Resultats de la cerca

El cabussó collnegre Podiceps nigricollis en plomatge d’estiu, com a la fotografia d’aquest exemplar del delta del Llobregat, és molt característic pel coll negre, les plomes negres del capell i les daurades de darrere els ulls A l’hivern, tot ell és menys acolorit i pot confondre’s, per la mida 28-31 cm, amb el rar cabussó orellut P auritus Noteu també, la lleugera curvatura del bec Ramon Torres Migrador i hivernant escàs, però regular al Rosselló, on se’n troben petits grups en estanys litorals, especialment el de Salses, i més rarament a l’embassament de Vilanova de la Raó…

Són exclusivament ovípars, amb metamorfosi incompleta Durant l’època de zel els mascles adopten una lliurea nupcial de coloració brillant, i, a més, en la majoria d’espècies, presenten una cresta, que s’estén per la meitat caudal del dors i per sobre la cua Són de vida amfíbia, ja que, llevat de l’hivern, habiten sempre dins l’aigua, on té lloc la fecundació, la posta i el desenvolupament de les cries A l’hivern passen per un estat de letargia i es colguen al fang Inclou els gèneres Triturus i Euproctus tritó

Especialitzada en llançaments, es formà al CA Gavà i, posteriorment, passà al FC Barcelona Fou campiona catalana i espanyola de martell en categories juvenil, júnior i promesa Després fou campiona de Catalunya de martell 2009, 2011, de pes 2005 i de martell d’hivern 2010, 2013 També aconseguí el títol d’Espanya de martell en els campionats d’hivern 2012, 2013, en què igualà el rècord d’Espanya, i el subcampionat estatal a l’aire lliure 2013, 2016 Participà en Campionats d’Europa júnior 2007, sub-23 2009 i absolut 2012

Començà treballant a Mundo Deportivo 1972-82 i, posteriorment, passà a La Vanguardia 1982-2008 Especialitzat en olimpisme, fou enviat especial en tots els Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern des d’Innsbruck 1976 fins a Sydney 2000, excepte en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer 1994 Tingué un paper destacat en la narració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També collaborà puntualment en la revista del COI, Temps de Joc , i Barcelona Olímpica El 2003 li fou concedida la Ploma d’Or de l’Associació Catalana de Dirigents Esportius

L’agró blanc Egretta alba és un ocell gran i esvelt ateny 89 cm mancat del plomall que caracteritza molts dels altres ocells del seu grup A l’hivern, que és quan el solem veure a les nostres terres, té el bec groc Oriol Alamany Abans del 1977 l’agró blanc era catalogat com un ocell accidental molt escàs als Països Catalans actualment la seva situació ha canviat i ara és un hivernant regular, però molt escàs al delta de l’Ebre, i s’observa ocasionalment en migració per la Catalunya Nord i la resta del Principat, mentre que encara és excepcional a les Balears, on no s’ha vist els…

Membre del Club Natació Catalunya, fou campiona de Catalunya en 4×200 m lliure 1986, 4×100 m lliure 1987 i 200 m i 400 m estils individual 1988 En l’àmbit estatal, assolí vuit títols a l’estiu i sis a l’hivern A l’estiu, en relleus 4×100 m lliure 1984, 1987, 4×200 m lliure 1986, 1987, 1988 i 4×100 m estils 1987, i en les proves individuals dels 200 m i 400 m estils 1988 I a l’hivern, en 4×100 m lliure 1985, 1987, 4×200 m lliure 1985, 1987, 4×100 m estils 1987 i 400 m estils individual Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1988

La vegetació que hi és més abundant és de coníferes, matollar xerogeàntic a més altitud, i pedruscall amb herbes perennes disperses a les parts més altes Comprèn les altes muntanyes d’Andalusia i les de l’Àfrica del nord

La cua és curta i sense pèl per sota, i el pelatge, fosc a l’hivern i d’un terrós groguenc a l’estiu, presenta unes taques blanques a la cara i al coll Habita en petits grups a les grans altures rocalloses i poc accessibles 800-3000 m durant l’estiu i a les boscúries més baixes durant l’hivern És herbívor i un excellent escalador Habita als Pirineus, als Picos de Europa, als Alps, als Apenins, als Abruços, als Carpats, al Caucas i a l’Àsia Menor La carn i el pelatge són molt apreciats i, a fi d’evitar-ne l’extinció, hom n'ha regulat la caça

S’inicià el 1932 a La Veu de Catalunya Treballà per a La Vanguardia 1940-83, on s’especialitzà en esquí i altres esports d’hivern Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual presidí la secció d’esquí 1948-55, també fou secretari fundador del Collegi Català d’Àrbitres 1931-36 Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí i del Comitè Català d’Esports 1934-35 Fou testimoni directe i cronista de les proves i competicions d’esports d’hivern a Catalunya Escriví, juntament amb Margarida Cardona Romeu, Esports de neu a Catalunya 1985, que…

Es formà al Club Natació Premià, amb el qual fou campiona de Catalunya de 50 m 1992, 100 m 1991, 1992 i 200 m 1992 El 1993 passà al Club Natació Catalunya i aconseguí un nou títol en cadascuna d’aquestes tres distàncies El trienni 1996-98, afiliada al Club Natació Montjuïc, tornà a vèncer en els 50 m tres anys consecutius En l’àmbit estatal, el 1993 fou dos cops subcampiona de 50 m hivern i estiu i medalla de bronze de 100 m hivern i estiu El 1991 comptabilitzà cinc actuacions internacionals participant en la Concentració Olímpica de la Joventut que tingué lloc a…