El cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) en plomatge d’estiu, com a la fotografia d’aquest exemplar del delta del Llobregat, és molt característic pel coll negre, les plomes negres del capell i les daurades de darrere els ulls. A l’hivern, tot ell és menys acolorit i pot confondre’s, per la mida (28-31 cm), amb el rar cabussó orellut (P. auritus). Noteu també, la lleugera curvatura del bec.
Ramon Torres.
Migrador i hivernant escàs, però regular al Rosselló, on se’n troben petits grups en estanys litorals, especialment el de Salses, i més rarament a l’embassament de Vilanova de la Raó i a l’estany de Lanós (Alta Cerdanya), on es va citar, a 2200 m d’altitud, el 15.08.55.
A la Catalunya continental presenta un estatus similar; se cita en ambdós passos i en ple hivern. On s’observa amb una freqüència i un nombre més grans és a les llacunes litorals de l’Alt Empordà, al delta del Llobregat i, molt especialment, al delta de l’Ebre, on han estat censats, a l’hivern, entre 15 i 50 exemplars, raó per la qual és la localitat més important de Catalunya. També es pot observar el cabussó coll-negre a la costa, a platges arrecerades i a badies, fins i tot en alguns ports, encara que d’una manera més irregular i escassa; excepcionalment ha estat observat en embassaments del rerepaís, com ara el de Sant Llorenç de Montgai (2 exemplars el 14.12.74). Al País Valencià n’hiverna un escàs nombre, a les maresmes de Cabanes-Torreblanca (Plana Alta); a l’albufera i marjals propers, però, encara nia alguna parella (4 l’any 1984), i se n’observen en el decurs de tot l’any, especialment a l’hivern, com s’aprecia en el cens de 30 exemplars el gener de 1972. En alguns indrets del Baix Vinalopó també se n’observen durant tot l’any, i fins i tot nidificava un nombre escàs de parelles fins a mitjan anys setanta (un grup familiar el 05.05.74 als marjals del Fondo). Darrerament, es detectà una forta hivernada, sense precedents a la Mediterrània occidental, d’uns 3500 exemplars a les salines de la Mata, el gener de 1973. A Menorca se’n troben principalment a s’albufera d’es Grau, i més rarament en algunes badies i ports naturals, i en el decurs d’aquesta dècada s’ha apreciat un lleuger augment d’hivernants; a Mallorca se’l cita, sobretot, a la badia de Palma i al Salobrar de Campos. Tanmateix, el més interessant és la hivernada que ha tingut lloc en els darrers anys a l’estany Pudent de Formentera; en aquest estany hiperhalí solament existia un precedent de concentració de 300 ocells el 27.09.62, sens dubte migradors; posteriorment es van censar 1431 exemplars el febrer de 1978, 3900 el desembre de 1981 i 2950 el gener de 1984.
El cabussó coll-negre és una espècie amant de les aigües amb un índex de salinitat elevat, per la qual cosa es troba sovint a les llacunes litorals, salobrars i salines, especialment a les àmplies superfícies d’evaporació, on es concentra en migració o a l’hivern.
Els ocells que ens visiten a l’hivern els trobem des de l’agost o el setembre fins a l’abril; els individus que es poden veure a partir de l’abril o del maig són estivals.