt present la complexitat dels fenòmens econòmics i fugí d’un capteniment excessivament teòric Reformista, bé que políticament conservador, és un exponent del “socialisme de càtedra” Fou president del Verein für Sozialpolitik El camp d’estudi on es mostrà més original fou el monetari, en el qual féu treballs considerables La seva obra més…
Wilhelm Heinrich von Riehl
Historiografia
Literatura
Historiador de la cultura i novel·lista alemany.
Estudià teologia, filosofia i història i fou professor a Munic i director del Museu Nacional de Baviera Els seus coneixements de la història i les tradicions populars es reflecteixen en Kulturgeschichtliche Novellen ‘Contes historicoculturals’, 1856 La seva millor obra és la Naturgeschichte des deutschen Volkes ‘Història natural del poble alemany’, 1851, que marcà l’inici de l’etnografia moderna
Paul Heinrich Dietrich Holbach
Filosofia
Filòsof i químic francès d’origen alemany.
Amic de Diderot, el seu saló fou lloc de reunió d’enciclopedistes Escriví articles de física i de química a l' Enciclopèdia i tractats filosòfics Le christianisme dévoilé 1761, Le système de la nature 1770
Heinrich Friedrich Emil Lenz
Física
Físic estonià.
S'aplicà a l’estudi de l’efecte Peltier i les seves aplicacions, i aconseguí de glaçar l’aigua mitjançant el pas d’un corrent elèctric en un circuit format per dos metalls diferents El 1834 establí la llei que duu el seu nom, sobre el sentit dels corrents elèctrics creats per inducció electromagnètica
Heinrich Emil Albert Knoevenagel
Química
Químic alemany.
Deixeble de VMeyer i LGattermann a la Universitat de Göttingen, fou professor de química orgànica a Heidelberg Treballà en la síntesi de derivats de la piridina i en la reacció de condensació que porta el seu nom
Johann Heinrich von Thünen
Economia
Economista alemany.
Especialista en qüestions agràries, fou predecessor de les modernes teories de localització industrial En la seva obra principal, Der isolierte Staat in Beziehung auf Landwirtschaft und Nationalökonomie ‘L’estat aïllat respecte a l’agricultura i l’economia nacional’, 1826-63, s’interessà per les causes que determinen els millors conreus, bàsicament en funció de la distància al mercat Emprà per primera vegada el càlcul infinitesimal i formulà una teoria de la renda pròxima a la concepció ricardiana, i desenvolupà una anàlisi de la productivitat marginal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina