Resultats de la cerca
Es mostren 28637 resultats
dauradura
Disseny i arts gràfiques
Sistema emprat pels relligadors per a cobrir amb fulls d’or les lletres o vinyetes que hom imprimeix en les cobertes d’un llibre.
La dauradura damunt cuir prové dels àrabs i fou emprada també en els relligats aldins des dels s XIV i XV En la dauradura a mà, hom marca, en sec, l’ornament o lletra a daurar després prepara la pell amb el mordent, que es compon de clara d’ou i vinagre Quan és sec, hom posa les tiretes d’or damunt l’ornament a daurar, al qual hom haurà donat una suau passada d’oli Prèviament hom escalfa els ferros de daurar, els quals són aplicats al lloc que havia estat marcat Hom treu les partícules que resten després de la dauradura amb un…
medi de cultiu
Biologia
Substrat que hom empra per a fer créixer i multiplicar organismes vius, especialment microorganismes.
Totes les tècniques de recerca de medis de cultiu es basen en la necessitat d’aconseguir, en el laboratori, la conservació i la reproducció de molts microorganismes per a fer-ne l’estudi Actualment hom fa servir molts substrats sintètics per tal d’aconseguir medis molt específics amb fins concrets, com ara estudis metabòlics i genètics, d’enriquiment, de manteniment, etc
helicida
Química
Agronomia
Substància química que hom utilitza en agricultura per eliminar plagues de cargols i llimacs.
Aquest producte pot actuar per contacte o per ingestió i molt sovint és presentat en forma d’esquer que hom aplica després de ploure o d’haver regat És utilitzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos, susceptibles d’ésser atacats per aquestes plagues Solament hi ha dues matèries actives amb activitat helicida, el metaldehid i el metiocarb
resolució
Química
Cadascun dels processos mitjançant els quals hom separa els enantiòmers constituents d’una mescla racèmica.
Els mètodes més emprats per a efectuar-la poden classificarse en separació mecànica de cristalls , introduïda per LPasteur l’any 1848, la qual únicament és possible quan les dues formes cristallitzen separadament en cristalls enantiomòrfics, i el seu ús és molt limitat cristallització preferent d’un dels dos enantiòmers, basada en les diferents velocitats de cristallització quan hom inocula amb cristalls d’una de les dues formes una solució sobresaturada del racèmic, d’ús també limitat, i que condueix sovint a enantiòmers de puresa òptica inferior al 100% separació bioquímica ,…
ultraplàncton
Ecologia
Un dels grups en què hom sol subdividir arbitràriament el plàncton, segons la grandària dels components.
Generalment hom considera que l’ultraplàncton comprèn els organismes d’un diàmetre inferior a 5 microns, com ara els microflagellats
anti-
Química
En la designació de les oximes estereoisòmeres, prefix que hom utilitza en substitució del mot trans
.
En les anti -aldoximes, hom troba l’hidrogen aldehídic i l’hidroxil a banda i banda del doble enllaç sin-
subjecte
Lògica
Assumpte o matèria, qualsevol cosa —tant si es tracta, en sentit filosòfic, d’un subjecte com d’un objecte—, de què hom parla, de què hom pot afirmar una qualitat, un predicat o atribut, una relació, etc.
Hom en diu, també, subjecte-objecte i equival a objecte mateix
ovni
Astronàutica
Nom donat generalment a qualsevol fenomen lluminós d’origen desconegut que hom observa en el cel.
Segons un corrent d’opinió força popular, els ovnis són, en realitat, alguna mena de naus espacials tripulades per éssers intelligents, que arriben a la Terra provinents d’altres mons Les investigacions rigoroses que hom ha efectuat per a determinar la natura dels ovnis no han arribat a cap conclusió definitiva D’altra banda, les mateixes característiques dels ovnis, és a dir, llurs aparicions inesperades en llocs també imprevisibles i la curta durada de les aparicions, fan molt difícil de poder obtenir les dades necessàries per tal d’estudiar el fenomen científicament Ara bé, en…
combinació
Matemàtiques
Configuració on hom només té en compte la distinció entre els elements agrupats i no l’ordre en què són presos.
Hom anomena combinació d’ordre n , formada a partir d’un conjunt de m elements 0 ≤ n≤ m, qualsevol dels subconjunts formats en considerar n elements diferents entre els m que integren el conjunt donat, sense tenir-ne en compte l’ordre hom considera, doncs, que dues combinacions són distintes quan algun de llurs elements és diferent El nombre de combinacions d’ordre n , formades a partir d’un conjunt amb m elements, és donat per l’expressió on V n m indica el nombre de variacions, i P n el de permutacions Hom representa sovint C n m per n m , parlant, en…
radi metàl·lic
Química
En una estructura metàl·lica, radi de l’esfera que hom pot assimilar a un àtom metàl·lic.
Hom el pot determinar a partir de mesures cristallogràfiques, en conèixer el tipus de xarxa cristallina i l’aresta de la cella elemental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina