L’agró blanc (Egretta alba) és un ocell gran i esvelt (ateny 89 cm) mancat del plomall que caracteritza molts dels altres ocells del seu grup. A l’hivern, que és quan el solem veure a les nostres terres, té el bec groc.
Oriol Alamany.
Abans del 1977 l’agró blanc era catalogat com un ocell accidental molt escàs als Països Catalans; actualment la seva situació ha canviat i ara és un hivernant regular, però molt escàs al delta de l’Ebre, i s’observa ocasionalment en migració per la Catalunya Nord i la resta del Principat, mentre que encara és excepcional a les Balears, on no s’ha vist els darrers anys, i al País Valencià, on només Arévalo Baca el cita a l’hivern de 1887 a l’albufera de València.
Les 40 dades catalogades fins ara es reparteixen per les zones humides del litoral, durant tots els mesos de l’any llevat de juny. Hi ha sengles observacions molt primerenques d’ocells en dispersió postnupcial, o d’exemplars estiuejants (un a Roses el 03.07.65 i sis a s’albufera de Mallorca l’agost de 1964). Les dades augmenten des del començament de setembre i es mantenen estables fins al març i la primera meitat d’abril. El mes de maig hi ha tres observacions a les Balears, un exemplar a Alcúdia (Mallorca) el 28.05.23, dos exemplars a les salines d’Addaia (Menorca) el 01.05.75 i un exemplar a es Grau (Menorca) el 10.05.75.
Al delta de l’Ebre, les primeres dades són al final d’octubre (límit 22.10.79) i les darreres a mitjan abril (límit 18.04.84); a més, les observacions es produeixen principalment en una sola localitat, any rere any: de les 17 observacions d’agró blanc al delta de l’Ebre, 15 són de l’illa de Buda. En aquesta localitat, individus solitaris o petits grups, d’una màxima de 3 ocells el 19.01.80, es veuen pescant pels arrossars o les zones més somes de les llacunes litorals i s’ajoquen amb els bernats pescaires al dormidor de la mateixa illa. A més del delta de l’Ebre, on s’ha enregistrat cada hivern, des del 1977 hi ha observacions hivernals a l’Alt Empordà (un ocell a Castelló d’Empúries el 06.01.78) i a Menorca (dos ocells al port de Maó el 24.12.74 i un a s’albufera d’es Grau el 17.01.77).
Antigament devia ésser més comú, car els autors antics el citen a l’hivern als estanys del Rosselló i a l’albufera de València, i Vayreda el dona com a escàs, però regular, als aiguamolls de l’Alt Empordà a la primavera i l’hivern, situació que concorda amb la coneguda regressió que ha patit aquesta espècie al final del segle passat i al principi d’aquest.